Contacte
Tot i que els fàrmacs GLP-1 són molt efectius per tractar l’obesitat, els experts remarquen que la prevenció continua sent essencial perquè aquests medicaments no actuen sobre les causes socials i ambientals que afavoreixen aquesta malaltia.
El tractament clínic de l’obesitat ha viscut un canvi important arran de l’arribada dels fàrmacs agonistes del receptor GLP-1 (com ara l’Ozempic), que actuen sobre les vies hormonals que regulen la gana i el metabolisme de la glucosa. Aquests medicaments aconsegueixen pèrdues de pes d’entre el 10 i el 20% en assajos clínics, a més de millores en la pressió arterial i el perfil lipídic. No obstant, aquest èxit terapèutic genera un debat perillós segons el qual, si tenim un tractament tan efectiu, la prevenció ja no és tan urgent.
Un article publicat a la revista The Lancet, però, defensa justament el contrari: la presència d’aquests nous medicaments reforça la necessitat de prioritzar la prevenció primària. Entre les principals raons, exposa que aquestes teràpies no poden reemplaçar la prevenció perquè els medicaments:
- No tracten l’arrel del problema: tracten l’individu, però no les causes subjacents de l'obesitat.
- Requereixen continuïtat: l’eficàcia dels GLP-1 depèn de mantenir el tractament a llarg termini.
- Suposen un cost elevat: l'ús generalitzat d’aquestes teràpies no és viable econòmicament per a la salut pública a llarg termini.
- No aporten els beneficis globals de la prevenció: a diferència dels hàbits saludables, els fàrmacs no eviten altres malalties cardiovasculars o problemes de salut mental, ni afavoreixen la sostenibilitat mediambiental.
Per tot això, l’article proposa la col·laboració entre els sectors de la salut pública, el medi ambient i l’economia per tal de situar de nou la prevenció com la principal estratègia dins les polítiques nacionals i europees. Alguns exemples concrets de les accions d’aquestes polítiques inclouen:
- Reformular productes i restringir el màrqueting: establir objectius per aconseguir formulacions més saludables i limitar la publicitat d’aliments ultraprocessats.
- Reforçar les mesures fiscals: com ara els impostos sobre les begudes ensucrades, per tal d’incentivar la tria d'opcions més sanes.
- Acompanyar les persones que viuen amb obesitat: oferir suport a les persones tractades amb GLP-1 perquè adoptin i mantinguin hàbits de vida saludables durant i després de la teràpia farmacològica.
- Redissenyar els entorns: adaptar els entorns urbans, laborals i escolars per facilitar l’activitat física i l’educació alimentària, així com garantir una millor oferta alimentària. En el nostre context, un clar exemple d’aplicació pràctica és el desplegament d’iniciatives com el programa SumaSalut, el Programa de Revisió de Menús Escolars (PReME) i les guies alimentàries com els “Petits canvis per menjar millor” o “Petits canvis per moure’s més”
En conclusió, encara que els fàrmacs agonistes del GLP-1 suposen un gran avenç en el tractament individual de l’obesitat, no substitueixen la necessitat de la prevenció primària. Aquests medicaments no actuen sobre els factors socials, comercials ni ambientals que afavoreixen l’obesitat en la població. Per tant, prevenció i tractament poden ser complementaris, però, per garantir la salut a llarg termini, és imprescindible crear sistemes alimentaris sostenibles, entorns actius i polítiques socials equitatives que facilitin un estil de vida saludable i accesible.