Contacte
El Dijous de Salut Pública del 26 de març, celebrat a la capital d'Osona, presenta el projecte "Tracta'm bé" com a referent d'acció comunitària per combatre la discriminació per edat
El Dijous de Salut Pública del 26 de març va abandonar per primera vegada la sala habitual de l'edifici Salvany per emetre en directe des de Vic. L'elecció no era casual: la capital d'Osona acull des de fa sis anys el projecte "Tracta'm bé", una iniciativa comunitària contra l'edatisme amb prou recorregut i reconeixement per convertir-se en model de referència a Catalunya. La sessió, moderada per Imma Cervós, subdirectora regional de Salut Pública a la Catalunya Central, i per M. Dolors Coll, cap del Servei de Promoció de la Salut, va combinar el marc teòric sobre l'edatisme amb relats en primera persona.
Alicia Villanueva, metgessa de família al CAP del Remei, va posar les bases conceptuals. Va recordar que l'edatisme envers les persones grans—terme creat el 1969 pel gerontòleg nord-americà Robert Butler— és, segons l'OMS, "els estereotips, els prejudicis i la discriminació dirigits envers altres persones o envers un mateix en funció de l'edat", i que es manifesta en tres nivells: institucional, interpersonal i autoinfligit, aquest darrer quan la persona mateixa interioritza els estereotips que la societat projecta sobre ella. Les formes més comunes tenen nom propi: la infantilització —usar diminutius com "vellet" o "iaieta", parlar amb to exagerat o frases massa simples—, la despersonalització —tractar totes les persones grans com si fossin iguals— i la deshumanització, quan es perd l'empatia i no es respecta l'autonomia de la persona.
Les conseqüències van molt més enllà del malestar puntual. "Les persones grans que tenen actituds negatives sobre l'envelliment poden viure 7,5 anys menys que les que en tenen de positives", va citar Villanueva, referint-se a estudis de l'OMS. L'edatisme augmenta l'aïllament, limita l'accés a tractaments, exclou de la presa de decisions i invisibilitza. Va tancar la seva intervenció amb una frase que va ressonar a la sala: "Ser vell val la pena. Ara falta que ens ho creguem, tots plegats com a societat".
“Tracta’m bé”, la referència
El gruix de la sessió va estar dedicat al "Tracta'm bé", que Vic va adoptar i adaptar del model originari nascut a la comarca del Solsonès al 2012. Sílvia Mateu, treballadora social i coordinadora del projecte a l'Ajuntament de Vic, va explicar que no és una iniciativa aïllada, sinó una peça d'una estratègia de salut comunitària que, des de 2014, reuneix 55 persones de 20 serveis de la ciutat en una taula de salut comunitària. "Moltes vegades generem molts projectes, però el que és difícil és connectar-los entre si", va dir. La Comissió de Persones Grans va néixer el 2019 quan una diagnosi participativa va identificar la soledat i el maltractament a les persones grans com a reptes prioritaris.
El projecte s'articula en quatre línies. La primera, els Establiments amb tracte. La va explicar Isolda Sans, de les associacions ASHES i AFMADO: des de l'octubre de 2020, s'han anat visitant i adherint comerços de proximitat —farmàcies, forns, perruqueries i fins a tres entitats bancàries— perquè actuïn com a "radars" de possibles situacions de vulnerabilitat o maltractament. Avui, 136 establiments de Vic llueixen l'adhesiu del projecte i disposen d'un protocol i un telèfon de contacte per derivar casos als serveis socials, sempre amb confidencialitat. "Mantenir els comerços actualitzats és el gran repte", va reconèixer Sans, "perquè no podem plantar l'adhesiu i ja no saber-ne res més".
La línia de Relats i escenes, presentada per Lídia Truñó, responsable del Casal Cívic Mossèn Guiteras, inclou plafons sobre situacions quotidianes d'edatisme, lectures teatralitzades, jocs intergeneracionals i parelles digitals entre joves i persones grans. "Quan acabes una d'aquestes activitats, el retorn és increïble", va dir. "La gent gran ho gaudeix d'una manera que els dona una energia. Però també els joves: els professors ens diuen que a classe no callen, i aquí ni es mouen de la cadira, i amb un respecte cap a les persones que tenen al davant, al·lucinant". Va anunciar que l'endemà de la sessió posaven en marxa un projecte pilot en el qual vuitanta alumnes participarien directament en les activitats habituals del casal. "Traiem la imatge de persona gran feble que hem de protegir. Les persones grans són actives, amb ganes de fer coses contínuament".
La línia d'Escoles amb tracte la van explicar Toni Matas, membre de l'Associació de Veïns de Vic Nord, i Lluís Sitjà, de la Federació de Pensionistes i Jubilats de CCOO. Tots dos van descriure com les xerrades als centres educatius han creat un canal de confiança que desborda la prevenció de l'edatisme. Sitjà va compartir l'anècdota d'una sessió de jocs on dos alumnes —un de raça negra i un de magrebí— van acabar explicant els casos de racisme que patien als camps d'esport: "No crec que ho portessin pendent de dir, però es va generar un ambient de confiança. I on anaves a explicar això? Als Mossos? Al tutor?". Va afegir una reflexió que no passà desapercebuda: "Som, alhora, destinataris i protagonistes de l'acció. Això no se sol donar massa sovint".
La quarta línia, Professionals amb tracte, la va presentar M. Dolors Coll. Disset institucions de Vic han signat un Compromís pel bon tracte, que incorpora set objectius concrets: eliminar la infantilització, usar un llenguatge clar, reconèixer la singularitat de cada persona, respectar desitjos i preferències, garantir la intimitat, acabar amb l’edatisme i escoltar donant valor. "Una cosa és signar el compromís. El repte és que realment baixi i s'aterri, i que el bon tracte no es vegi compromès en cap situació quotidiana", va admetre.
En el torn de preguntes, una intervenció des del públic en línia va obrir el debat sobre si l'edatisme afecta també els joves. La resposta de Villanueva va ser taxativa: "L'edatisme és qualsevol discriminació per l'edat, ja siguis jove o gran. La gent jove pot patir-lo, per exemple, a l'hora de trobar feina perquè no té experiència. El tema és l'edat, no només la vellesa".
Imma Cervós va tancar la sessió amb la dada que millor resumeix el camí recorregut: el "Tracta'm bé" ha rebut sol·licituds per ser replicat en més de cinquanta municipis de Catalunya. Una xifra que demostra que la salut comunitària, quan arrela en el territori i compta amb la ciutadania com a protagonista, pot canviar la cultura d'una societat des dels comerços del barri fins a les aules dels instituts.