Contacte
Un estudi longitudinal en població treballadora sueca mostra una relació dosi-resposta entre la qualitat de vida relacionada amb la salut (QV) i el consum d’alcohol intensiu. La probabilitat de consum intensiu augmenta a mesura que empitjora la QV.
L’informe ¿Raro por qué? Discursos juveniles en torno al no consumo de alcohol, elaborat pel Centro Reina Sofía de Fad Juventud amb la col·laboració de Madrid Salud, analitza les experiències de 32 joves de 18 a 28 anys de Madrid que o bé no consumeixen o ho fan esporàdicament.
Els resultats mostren que reduir o abandonar l’alcohol conviu amb una forta normalització del seu consum i amb una pressió social per beure, especialment en contextos d’oci i festa. No consumir pot percebre’s com una desviació de la norma i generar la necessitat de justificar la decisió, especialment per la voluntat d’encaixar i pertànyer al grup. Aquesta pressió pot disminuir amb l’edat i en entorns de confiança, però no desapareix.
Per a alguns joves, la decisió de no beure no respon només a motius de salut, sinó també al desig de mantenir el control, evitar situacions de vergonya o penediment i diversificar les formes d’oci. Com a resultat experimenten dificultats socials, la necessitat d’adaptar-se a plans que no els resulten atractius o allunyar-se d’alguns espais i amistats.
Es desprèn de l’estudi la importància d’explorar en les intervencions les pressions socials que poden influir en el consum i validar les decisions de no beure o de reduir-ne el consum. També la importància de reforçar estratègies per afrontar la pressió del grup i promoure alternatives d’oci no centrades en l’alcohol.