Contacte
Una declaració científica de l’American Heart Association destaca que moure’s millora la salut cardiometabòlica, ajuda a mantenir el pes perdut i complementa els tractaments nutricionals, farmacològics i quirúrgics.
L’activitat física és una part fonamental del tractament integral de l’obesitat, encara que per si sola no acostumi a produir una gran pèrdua de pes. Aquesta és una de les principals conclusions d’una nova declaració científica de l’American Heart Association, publicada a la revista Circulation, que revisa el paper de l’activitat física en la pèrdua de pes, el manteniment del pes perdut i la salut cardiometabòlica.
El document subratlla que els beneficis de moure’s van molt més enllà del nombre que marca la bàscula. L’activitat física i l’exercici poden millorar la pressió arterial, la sensibilitat a la insulina, el perfil lipídic, la capacitat cardiorespiratòria, la composició corporal i la qualitat de vida, fins i tot quan la pèrdua de pes és modesta o inexistent.
Quan l’objectiu és perdre pes, l’activitat física acostuma a ser més efectiva si es combina amb una alimentació saludable. També pot ajudar a preservar la massa muscular i la força durant el procés de pèrdua de pes, especialment quan s’hi incorporen exercicis de força. Aquest aspecte és especialment rellevant en persones grans o amb poca massa muscular.
L’activitat física també té un paper important després d’haver perdut pes. Mantenir-se actiu pot ajudar a prevenir-ne la recuperació i a conservar part dels beneficis cardiometabòlics assolits. La declaració recomana progressar inicialment fins als 150 minuts setmanals d’activitat física moderada i adaptar-ne la quantitat segons els objectius, les capacitats i les necessitats de cada persona. També recomana incorporar activitats de força almenys dos dies per setmana.
El document també aborda el paper de l’activitat física en persones que segueixen tractaments farmacològics per a l’obesitat, inclosos els agonistes del receptor GLP-1, o que s’han sotmès a cirurgia bariàtrica. Tot i que encara cal més recerca específica, l’activitat física pot aportar beneficis addicionals, com ara millorar la capacitat cardiorespiratòria, afavorir el manteniment de la massa muscular i reforçar la salut cardiovascular.
Finalment, els autors i les autores destaquen el paper dels professionals de la salut en l’acompanyament a les persones amb sobrepès o obesitat. Recomanen establir objectius progressius, realistes i personalitzats, identificar barreres i facilitar recursos comunitaris o digitals que ajudin a mantenir l’activitat física al llarg del temps (guia de 4 passos per fer més activitat física).
El missatge principal és clar: moure’s és beneficiós encara que el pes canviï poc. L’activitat física no s’ha de valorar únicament com una eina per aprimar-se, sinó com un component essencial per millorar la salut, prevenir complicacions cardiovasculars i afavorir el benestar a llarg termini.