L’atenció primària és la porta d'accés de la ciutadania a les activitats preventives i de promoció de la salut del sistema sanitari, i permet abordar de manera directa els hàbits i les conductes que determinen, en part, el nostre benestar.
Font: adaptat de https://lifestylemedicine.org/
En aquest marc, en aquest article es presenta l’entrevista “Primary care is ground zero for lifestyle medicine”, on es reflexiona sobre el paper de la medicina de l’estil de vida. Aquesta disciplina clínica, basada en l’evidència científica, utilitza els hàbits quotidians com a eina terapèutica per prevenir i tractar malalties cròniques; una pràctica que no exigeix la perfecció a la persona atesa, sinó que l'acompanya cap a una rutina més saludable a través de sis pilars fonamentals: l'alimentació saludable, el moviment i l'exercici, la reducció de l'estrès, el descans reparador, la vida en comunitat i la prevenció del consum de substàncies nocives.
Tanmateix, integrar aquests pilars no és senzill, ni tan sols per als/a les mateixos/es professionals de la salut, que sovint topen amb el perfeccionisme i la pressió laboral a l'hora de gestionar el seu propi estrès i descans.
Per aprofundir-hi, en aquesta entrevista que traduïm íntegrament del portal digital de salut Healio, la Dra. Resa E. Lewiss* conversa amb la Dra. Lucy McBride**, metgessa d'atenció primària amb 25 anys d'experiència, sobre com aplica aquests principis tant a la seva vida personal com a la consulta.
Lewiss: En quins pilars et centres per a tu i la teva salut?
McBride: M'encanta aquesta pregunta, en part perquè la resposta sincera em fa tocar de peus a terra. Fa 25 anys que exerceixo la medicina i encara no faig res d'això a la perfecció, ni ho intento. El perfeccionisme ja és un mal en si mateix.
El pilar en què més em recolzo és la comunitat. La connexió humana, amb la meva família, les meves amistats i els meus pacients calma el meu sistema nerviós més del que qualsevol suplement o monitor de salut podria fer mai. Quan el meu germà petit va morir sobtadament el juliol de 2024, va ser la meva comunitat la que em va mantenir sencera.
Moure’m és el meu segon innegociable, però no com s’entén des de la cultura del rendiment. No em moc per arribar a un número. Em moc perquè és el recurs més segur que tinc per al meu estat d’ànim i ansietat. Sortir a passejar amb les amistats és el que faig més sovint, però també passejo sola perquè és quan penso millor. El ioga també és una part essencial de la meva vida, pel treball de respiració i per estirar el cos.
Lewiss: Quins són els pilar que et suposen un repte més gran?
McBride: El pilar en què he de treballar, perquè la meva pròpia manera de ser m’ho dificulta, és descansar i dormir prou. Sóc una persona que viu amb un cap que no para i amb l’impuls constant de fer més coses, així que això és una feina de cada dia, no pas una casella que ja hagi marcat.
On sóc més indulgent amb mi mateixa és amb el menjar. Sempre he parlat obertament dels meus problemes de trastorns alimentaris a la universitat, i és precisament per això que considero “l’alimentació com a medicina” amb molta flexibilitat. L'objectiu per a mi no és una dieta "perfecta"; és escoltar el que el meu cos necessita i gaudir del plaer de nodrir-lo bé.
La clau no és complir a la perfecció amb tots sis pilars. Es tracta d'adonar-se de quin necessita suport en cada moment i atendre aquestes necessitats sense buscar la perfecció.
Lewiss: Descrius l'ansietat com una cosa dinàmica i que tots i totes en tenim. M'ho pots explicar més, això de com veus l'ansietat i la vida humana?
McBride: El factor de risc número 1 per a l'ansietat és el ser humà. Està integrat al nostre ADN per una raó: mantenia els nostres avantpassats alerta davant del perill real i encara ens recorda que hem de pagar els impostos i mirar a tots dos costats quan creuem el carrer. Una mica d'adrenalina és adaptativa. El problema comença quan l'ansietat pren vida pròpia i causa problemes emocionals, físics o de comportament.
L'ansietat té diferents graus, i cadascú de nosaltres té el seu llindar: ets dels que solen estar en un 3 sobre 10, a qui els rellisca allò que atabala els altres? O d’un 9, on l'alarma salta molt més fort que l'amenaça real? Tots pugem i baixem per aquesta escala segons les circumstàncies.
Lewiss: és molt recomfortant i un gest molt humà la manera en què normalitzes l’ansietat. Com ho abordes amb els teus pacients a la consulta?
McBride: A la consulta no pregunto “tens ansietat?”, sinó “on tens el teu llindar”? i “fins a quin punt t’afecta l’estrès?”. Fins a quin punt interfereix en el teu son, en les teves relacions o en la teva capacitat de fer vida normal? I què et torna la calma?”
Recordo dos casos que il·lustren la importància de l'atenció primària. Una pacient estava convençuda que els seus símptomes gàstrics eren "psicològics" perquè set especialistes així l’hi havien dit; en realitat, tenia la malaltia de Crohn. La seva ansietat era una resposta biològica adequada a una amenaça no diagnosticada. D'altra banda, un altre pacient va passar per set especialistes per palpitacions i tremolors que eren, purament, ansietat disfressada de patologia física. Un qüestionari de cribratge estàndard hauria passat per alt ambdós casos.
És per això que no busco erradicar l’ansietat. La tasca, que dura tota la vida, consisteix a ajustar l’alerta segons el risc real i construir un conjunt de recursos per fer servir quan comencem a pujar de nivell. L’objectiu no és una vida lliure d’ansietat: és tenir una ansietat de la mida justa.
Crec fermement en el paper que juga l’atenció primària, tant en els anys que vivim com en la plenitud amb què els vivim. Un/a metge/essa de capçalera s'assegurarà que rebis vacunes essencials, cribratges de detecció de càncer, derivacions a especialistes i educació sobre conductes de medicina de l'estil de vida que pots implementar.
SumaSalut comparteix plenament aquesta visió i treballa per facilitar als i a les professionals les eines necessàries per fer possible aquesta medicina propera, preventiva i centrada en les persones. A més, coneixedores de la rellevància del benestar emocional en la salut en general, i també en la seva influència en el canvi d’hàbits, el curs Intervenció en estils de vida a l’atenció primària. Actualització SumaSalut 2026 ha incorporat un mòdul sobre Canvis de conducta i benestar emocional.
* Dra. Resa E. Lewiss, MD, DipABLM: Especialista en medicina de l'estil de vida i d'urgències, professora adjunta a la Warren Alpert Medical School de la Universitat de Brown, productora del podcast "The Visible Voices" i coautora del llibre "MicroSkills: Small Actions, Big Impact"
** Dra. Lucy McBride, MD: Formada a Harvard i Johns Hopkins, autora del llibre "Beyond the Prescription: A Doctor's Guide to Taking Charge of Your Health