Contacte
El cap del Servei d’Administració i Suport Territorial a Girona dissecciona a “Intoxicats...” sis grans crisis que han marcat la seguretat alimentària a l’estat espanyol.
La presentació d’Intoxicats. Crònica de les intoxicacions alimentàries més greus a Espanya, d’Isidre Ferran Allué, a la seu de Salut Pública, el 15 de juliol, va esdevenir conversa i reflexió entre l’autor, el secretari de Salut Pública, Esteve Fernández; la subdirectora general de Seguretat Alimentària i Protecció de la Salut, Carme Chacón, i el subdirector general de Coordinació de Salut Pública, Xavier Llebaria.
Intoxicats... dissecciona sis grans crisis alimentàries que van marcar la salut pública a l’estat des dels anys 80 del segle passat: la síndrome de l’oli tòxic (1981), la intoxicació per clenbuterol (1992), el brot d’Escherichia coli O157:H7 en menjadors escolars (2000), la salmonel·losi massiva per coca de Sant Joan (2002), el brot de pollastre rostit contaminat (2005) i la crisi de la llet infantil amb salmonel·la (2011). Ferran els analitza i denuncia la combinació letal d’errors humans, manca de controls i negligència empresarial, un fil vermell que es travessa en tots aquests episodis.
L’autor insisteix en la necessitat de posar veu i rostre a aquestes històries: “He volgut posar nom i cognoms a les crisis i, sobretot, a la gent que les va patir i a qui va lluitar per resoldre-les, perquè aquestes històries no es tornin a repetir”.
Xavier Llebaria va remarcar que “La memòria de les crisis alimentàries és clau perquè ens permet aprendre dels errors i millorar els mecanismes de prevenció i resposta institucional. La vigilància i la cultura de la transparència no són negociables”. Carme Chacón, de la seva banda, va afegir el convenciment que “cap sistema és infal·lible” i va reivindicar “l’autocrítica i el coneixement obert” per avançarChacón es va mostrar convençuda de la contribució del llibre “a fer llum sobre el passat i ens alerta sobre els riscos del futur”.
Entre les diverses crisis recollides a l’acte i al llibre hi destaca el cas del brot d’Escherichia coli O157:H7 en un menjador escolar de Barcelona l’any 2000: 182 infants intoxicats, diversos ingressos hospitalaris i una investigació que va posar al descobert carències greus en la cadena de producció.
El detall més colpidor —i que va generar comentaris a la presentació— va ser la lentitud administrativa: van passar quinze dies des dels primers casos fins a la declaració oficial del brot, la qual només es va formalitzar gràcies a la insistència d’un metge de la Unitat de Cures Intensives que va alertar el Servei d’Epidemiologia. Aquesta inacció inicial va ser motiu d’autocrítica i reflexió sobre la necessitat de transparència i eficiència, destacada tant per l’autor com pels responsables actuals de salut pública.
Aquest episodi exemplifica la dificultat d’actuar en temps real davant d’una crisi alimentària, la importància dels mecanismes de comunicació eficients i la necessitat que la memòria institucional esdevingui el millor antídot contra la repetició dels errors.
La presentació d’Intoxicats... i el debat posterior van servir per posar de nou en primer pla situacions com aquesta: la combinació d’alarmes que no sonen, protocols lents i la importància de la veu valenta de professionals que, davant la inèrcia, decideixen fer un pas endavant. Una lliçó tan vigent avui com fa vint anys.
Destaquem
