Altres contaminants

El diòxid de sofre (SO₂) és un gas incolor, d’olor forta i sufocant, que en una atmosfera humida es transforma en àcid sulfúric i causa la deposició àcida. El diòxid de sofre prové de la combustió de combustibles que contenen sofre.

L’exposició al diòxid de sofre pot afectar el sistema respiratori i la funció pulmonar, així com provocar irritació ocular. La inflamació del sistema respiratori provoca tos, secreció mucosa i empitjorament de l’asma i de la bronquitis crònica, i augmenta la propensió de les persones a patir infeccions de l’aparell respiratori.

El benzè és un compost aromàtic altament volàtil que prové principalment de la combustió incompleta de combustibles fòssils. Les principals fonts d’emissió són antropogèniques. A Europa el transit és la font d’emissió més important d’aquest compost, però cal destacar també els processos de combustió, la calefacció domèstica i l’evaporació durant la distribució d’hidrocarburs i en algunes activitats industrials. Així mateix, és un dels precursors que contribueixen a la formació de l’ozó troposfèric.

Una exposició crònica al benzè pot reduir la producció de glòbuls vermells i blancs de la medul·la òssia provocant anèmia aplàstica. A més, el benzè és una substància carcinògena pels humans d’acord amb l’Agència Internacional de Recerca sobre el Càncer.

Aquest grup de compostos tenen, en la seva composició, dos o més anells aromàtics condensats i es formen durant la combustió incompleta de diversos combustibles. Aquests compostos provenen principalment de l’àmbit domèstic, del trànsit, de la indústria, del sector agrícola i de la naturalesa.

El benzo(α)pirè s’utilitza com a indicador de l’exposició total a HAPs. Aquesta  substància, així com d’altres HAPs, és carcinògena pels humans d’acord amb l’Agència Internacional de Recerca sobre el Càncer.

És un gas incolor, sense olor i sense gust. S’emet a l’atmosfera per dues vies: l’emissió directa i la formació química provinent d’altres contaminants. L’emissió directa es genera en combustions incomplertes (gas, carbó, gasoil o biomassa), principalment en fonts com el trànsit i les estufes per a ús domèstic.

El monòxid de carboni entra en el cos pels pulmons i s’uneix fortament a la hemoglobina de la sang. Això provoca una reducció del transport de l’oxigen a les cèl·lules del cos. Les persones amb malalties cardiovasculars són les més sensibles a l’exposició a aquesta substància i poden veure agreujada la seva malaltia. A nivells molt elevats el monòxid de carboni pot arribar a provocar la mort.

En l’aire ambient els metalls i els compostos que formen amb altres elements estan principalment en el material particulat. Poden tenir un origen natural (volcans, focs, etc.), o bé, un origen antropogènic, principalment: processos de combustió, trànsit i processos industrials (plantes de sinterització, indústries del ferro i de l’acer i indústries de metalls no fèrrics).

Els efectes d’inhalar aire amb nivells elevats d’arsènic inclouen un increment de la mortalitat per malalties cardiovasculars, neuropaties i gangrena de les extremitats. A més, les formes inorgàniques dels compostos d’arsènic poden causar càncer de pell i de pulmons.

Els ronyons i els ossos són els principals òrgans afectats per una exposició al cadmi. Els efectes sobre la salut inclouen danys en la funció renal i un increment del risc d’osteoporosis. A més, hi ha evidències que una exposició crònica al cadmi pot incrementar el risc de càncer de pulmó.

D’acord amb l’Agència Internacional de Recerca sobre el Càncer, diversos compostos de níquel són carcinògens i poden incrementar el risc de desenvolupar càncer de pulmó, nas, laringe o pròstata. Altres afectes sobre la salut del níquel inclouen danys en el tracte respiratori i en el sistema immune, efectes de disrupció endocrina i reaccions al·lèrgiques en la pell (habitualment després d’una exposició dèrmica).

El plom és una substància tòxica que es pot acumular en l’organisme i pot afectar a diversos òrgans com els ronyons, el fetge, el cervell i el sistema nerviós. Aquesta substància té uns efectes especialment nocius en els infants. L’exposició al plom pot causar seriosos danys en el cervell incloent-hi retard mental, trastorns del comportament i problemes de memòria. En els infants l’efecte més crític és el deteriorament del neurodesenvolupament. D’altra banda, l’exposició al plom pot causar anèmia, hipertensió, disfunció renal, immunotoxicitat i toxicitat reproductiva.

La presència d’aquest gas en l’aire pot estar associada a determinades activitats industrials relacionades amb el tractament d’aigües residuals, refineries de petroli, producció de coc, etc.

L’exposició a concentracions baixes d’àcid sulfúric pot provocar irritació als ulls, nas i gola, així com dificultats respiratòries en persones asmàtics, mal de cap, alteracions de la memòria, cansament i alteracions de l’equilibri. L’exposició a nivells molt alts pot produir pèrdua de coneixement i alteracions o aturades respiratòries.

El clor és un gas inorgànic corrosiu i oxidant amb una olor molt forta i irritant. Les principals fonts d’emissió són les indústries químiques com ara plantes de producció de plàstics i d’emblanquiment de paper, entre d’altres.

L’exposició a nivells baixos de clor pot produir irritació del nas, la gola i els ulls. A nivells més alts, respirar aquest  gas pot produir tos i alteracions en la freqüència respiratòria i danys als pulmons.

És un gas inorgànic molt corrosiu i oxidant amb una olor molt forta i irritant. Les principals fonts d’emissió es relacionen amb els productes de neteja, la incineració, l’adobament de la pell, les refineries, etc.

L’exposició curta a baixos nivells pot produir irritacions de la gola. Una exposició a baixos nivells prolongada pot provocar problemes respiratoris, irritacions dels ulls i pell i descoloriment de les dents.  L’exposició a nivells alts pot causar respiració panteixant, estretament dels bronquíols, coloració blava de la pell, acumulació de líquid en els pulmons i, fins i tot, la mort.