Contacte
Un de cada dos dies de la temporada de bany del 2025 a Catalunya va acabar amb avís de precaució a les platges. La xifra l’ha exposada Mariona de Torres, cap de la Unitat d'Aigües Costaneres de l'Agència Catalana de l'Aigua, en el Dijous de Salut Pública del mes de maig, dedicat a les aigües de bany. La dada oferta per De Torres mostra que els episodis de pluges intenses són el principal factor de risc sanitari per als banyistes. El canvi climàtic n'aguditza l'efecte i obliga a repensar com es gestiona i es comunica la qualitat de les platges catalanes.
"El 90 i escaig per cent dels avisos van ser deguts a pluges", explica De Torres. El mecanisme és conegut, però sovint ignorat: quan plou fort, l'aigua de la xarxa de clavegueram es barreja amb les aigües residuals i arriba al mar amb contaminació fecal. La qualitat es recupera normalment en 24 o 72 hores, però durant aquell interval la platja ha de tancar o emetre avís. I amb les pluges cada cop més intenses i concentrades, el marge de reacció s'estreny.
Enric Cahner, cap de servei de Medi Ambient de Badalona, ho resumeix amb tres conceptes consecutius i encadenats: "Plou, sobreïx, bandera vermella". El municipi ha invertit en dipòsits de retenció i reixes per interceptar residus flotants, però el creixement urbà i l'erosió de la sorra fan que el problema no tingui solució fàcil. A més, Cahner assenyala que quan un ajuntament activa la bandera vermella i el del costat no ho fa, la pressió econòmica i mediàtica és immediata. "L'impacte als mitjans és enorme i sovint desmesurat", alerta.
La resposta operativa és el portal Platges.cat, que des del 5 de juny fins al 27 de setembre actualitza dues vegades al dia l'estat de cada tram de costa. No espera els resultats analítics: creua el registre de pluges, la informació dels socorristes i el coneixement acumulat durant dècades sobre el comportament de cada platja. "Si esperem a informar dels resultats analítics, les mostres les prendrem dilluns, que fa un sol magnífic, i direm ‘platges excel·lents’; el dimarts caurà un aiguat, l'aigua estarà marró, plena de sòlids i continuarem marcant ‘excel·lent’? No, no pot ser", apunta De Torres.
Les pluges no són, però, l'únic problema. La sessió del Dijous de Salut Pública va dedicar un bloc important a l'Ostreopsis, una microalga que prolifera quan l'aigua del mar s'escalfa, present ja a pràcticament tota la costa catalana, amb episodis d'alta concentració cada cop més freqüents a l'agost i setembre. En pics d’elevada densitat pot provocar irritacions a la pell, els ulls i a les vies respiratòries. "Tant pot recobrir posidònies com roques i genera un mucílag molt desagradable", descriu De Torres. Per distingir un fenomen visual innocu d'un risc real cal la col·laboració de l'Institut de Ciències del Mar, que interpreta científicament els mostrejos.
Tot el sistema descansa sobre un fonament analític distribuït per la costa: cinc laboratoris de Salut Pública treballen amb la mateixa metodologia i, des del 2021, els resultats dels dos indicadors principals —E. coli i enterococs intestinals— estan disponibles en 24 hores. "Quan hi ha paràmetres negatius i s'han de fer repeticions, ja es poden resoldre dins la mateixa setmana", va explicar Carme Aguilar, del Laboratori de Salut Pública de Tarragona. Hi ha també un detall estructural que reforça la credibilitat del sistema: l'organisme que analitza i el que informa no coincideixen. "L'administració que informa no és la que analitza", va puntualitzar De Torres.
El resultat de dècades de feina és que més del 90% de les platges catalanes estan avui classificades com a excel·lents, molt per sobre de la mitjana europea. L'any 1984, quan va arrencar el programa, la proporció era del 25%. Però mantenir-la exigeix que els avisos siguin homogenis entre municipis, que la informació arribi als banyistes a temps i que la coordinació entre l'ACA, Salut Pública i els ajuntaments funcioni sense esquerdes cada dia de l'estiu.