Contacte
La Universitat Oberta de Catalunya, amb la col·laboració de la Universitat d’Alacant i l'Agència de Salut Pública de Catalunya, han analitzat la qualitat nutricional dels berenars.
L’estudi revela la necessitat de millorar els hàbits alimentaris infantils, en concret la ingesta corresponent a l’àpat del berenar, que es caracteritza, en un 44% dels casos analitzats, per una oferta malsana.
Sabem que els hàbits alimentaris malsans basats en productes ultraprocessats i aliments rics en sucres, sal i greixos saturats i trans, juntament amb una ingesta baixa de productes vegetals frescos i un estil de vida sedentari, augmenta el risc de malalties cròniques i d’augment de pes. De fet, l’excés de pes, sobretot en les etapes més primerenques de la vida, és una preocupació actual de salut pública.
Tots els àpats que realitzen els infants són importants, també el berenar, ja que contribueix a cobrir les seves necessitats nutricionals i els proporciona energia per a les activitats de la tarda. De totes maneres, els estudis mostren que aquest àpat, juntament amb l’esmorzar, són les ingestes que més productes ultraprocessats i malsans incorporen. Per tal d’analitzar quina és la realitat al nostre entorn, investigadores de la Universitat Oberta de Catalunya, la Universitat d’Alacant i l’Agència de Salut Pública de Catalunya, han estudiat la qualitat nutricional de 2163 berenars (764 famílies) d’infants d’entre 3 i 12 anys d’escoles de Girona, Lleida i Barcelona.
L'estudi ha recollit dades sobre els aliments consumits durant el berenar mitjançant qüestionaris i s’ha avaluat la qualitat nutricional de les ingestes a partir de la classificació en 4 grups:
Figura 1. Categorització de la qualitat nutricional del berenar
Les dades obtingudes conclouen que els entrepans són l’opció més escollida (42%) (el 58% dels entrepans són de carn processada, el 24% de xocolata o crema de xocolata, el 16% de formatge, el 2% de tonyina i la resta d’ou o patés vegetals), seguit de la brioixeria (24%), fruita (14%) i una combinació de fruita i brioixeria (6%).
En relació amb la qualitat nutricional, els resultats mostren que gairebé la meitat dels berenars són malsans (44%) i un 13% força malsà, enfront del 22% que són considerades opcions saludables. Un 13% es classificaria com a força saludable.
Per tot això, l’estudi conclou que és urgent millorar la qualitat dels berenars, i proposa, tal com indiquen les guies de referència, entre les quals es troben les de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, que es prioritzin els aliments vegetals com fruites fresques, fruites seques, cereals integrals, hortalisses i llegums. Cal evitar els productes ultraprocessats, que contenen quantitats elevades de sal, sucres i greixos saturats i trans.
Figura 2. Model del berenar saludable
Des de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, es vol reforçar la importància de les recomanacions sobre esmorzars i berenars que s’inclouen en els documents de referència:
- L’alimentació saludable en l’etapa escolar (capítol 2.3 sobre esmorzars i berenars).
- Millorem els esmorzars i els berenars dels infants.
L'estudi "Nutritional Quality of the Mid-Afternoon Snack of Schooled Children between the Ages of 3 and 12 Years in Three Areas in Spain" s’ha publicat a la revista Nutrients i ha comptat amb la participació de diverses institucions acadèmiques i científiques. Les investigadores principals provenen de la Facultat de Ciències de la Salut de la Universitat Oberta de Catalunya, concretament del Grup de Recerca FoodLab. També s’ha comptat amb el Departament d'Infermeria Comunitària, Medicina Preventiva, Salut Pública i Història de la Ciència de la Universitat d'Alacant i amb la Subdirecció General de Promoció de la Salut de l’Agència de Salut Pública de Catalunya.