Contacte
La indústria dels ultraprocessats emula les estratègies addictives del tabac per fomentar un consum compulsiu i nociu. Per això, caldria aplicar-hi regulacions i impostos similars als que es van utilitzar contra el tabaquisme.
Actualment, els productes ultraprocessats dominen el mercat mundial d’aliments. El seu consum s’associa amb un risc més elevat de malalties cardiovasculars, càncer, malalties metabòliques, diabetis i obesitat, entre d’altres. Així mateix, les persones consumidores relaten dificultats per ingerir-los en moderació, i sovint descriuen comportaments característics d’una addició.
A la revisió bibliogràfica “From Tobacco to Ultraprocessed Food: How Industry Engineering Fuels the Epidemic of Preventable Disease” s’explica com la indústria dels aliments ultraprocessats ha copiat i emulat moltes de les estratègies emprades per la indústria del tabac per promoure el seu consum. El paral·lelisme se centra a trobar la quantitat exacta d’ingredients que resulti atractiva i addictiva, dissenyar la velocitat amb la qual les substàncies s’alliberen i generen el gust i les sensacions, enginyar els gustos, textures, olors... per fer-los desitjables, etc. A més, aquestes indústries també s’encarreguen que els productes i la publicitat estiguin presents i disponibles a tot arreu, i inverteixen en fortes campanyes de neteja i “blanqueig” de la seva imatge.
L’enginyeria dels ultraprocessats és complexa i molt ben estudiada: tenen una quantitat estudiada d’hidrats de carboni refinats i greixos que activen àrees de recompensa al cervell. A la vegada, la matriu d’aquests aliments es modifica per tal que l’absorció sigui superior, a més d’afegir-hi additius que generen sensacions de plaer immediates. A diferència dels aliments naturals, que proporcionen sacietat, la transformació que pateixen aquests productes anul·la aquests senyals, facilitant el seu consum en grans quantitats.
L’addició de conservants i la modificació dels seus envasos fa que siguin molt duradors i, conseqüentment, estan disponibles en molts comerços amb molta facilitat. A això se li suma l’estratègia del “rentada d’imatge per salut”, que consisteix a enriquir els aliments en certs components com proteïnes o vitamines, o retirar sucre o greixos, per donar una imatge més saludable.
En conclusió, l’evidència mostra que la indústria dels ultraprocessats utilitza estratègies similars a les del tabac per augmentar el desig i facilitar-ne el consum. Atès que aquests productes s’associen a diversos problemes de salut, seria útil aplicar les campanyes de salut pública que van funcionar amb el tabac. Per exemple, les polítiques que redueixen la presència d’ultraprocessats i la seva publicitat, en dificulten el consum (per exemple, amb impostos o taxes) i, alhora, incentiven el consum d’aliments frescos o mínimament processats poden ser una via prometedora per disminuir els riscos que comporten.