Contacte
L'Ostreopsis és una alga microscòpica marina, unicel·lular, amb forma de gota d'aigua. És del grup de les dinoflagel·lades, i viu en aigües poc profundes i ben il·luminades de platges i zones rocoses, en aigües càlides i tranquil·les. La trobem principalment recobrint els vegetals del fons marí (macroalgues, posidònia), roques i còdols, gràcies al mucílag (substància gelatinosa) que produeix. També es pot trobar nedant o surant a la superfície de l'aigua.
Una proliferació d'Ostreopsis es produeix quan el nombre de cèl·lules augmenta ràpidament i assoleix concentracions molt altes. Llavors, els mucílags que recobreixen el fons marí es fan ben visibles. També es poden observar escumes o grumolls mucilaginosos marronosos surant a l'aigua.
Les espècies del gènere Ostreopsis es troben normalment a les regions tropicals i subtropicals. No obstant, des de fa dues dècades, també fa grans proliferacions en regions temperades. A la Mediterrània, aquesta alga prolifera en algunes platges durant els períodes més càlids (juliol i agost) i fins la tardor.
Efectes sobre la salut
Les proliferacions de microalgues solen ser inofensives. Tanmateix, quan les espècies proliferen en excés i/o produeixen substàncies tòxiques, es parla de proliferacions nocives (HABs, “Harmful Algal Blooms”), perquè poden tenir conseqüències negatives sobre la salut humana, l’ecosistema marí i els organismes que hi viuen, i afectar l'economia local.
Les proliferacions de l'alga microscòpica Ostreopsis s'han relacionat amb irritacions respiratòries lleus de banyistes, vianants o residents de primera línia de mar i s’han establert uns llindars de risc en funció de les seves abundàncies.
A nivells superiors a 500.000 cèl·lules d’Ostreopsis /gram de pes fresc de macroalgues o nivells superiors a 30.000 cèl·lules/litre d'aigua es produeix risc d’aparició de símptomes d’afeccions.
Es pot produir més exposició de les persones quan bufa la marinada de mar a terra, que pot transportar aerosols marins (de vegades es nota una olor intensa de mar).
La principal via d’afecció és la inhalatòria. Els símptomes que pot produir són:
- Picor als ulls, al nas i/o a la gola
- Gust metàl·lic a la boca
- Mucositat nasal
- Tos seca
- Cremor a la tràquea
- Dificultat per respirar
- Febre
- Malestar general
En general, la simptomatologia disminueix al cap de 2 a 6 hores d'allunyar-se de la platja, i sense necessitat de prendre cap medicació.
També es podrien produir afeccions dèrmiques. S’ha observat en alguns casos infecció de ferides cutànies, amb inflamació i dolor, coincidint amb el bany en zones on prolifera l’Ostreopsis.
La població més vulnerable són les persones amb antecedents de patologies respiratòries, dermatològiques, oftalmològiques i/o al·lèrgiques.
AMUNTMesures preventives
Per evitar o disminuir l’afecció que es pot produir quan hi ha una proliferació d’Ostreopsis es recomana que els usuaris segueixin les següents indicacions:
- Després de banyar-se en una platja on prolifera l’Ostreopsis, es recomana rentar-se les mans i la cara amb aigua dolça i, si es pot, dutxar-se ràpidament.
- En cas de patir simptomatologia, allunyar-se ràpidament de la platja, i anar al
punt del Servei de Socorrisme o el CAP. - Minimitzar l'exposició als aerosols marins, reduint si cal les hores de platja o allunyant-se de la primera línia.
Vigilància ambiental
A la Mediterrània, científics i autoritats de diferents països s'han coordinat per establir programes de vigilància. Sota l'Acord RAMOGE es coordinen iniciatives de França, Itàlia, Mònaco i Espanya.
A Catalunya, l'Agència Catalana de l'Aigua, amb la col·laboració de l'Institut de Ciències del Mar de l'ICM-CSIC, realitza cinc mostrejos en 22 punts del litoral català durant els mesos de juliol i agost per monitoritzar la presència i concentració de l'alga.
Els resultats es comuniquen periòdicament als ajuntaments corresponents per adoptar les mesures necessàries.