El gènere i les conductes determinants de la salut

El pròxim diumenge 8 de març, Dia Internacional de les Dones, volem posar el focus en la necessitat d’incorporar una mirada de gènere i interseccional en la prevenció de la malaltia i la promoció de la salut al llarg de tot el cicle vital.

Les diferències biològiques, els patrons d’estil de vida i les motivacions de les conductes determinants de la salut (tabac, alcohol, alimentació i activitat física), així com les desigualtats socials, econòmiques i culturals —gènere, edat, classe social, origen o responsabilitat de cures— condicionen tant l’exposició als riscos com l’eficàcia de les intervencions. Reconèixer aquestes interaccions és essencial per oferir una atenció primària més equitativa i adaptada a cada realitat. Enguany, dedicarem els “espais de safareig”, les trobades trimestrals amb les professionals referents del programa, a reflexionar sobre com el gènere influeix en la salut al llarg de la vida i com podem integrar aquesta perspectiva en la pràctica quotidiana.

Activitat física

L’activitat física és una de les intervencions més efectives per millorar la salut física i emocional i prevenir malalties cròniques al llarg de la vida. Tot i això, la inactivitat física continua sent elevada i mostra una clara bretxa de gènere: a escala mundial, gairebé 1 de cada 3 persones adultes no arriba als nivells recomanats, amb una prevalença més alta en dones (33,8% dones vs. 28,7% homes). A Catalunya, l’informe Dones en l’Esport (2023) mostra que el 35% de les dones no arriben a les recomanacions de l’OMS enfront del 27% dels homes, una diferència que s’arrossega des d’edats primerenques i es veu reforçada per estereotips, menys suport social, menys temps disponible i barreres de seguretat o accessibilitat (espais, horaris, cures).

És clau incorporar la perspectiva de gènere en el cribratge i el consell: preguntar de manera sistemàtica per l’activitat física i el sedentarisme, explorar les barreres específiques (càrrega de cures, por a l’assetjament, manca de xarxa, imatge corporal, etapes com postpart o menopausa) i codissenyar objectius realistes i significatius. Com a referència, l’OMS recomana a les persones adultes 150–300 min/setmana d’activitat aeròbica moderada (o equivalent) i força 2 dies/setmana, adaptant-ho a capacitats i context. Una orientació pràctica és reforçar la prescripció d’activitat física amb petits canvis per moure’s més (caminar, pujar escales, desplaçaments actius, grups comunitaris, rutes saludables), i fer un seguiment breu per sostenir el canvi i reduir desigualtats.

Us animem a revisar els trucs per ser una dona activa! 

Alimentació

La interacció entre el gènere i les conductes determinants de la salut és clara, i també actua sobre els hàbits alimentaris. Segons l’Enquesta de Salut de Catalunya de 2024, les dones segueixen més la dieta mediterrània que els homes (61,1% vs. 48,5%), i el consum de 5 o més racions de fruita i verdura diàries també és més elevat entre les dones (12%) que entre els homes (7,7%). Així mateix, un consum diari de begudes ensucrades és més alt en els homes (22,3%) que en les dones (11,6%). Els homes tenen un percentatge d’excés de pes superior (58,3%) a les dones (46,6%). Pel que fa a la prevalença d’obesitat, no s’observen diferències entre homes i dones.

Malgrat aquestes dades, que mostren un patró més saludable en les dones, a escala global, les dones estan més exposades a l’escassetat d’aliments i a la inseguretat alimentària, especialment en contextos de crisi econòmica o desastres ambientals, on les càrregues de cura i la discriminació estructural amplifiquen aquestes vulnerabilitats. Per això, es recomana el cribratge i la intervenció amb consell breu en alimentació, especialment en població amb risc cardiovascular i posant el focus en les dones amb més exposició als riscos i amb càrregues de cures.

El gènere també travessa les malalties mentals relacionades amb l'alimentació: 9 de cada 10 casos de trastorns de la conducta alimentària afecten les dones.  Per això, cal continuar treballant en polítiques de prevenció i en una educació alimentària lliure d’estereotips de gènere.

Tabaquisme

En els darrers anys, el tabaquisme en dones ha evidenciat un impacte creixent en la càrrega de malaltia evitable. A Catalunya, el consum de tabac continua sent un dels principals factors de risc de mortalitat prematura, i preocupa especialment la consolidació de patrons de consum intermitent o social, sovint infravalorats tant per les mateixes dones com per l’entorn. A més, l’ús de cigarretes electròniques i dispositius de tabac escalfat s’ha estès entre adolescents i dones joves, amb la falsa percepció que són opcions innòcues o útils per deixar de fumar, malgrat que mantenen la dependència a la nicotina. La indústria del tabac ha adaptat els seus missatges adreçats a dones a nous canals digitals, incorporant dissenys atractius i narratives vinculades a l’autocura, la imatge corporal o la gestió de l’estrès per fidelitzar consumidores.

En el marc del 8 de març, des de l’atenció primària és fonamental reforçar el cribratge sistemàtic del consum (incloent-hi nous dispositius), oferir consell breu amb perspectiva de gènere i facilitar l’accés a tractament farmacològic i suport conductual. Les dones que vulguin deixar de fumar poden rebre ajuda al seu centre de salut (medicina i infermeria), a la farmàcia comunitària i també telefònicament a través del 061 Salut Respon. Acompanyar en el procés de cessació és una intervenció altament rendible i una aposta clara per reduir desigualtats en salut.

Consum d’alcohol

Finalment, segons l’evidència científica, el consum d’alcohol té un impacte diferencial en dones i homes. Les dones presenten una susceptibilitat més biològica als efectes tòxics de l’alcohol, amb més risc de dany hepàtic, afectació cardiovascular, deteriorament cognitiu i, especialment, de càncer de mama. A la Regió Europea es va estimar que desenes de milers de casos de càncer de mama són atribuïbles anualment al consum d’alcohol, i no existeix un nivell de consum exempt de risc: fins i tot ingestes considerades moderades incrementen la probabilitat de patir càncer, amb un efecte acumulatiu al llarg de la vida i més marcat en la postmenopausa.

Aquest impacte és especialment rellevant en un context de tancament de la bretxa de gènere en el consum. És clau, doncs, incorporar la perspectiva de gènere en el cribratge i el consell breu sobre alcohol, és a dir, tenir en compte les diferències en patrons i motivacions de consum (com la gestió de l’estrès o la pressió social), les desigualtats i vulnerabilitats associades (inclòs l’estigma), així com les etapes vitals específiques —adolescència, embaràs o menopausa— per adaptar la intervenció de manera més efectiva i equitativa. La detecció i la intervenció precoç són fonamentals per reduir desigualtats i càrrega de malaltia evitable.