Primer premi. VI Premi Poesia a les Escales Josep Salvany

Al poble hi tenia una olivera

que no em donava ombra ni repòs

només olives amargants,

terra als peus.

A ciutat, enyoro aquell arbre

que em feia companyia sense voler-me.

Quan el sol es pon,

rere titans de formigó,

tanco els ulls i la veig.

No és bonica, sols verdadera.

Arbre aspre i callat,

companyia involuntària.

A ciutat, però,

tot és volgut o no és res.

Olivera en silenci m’has arrelat!

No ens parlàvem,

cor sota la rogenca terra,

com dits sense permís,

les teves arrels em van enxarxar.

I ara, ja no puc ser

ni d’aquí, ni d’allà.

Elaia

Iris Galindo

Primer premi. VI Premi Poesia a les Escales Josep Salvany.