Contacte
El darrer Dijous de Salut Pública presenta l'experiència de gestió i control de la fauna salvatge amb perspectiva Una Sola Salut com a model d’èxit en un context d’incertesa
El darrer Dijous de Salut Pública del 2025 va reunir l'11 de desembre experts en sanitat animal, veterinaris i responsables de fauna cinegètica per debatre sobre la gestió i el control sanitari de la fauna salvatge a Catalunya. La jornada va destacar l'experiència pionera de les Terres de l'Ebre en el control de la tuberculosi mitjançant els establiments de manipulació de caça, i va destacar el paper imprescindible dels caçadors en el control poblacional del porc senglar. La sessió va coincidir en el context dels casos de pesta porcina africana (PPA) detectats dies abans al medi natural.
Els establiments de manipulació de caça: garantia d'innocuïtat alimentària
Anna Rodríguez Subirats, veterinària de les Terres de l'Ebre, va exposar com els set establiments de manipulació de caça de la zona (Gandesa, Fatarella, Horta de Sant Joan, la Sénia, Mas de Barberans, Alfara de Carles i Roquetes) s'han convertit en una infraestructura fonamental per al control sanitari. Aquests centres permeten garantir la innocuïtat de la carn de caça mitjançant la inspecció veterinària sistemàtica, detectant triquinosi, tuberculosi i altres zoonosis abans que arribin al consumidor.
Durant la temporada 2023-2024 es van mostrejar 316 senglars serològicament i van detectar 12 positius de tuberculosi, la qual cosa representa una prevalença del 3,8%. També van fer 596 tests mitjançant teixits, amb 20 positius (3,4% de prevalença). El 100% de les lesions detectades com a tuberculoses van ser confirmades per laboratori, cosa que avala, segons l’experta, la seguretat alimentària i la protecció del consumidor.
L'increment de la superfície forestal i la sobreabundància de senglars
Josep Maria López, subdirector general de Fauna Cinegètica, Caça i Pesca Continental del Departament d'Agricultura, va situar el problema en el context ecològic: Catalunya compta amb aproximadament 200.000 senglars, dels quals se'n cacen 70.000 cada any i se'n comercialitzen uns 35.000 per a consum humà. L'increment de la població de senglars està directament lligat a l'augment de la superfície forestal a tota Europa, fruit de l'abandonament de les terres agràries des dels anys 80.
Aquesta sobreabundància genera conflictes amb l'agricultura, accidents de trànsit i riscos sanitaris. López va explicar que el Decret Llei de 2024 ha introduït figures com els "caçadors qualificats" i els plans de control poblacional per fer front a aquesta problemàtica, amb quatre plans ja aprovats a Lleida (Segrià), Rocacorba (Gironès), l'Alt Pirineu i les Terres de l'Ebre.
El paper dels caçadors: d'estigmatitzats a imprescindibles
Un dels missatges centrals de la jornada va ser la reivindicació del col·lectiu de caçadors com a aliats imprescindibles per al control sanitari i poblacional. López va lamentar que durant anys s'ha "victimitzat, aïllat i estigmatitzat" els caçadors, quan en realitat són fonamentals per reduir les poblacions de senglar i col·laborar en els programes de vigilància sanitària
El ponent va destacar que la crisi de la pesta porcina africana ha servit perquè, per primera vegada en molt temps, el conseller d'Agricultura hagi sortit defensant públicament la caça: "Ha hagut de venir una crisi d'aquest tipus perquè es reconegués la seva importància". Entre els reptes pendents, López va assenyalar la necessitat de rejovenir el col·lectiu de caçadors, majoritàriament de més de 65 anys, i incorporar-hi dones.
L'experiència de les Terres de l'Ebre amb la tuberculosi
L'origen de la vigilància intensiva a les Terres de l'Ebre es remunta al brot de tuberculosi detectat entre 2004 i 2005 al barranc de Lloret (Baix Ebre), quan 10 de 13 senglars examinats van resultar positius. Aquella alarma va impulsar la creació dels establiments de manipulació de caça i la inspecció sistemàtica de la carn. Rodríguez va destacar que aquests establiments aporten avantatges sanitaris, econòmics i socials: milloren la higiene, converteixen un problema en un ingrés econòmic i promouen una imatge positiva del caçador com a gestor responsable de la fauna.
Perills de la carn de caça: plom i triquinosi
Joaquim Fraser, responsable de zoonosis de l'Agència de Salut Pública de Catalunya, va alertar sobre els riscos associats a la carn de caça, especialment la intoxicació per plom procedent de la munició. Segons les recomanacions de l'AESAN i l'EFSA, els nens menors de set anys i les dones embarassades no haurien de consumir carn de caça abatuda amb munició de plom, i la població general hauria de limitar-ne el consum a un màxim de 150 grams setmanals.
Pel que fa a la triquinosi, Fraser va informar que Catalunya ha passat de processar 1.200 senglars el 2012 a 17.000 el 2024, amb prevalences de positius que oscil·len entre el 0,16% i el 0,51% segons l'any. La congelació no és un mètode segur per eliminar totes les variants del paràsit, especialment la Trichinella britovi, resistent al fred.
Una aposta per l'enfocament "Una Sola Salut"
La sessió va posar de manifest la necessitat d'abordar la salut des d'una perspectiva integradora que connecti salut animal, salut humana i salut mediambiental. Jordi Vendrell, moderador de la sessió, va remarcar que "no podem parlar de saluts aïllades" i que l'objectiu compartit és controlar sanitàriament els animals salvatges per garantir que la seva carn arribi en condicions segures al consumidor.
Els casos de pesta porcina africana com a teló de fons
La sessió es va celebrar tretze dies després de la confirmació, el 28 de novembre de 2025, dels primers casos de pesta porcina africana a l’Estat espanyol en més de tres dècades, amb l'aparició de diversos senglars morts al medi natural. El brot va arribar a 16 casos positius a mitjan desembre i va obligar a establir zones de vigilància en un radi de 20 quilòmetres.
Tot i que la jornada no va centrar-se en la PPA —la moderadora, Anna Bocio Sanz, subdirectora regional al Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre de la Secretaria de Salut Pública, va explicar que la sessió estava programada de setmanes abans que aparegués el brot—, els ponents van reconèixer que la crisi evidencia la necessitat de reforçar els mecanismes de vigilància sanitària i el control de les poblacions de senglar.