Contacte
Reduir el temps assegut requereix combinar estratègies individuals, com recordatoris i pauses actives, amb entorns laborals, comunitaris i urbans que facilitin incorporar moviment a la vida quotidiana.
Reduir el sedentarisme: petits canvis quotidians i entorns que facilitin moure’s més
El sedentarisme és un dels principals reptes actuals per a la salut pública. Passar moltes hores asseguts o assegudes, especialment de manera prolongada i sense interrupcions, s’associa amb un major risc de problemes de salut com les malalties cardiovasculars, la diabetis tipus 2, alguns tipus de càncer i una pitjor salut mental. Per això, les recomanacions internacionals de l’Organització Mundial de la Salut destaquen la importància de limitar el temps sedentari i substituir-lo, sempre que sigui possible, per activitat física de qualsevol intensitat.
Tot i que sovint es parla de la importància de “fer exercici”, reduir el sedentarisme és un objectiu complementari. Una persona pot complir les recomanacions d’activitat física i, alhora, passar moltes hores asseguda al llarg del dia. Per això, cada vegada es posa més èmfasi en la necessitat d’interrompre els períodes llargs de sedentarisme i incorporar petits moments de moviment a les rutines quotidianes: aixecar-se regularment, caminar mentre es parla per telèfon, fer pauses actives, utilitzar les escales o fer una part dels desplaçaments a peu o en bicicleta.
Un estudi recent publicat a l’International Journal of Behavioral Nutrition and Physical Activity analitza com es poden desenvolupar intervencions més efectives per reduir el sedentarisme prolongat en persones adultes. S’identifica que les barreres per reduir el temps assegut no són iguals en tots els àmbits de la vida quotidiana. Les autores diferencien tres contextos principals: els desplaçaments, l’àmbit laboral o d’estudis i el temps de lleure.
En els desplaçaments, les barreres estan molt relacionades amb l’entorn físic: les distàncies, la disponibilitat de transport públic, la seguretat, la infraestructura per caminar o anar amb bicicleta i la planificació urbana. En l’àmbit laboral, en canvi, tenen molt pes els factors socials i organitzatius, com la cultura de l’empresa, l’acceptació de fer pauses, la possibilitat de reunir-se caminant o la flexibilitat per aixecar-se durant la jornada. En el temps de lleure, les barreres s’associen sobretot als hàbits, el cansament, la motivació i l’atractiu de les activitats sedentàries, especialment les relacionades amb les pantalles.
L’article destaca que moltes persones reconeixen els beneficis de reduir el temps sedentari i tenen interès a fer-ho, però sovint troben dificultats per traslladar aquesta intenció a la vida quotidiana. Entre les estratègies més útils identificades hi ha els recordatoris per aixecar-se o canviar de postura, l’establiment d’objectius, l’automonitoratge del temps assegut i la substitució d’activitats sedentàries per alternatives més actives. També es remarca que, en alguns contextos, les intervencions individuals no són suficients i cal actuar sobre l’entorn físic, social i organitzatiu.
Aquest enfocament connecta directament amb els Petits canvis per moure’s més. Reduir el sedentarisme no vol dir necessàriament fer grans canvis ni trobar temps extra per fer esport, sinó aprofitar les oportunitats del dia a dia per incorporar moviment: aixecar-se més sovint, fer pauses actives, caminar petits trajectes, reduir el temps de pantalla recreatiu o utilitzar les escales quan sigui possible. Alhora, cal continuar treballant perquè els entorns laborals, educatius, comunitaris i urbans facilitin que l’opció activa sigui també l’opció més fàcil, accessible i natural.