L’efecte de les polítiques antitabac i l’entorn social en intents per deixar de fumar

Les polítiques antitabac influeixen en la quantitat d’intents de cessació tabàquica, mentre que l’entorn social i altres factors individuals prediuen la taxa d’èxit d’aquestes cessacions. Això és el que conclou un estudi que ha analitzat els determinants per deixar de fumar en més de 51000 persones. Fent servir les dades de la Global Tobacco Survey i informes de l’Organització Mundial de la Salut sobre polítiques de control de tabac, sobretot les mesures MPOWER.

Amb aquestes dades es fan dues anàlisis diferents, per una banda, la probabilitat de fer un intent per deixar de fumar, i per l’altra la probabilitat d’intents que acaben aconseguint mantenir-se sense fumar. Fent servir un model de predicció, anomenat Random Forest, que detecta relacions entre les variables d’estudi i les dues preguntes d’investigació i esbrinen quines són les variables més determinants i consegüentment transformen aquests resultats a una Odds Ratio (OR, o oportunitat relativa).

Pel que fa als intents de deixar de fumar, els resultats mostren que els factors més influents són les polítiques públiques de control del tabac i la regió geogràfica de l’OMS on viu cada persona. Les polítiques MPOWER més fortes s’associen amb més probabilitat d’intentar deixar de fumar. També augmenten els intents, aspectes com veure campanyes antitabac, viure en cases on fumar està prohibit i tenir menor dependència a la nicotina. En canvi, fumar molts cigarrets al dia o fumar la primera cigarreta molt aviat al matí s’associa amb menys intents de cessació.

Quan els autors analitzen l’èxit real de deixar de fumar, els resultats canvien notablement. Aquí, les polítiques públiques continuen tenint influència, però els factors personals i socials passen a ser molt més determinants. El predictor més important és conviure amb altres fumadors. Les persones amb familiars fumadors tenen probabilitats molt més baixes d’aconseguir abandonar el tabac. També influeixen la dependència nicotínica, l’edat d’inici del consum i la freqüència amb què es fuma. Viure en un entorn domèstic lliure de fum i fumar menys sovint s’associa amb més èxit en la cessació.

Els autors conclouen que les polítiques públiques són útils per estimular els intents de deixar de fumar, però que l’èxit final depèn sobretot de l’entorn personal i social. Segons l’estudi, les intervencions més efectives haurien de combinar mesures legislatives amb suport individualitzat i actuacions dirigides a reduir la normalització del tabac dins l’entorn familiar. També remarquen que l’estudi és observacional i que, per tant, no pot demostrar causalitat directa. A més, reconeixen limitacions relacionades amb la qualitat de les dades, la interpretació dels models de Random Forest i la simplificació de les polítiques MPOWER en un únic índex global.