Avaluació d’intervenció social per a la millora de la situació de pobresa de col·lectius en risc

La prova pilot desenvolupada des del Departament de Drets Socials per a la implementació per millorar la situació de pobresa energètica de col·lectius en risc d'exclusió social a Catalunya, desenvolupat entre 2023 i 2024, centrar la darrera Sessió Margarita Coll del curs 2024-25. La pobresa energètica repercuteix en la salut de la població i particularment   en el col·lectiu de persones en situació de risc social, tant en la salut física i mental com en el benestar emocional.

L’exposició la va dur a terme Marc Viñas, subdirector general d’Acció Comunitària, Associacionisme i Voluntariat de la Direcció General d’Acció Comunitària i Innovació Social del Departament de Drets Socials i Inclusió. En aquesta intervenció va evidenciar la millora de l’eficiència energètica dels habitatges de 2.000 Unitats Familiars residents a Catalunya en risc o situació de pobresa energètica en habitatges socials a través d’obres de millora rehabilitació i de forma rellevant la capacitació de les persones participants per tal que poguessin adaptar els seus hàbits de consum energètic.

Inversions en eficiència energètica i millora dels hàbits

A l’hora de dur a terme la intervenció es van establir tres grups d’intervenció i un grup de control. Un primer grup de tractament beneficiari d’inversions de millora de l’eficiència energètica en els seus habitatges, un segon grup beneficiari de formació i acompanyament en millora d’hàbits de consum energètic i un tercer grup beneficiari d’ambdues intervencions per mesurar el seu impacte des d’una perspectiva de reducció de la pobresa energètica.

Com a resultat, es va constatar que la pobresa energètica es va reduint a mesura que s’afegeixen nous tractaments. El grup de tractament que rep inversió física en l’habitatge i assessorament en eficiència energètica i hàbits de consum va experimentar una reducció de la pobresa energètica superior al primer i segon grup de tractament i, evidentment, superior al grup de control, que no va rebre cap mena de tractament.

Sense constatacions en l’àmbit de la salut

En definitiva, hi ha millores evidents en els hàbits de consum i l’eficiència energètica de la llar. També hi ha indicis de millora en l’estalvi energètic, però no es va poder constatar una millora en la qualitat de vida ni en la salut autopercebuda per dificultats en la recollida de les dades i en la diversificació del moment de l’avaluació.

La darrera part de la intervenció es va centrar en l’exposició de l’aprenentatge extret del projecte. Es va posar de manifest la importància de la planificació prèvia i l’execució de la intervenció en uns terminis raonables i que, per imperatius del calendari d’execució, no es va poder completar. Tot i això, es van  mantenir els estàndards de qualitat, el focus en fomentar l’autonomia de les famílies amb un acompanyament i assessorament i la necessitat d’enfocar la comunicació.

Hi va haver dues actuacions més, que no eren motiu d’avaluació, però que es van considerar transcendentals. D’un costat, l’acompanyament comunitari per trencar amb les situacions d’aïllament social; de l’altre, la millora de la situació amb relació als seus ingressos mínims, facilitant l’accés a les rendes de l’Ingrés Mínim Vital.

Com a aspectes que van complicar l’avaluació es va comentar, a banda de la dificultat de l’execució del calendari pels procediments administratius, el conflicte ètic en existir un grup control a qui no li van oferir les prestacions dels altres grups, la fidelització dels participants i la recollida de dades amb resultats satisfactoris.

Com a reflexió final, es va destacar la necessitat d’incorporar la lluita contra pobresa energètica en les polítiques de salut comunitària i del treball interdepartamental i interdisciplinar per dur a terme intervencions d’aquestes característiques, que afecten habitatge, energia i salut.