Contacte
Un article publicat a Nature Communications sobre l’estudi pilot realitzat a Catalunya per avaluar l’autopresa de mostres biològiques revela l’alta acceptabilitat de la proposta i el rol clau de la diagnosi en les persones sense símptomes de Mpox
Un dels participants en l’assaig, responent un qüestionari.
El juliol de 2022, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) declarava el brot de MPox com a Emergència de Salut Pública d’Interès Internacional. Davant l’increment de persones afectades per aquest virus zoonòtic (transmissible d’animals a éssers humans), la comunitat científica ha endegat diversos estudis amb l’objectiu de frenar la propagació de la infecció entre la població. Fruit d’aquest context, la revista Nature Communications, una de les més prestigioses en el camp de la ciència, ha publicat aquest dilluns l’article “Self-sampling monkeypox virus testing in high-risk populations, asymptomatic or with unrecognized monkeypox, in Spain”, un estudi dissenyat i implementat per professionals del Centre d'Estudis Epidemiològics sobre les Infeccions de Transmissió Sexual i Sida de Catalunya (CEEISCAT) amb la col·laboració d’IrsiCaixa i del Departament de Microbiologia del Laboratori Clínic Àrea Metropolitana Nord - Hospital Germans Trias i Pujol (Campus Can Ruti), en el que es demostra la importància de l’automostreig a l’hora de diagnosticar els casos asimptomàtics o que no presenten la simptomatologia típica de MPox.
El projecte, anomenat “Stop MPox”, ha estat liderat per la doctora Cristina Agustí i el doctor Jordi Casabona del CEEISCAT, grup de recerca de l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP), i ha avaluat una estratègia de cribratge del virus causant de Mpox mitjançant l’autopresa de mostres biològiques entre gais, bisexuals, altres homes que tenen sexe amb homes i dones trans, potencialment exposats a aquest virus. L’associació de base comunitària Stop ha contribuït a la realització del treball de camp d’aquest estudi desenvolupat a Barcelona.
La intervenció es va dissenyar en el context del brot de Mpox –una infecció habitualment transmesa pel contacte pell amb pell durant l’activitat sexual– del juliol de 2022, en el qual Espanya va ser el tercer país més afectat fora del continent africà. La diagnosi és un factor clau per a la contenció de la transmissió del virus, però molts casos de persones infectades no es detectaven a causa de la falta de símptomes, o bé perquè aquests no es relacionaven amb la infecció. Per això, l’objectiu de l’estudi era descriure la viabilitat i acceptabilitat d’una estratègia d’automostreig basada en la comunitat com a via per facilitar l’accés al diagnòstic i tractament de les persones asimptomàtiques o amb signes lleus no reconeguts en les poblacions exposades de major risc.
Segons Cristina Agustí, les troballes de l’estudi ”Stop Mpox” proven que limitar la prova només a les persones simptomàtiques resulta insuficient per fer front a possibles brots, ja que exclou a moltes altres que podrien estar infectades i podrien transmetre el virus. “La nostra intervenció ha sigut capaç d’aïllar virus amb capacitat replicativa i infectiva en la població estudiada. És a dir, fins i tot els participants que no presentaven símptomes o amb càrregues virals baixes tenien virus viables per infectar a altres persones”, clarifica. De fet, l’evidència científica i recomanacions generades per l’estudi tornen a prendre rellevància aquests dies arran del nou brot de MPox declarat a Barcelona per l’Agència de Salut Pública. Amb sis casos confirmats entre el juliol i l’agost d’enguany, s’espera que la incidència no sigui tan elevada com la de l’estiu 2022 (més de 2.000 casos registrats fins al setembre de 2022 a Catalunya), gràcies, principalment, a les campanyes de sensibilització i vacunació promogudes des del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
Un total de 113 persones voluntàries van participar en l’estudi, totes elles reclutades a través de l’ONG Stop, les quals van prendre’s mostres anals i faríngies. Després de l’anàlisi al laboratori, totes les persones participants van ser informades del seu diagnòstic i, a aquelles que van obtenir un resultat positiu, se’ls va preguntar per l’aparició de símptomes en les tres setmanes després de l’aparició del resultat positiu per MPox. Els casos positius foren 7 (tots ells homes cis gais); tres van declarar no tenir símptomes i, els altres tres, un quadre clínic no específic del virus. “Per poder confirmar o descartar els casos positius, vam realitzar proves PCR a partir del material genètic de les mostres biològiques”, explica l’autora de l’estudi i investigadora principal d’IrsiCaixa Nuria Izquierdo-Useros. “A les mostres que van donar positiu els hi vam aplicar un segon test que analitzava la capacitat dels virus detectats per a infectar cèl·lules en cultiu. Aquesta capacitat infectiva reflecteix el seu potencial per a ser transmissible a altres persones”, afegeix.
La prevalença de la infecció estimada a partir de l’estudi fou del 6,19% i, concretament, del 7,87% entre els homes cis gais. Igualment, es va enquestar als participants sobre la seva satisfacció amb la metodologia de l’automostreig, certificant un alt grau d’acceptació per la seva facilitat i eficàcia.
El projecte, que s’emmarca en el Programa de Recerca en Salut Pública i Atenció Primària de l’IGTP, fa valdre l’experiència del CEEISCAT, en col·laboració amb IrsiCaixa i Microbiologia de l’Hospital Germans Trias i Pujol, en el plantejament i avaluació d’estratègies de diagnòstic fora dels àmbits sanitaris formals per a diferents agents infecciosos, que el seu director, el doctor Jordi Casabona, valora com “una peça cabdal per al control de les infeccions emergents i re-emergents que podem encarar en el futur”. El personal investigador creu que els resultats de la recerca podran contribuir a millorar les polítiques de prevenció i control enfront d’eventuals nous brots d’aquesta infecció, suggerint la necessitat de facilitar les proves diagnòstiques a totes les persones potencialment exposades, independentment de la seva simptomatologia clínica.