Malaltia hepàtica: noves publicacions de The Lancet reforcen la necessitat de prevenció de les conductes determinants de salut

En les darreres setmanes, diverses publicacions internacionals han alertat de la creixent càrrega de la malaltia hepàtica a Europa i del paper determinant de factors prevenibles, especialment el consum d’alcohol. El segon informe de la comissió conjunta EASL-The Lancet sobre salut hepàtica a Europa destaca que la mortalitat per cirrosi hepàtica es manté persistentment elevada i les taxes de mortalitat per càncer de fetge han augmentat en més d’un 50% entre el 2000 i el 2023. La prevenció primària de la cirrosi hepàtica i del càncer de fetge mitjançant l’abordatge de factors de risc com l’obesitat i el consum d’alcohol no només beneficia la salut hepàtica, sinó també moltes altres malalties no transmissibles.

Paral·lelament, en un article publicat a The Lancet Regional Health i liderat per Elisa Pose, membre de la unitat de fetge de l’Hospital Clínic, s’assenyala que la preparació dels sistemes sanitaris continua sent limitada, amb una mala integració dins i entre els sistemes clínics, cosa que comporta oportunitats perdudes per a la detecció, intervenció i tractament oportuns del trastorn per consum d’alcohol i de la malaltia hepàtica associada a l’alcohol. A més, afegeixen que l’estigma, les desigualtats socials i el baix nivell d’alfabetització en salut dificulten la cerca d’ajuda, endarrereixen el diagnòstic i comprometen l’atenció; calen iniciatives educatives dirigides —que connectin la formació, la participació de persones amb experiència viscuda i la sensibilització pública—per superar aquestes barreres.

Els articles fan referència també a la importància de les polítiques públiques més enllà de l’actuació dels serveis de salut i la responsabilitat individual. Insisteixen en la importància de les polítiques que l’OMS situa com a “best buys” per prevenir malalties no transmissibles; per exemple, els impostos, les restriccions del màrqueting i la disponibilitat d’alcohol i aliments malsans, així com l’establiment d’un preu mínim per unitat d’alcohol. Aquestes mesures continuen sent infrautilitzades o aplicades de manera inconsistent arreu d’Europa.

En aquesta línia, l’any passat també es va publicar a The Lancet Regional Health – Europe un article sobre l’evidència de l’impacte de l’entorn urbà i comercial en els patrons de consum. L’estudi, liderat per investigadors i investigadores de l’ISGlobal i desenvolupat en el context de Barcelona, analitza la concentració de punts de venda i l’exposició a l’alcohol, i apunta que una major disponibilitat física i densitat comercial s’associen amb una normalització del consum i amb desigualtats socials en l’exposició als riscos. L’article planteja que les polítiques de regulació de la disponibilitat, el màrqueting i la concentració comercial de l’alcohol poden tenir un paper rellevant en la prevenció dels danys hepàtics, especialment en entorns urbans vulnerables.

La publicació de l’informe de la comissió EASL – Lancet coincideix amb la celebració a Barcelona del Congrés de l’Associació Europea per l’estudi del fetge, en el que ha estat present el projecte PEACHD - Sumasalut a través de la difusió, en una acció d’educació per a la salut organitzada per a la ciutadania a les portes del congrés, dels materials integrats de promoció de la salut (alcohol, alimentació, activitat física i tabac) elaborats en el context del projecte europeu.

Més informació:

• Informe comissió EASL – The Lancet. Liver Health in Europe. April 29, 2026
• Pose Méndez E, Díaz L, Parker R et al. Implementation of evidence-based alcohol policies to reduce alcohol-related harm and liver disease to advance public health in Europe. The Lancet Regional Health – Europe, 2026; 0 10.1016/j.lanepe.2026.101707 
• Lazarus JV, Miralles-Sanchez JE, Agirre-Garrido L. A call to action to address the steatotic liver disease public health threat in Barcelona. Lancet Reg Health Eur. 2025 Mar 22;52:101272. doi: 10.1016/j.lanepe.2025.101272.