Un estudi publicat a PLOS Medicine indica que acumular el temps sedentari en períodes prolongats i sense interrupcions s’associa amb un risc més elevat d’incidència i mortalitat per càncer. Els resultats també suggereixen que substituir una part d’aquest temps per activitat física, encara que sigui d’intensitat lleugera, podria estar relacionat amb un risc inferior.
El comportament sedentari fa referència a les activitats que es fan asseguts, reclinats o estirats mentre s’està despert i que requereixen una despesa energètica molt baixa. No és el mateix que la inactivitat física: una persona pot complir les recomanacions d’activitat física i, alhora, passar moltes hores asseguda al llarg del dia.
L’estudi va analitzar 91.292 persones participants del Biobanc del Regne Unit, sense antecedents de càncer a l’inici, amb una edat mitjana de 56 anys. El comportament sedentari i l’activitat física es van mesurar objectivament mitjançant acceleròmetres portats durant set dies, i les persones participants van tenir un seguiment mitjà de més de dotze anys.
Els investigadors van diferenciar entre el comportament sedentari prolongat —períodes d’almenys 30 minuts en què pràcticament no hi havia moviment— i el comportament sedentari interromput per moments d’activitat. Els resultats mostren que cada hora diària addicional de comportament sedentari prolongat es va associar amb un risc aproximadament un 10% més elevat de mortalitat per càncer. També es van observar associacions amb la incidència global de càncer i amb diferents grups de tumors.
Els models estadístics van estimar que substituir una part del temps sedentari prolongat per activitat física s’associava amb una mortalitat per càncer inferior. Aquesta associació es va observar tant amb activitat lleugera com moderada o vigorosa, tot i que les diferents estimacions no es poden comparar directament ni permeten establir una relació causal.
Aquests resultats no impliquen que calgui fer necessàriament una hora seguida d’activitat. El missatge principal és que interrompre les estones llargues asseguts i incorporar moviment al llarg del dia pot ser rellevant, fins i tot quan es tracta d’activitats lleugeres com aixecar-se, caminar una mica o fer tasques quotidianes.
Tot i això, els resultats s’han d’interpretar amb prudència. Es tracta d’un estudi observacional i, per tant, no permet demostrar que interrompre el temps sedentari redueixi directament el risc de càncer. A més, l’activitat es va mesurar només durant set dies i les persones participants del Biobanc del Regne Unit no representen necessàriament el conjunt de la població.