Contacte
Resum de la situació
El 2 de maig de 2026, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va rebre una notificació del Punt Focal Nacional del Reglament Sanitari Internacional del Regne Unit sobre un brot de malaltia respiratòria greu de causa inicialment desconeguda, amb tres defuncions i un cas en estat crític, a bord d’un creuer amb bandera dels Països Baixos. Aquest mateix dia, les proves de laboratori van confirmar la infecció per hantavirus en un dels casos. Addicionalment, s’han notificat dos casos sospitosos amb símptomes respiratoris lleus i/o símptomes gastrointestinals. Dos dels passatgers morts havien realitzat un viatge per Sud-amèrica, abans d’embarcar al creuer. Es desconeix el grau de contacte dels passatgers amb la fauna local durant el viatge o abans de l’embarcament.
El vaixell transporta un total de 147 persones, incloent-hi 88 passatgers i 59 tripulants. Els passatgers i la tripulació representen 23 nacionalitats; d’aquests, 13 passatgers i un tripulant són de nacionalitat espanyola, cinc dels quals resideixen a Catalunya.
Descripció de la situació
Actualment, el vaixell es troba a Cap Verd, on les autoritats dels estats part implicats estan duent a terme la investigació epidemiològica i les accions de salut pública necessàries per a la prevenció i el control d’aquest esdeveniment, garantint la seguretat sanitària global.
Resposta de la Secretaria de Salut Pública del Departament de Salut
En el moment de l’alerta, es va coordinar de manera immediata la informació i les actuacions necessàries entre la Secretaria i el Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries (CCAES) i Sanitat Exterior del Ministeri de Sanitat, amb l’objectiu de garantir la seguretat sanitària de les persones afectades.
Avaluació del risc de transmissió
Els hantavirus es transmeten principalment per contacte amb rosegadors infectats. Atès que els hantavirus presents a Europa no es transmeten de persona a persona i que no s’ha detectat cap cas d’infecció a Espanya, el risc general de transmissió d’aquesta malaltia es considera molt baix.
Recomanacions de salut pública
D’acord amb la informació disponible, la Secretaria de Salut Pública emfatitza la importància de mantenir i reforçar la informació als viatgers que es desplacen a zones endèmiques. Així mateix, destaca la necessitat de mantenir una vigilància epidemiològica sòlida i un pla d’actuació coordinat amb la resta d’agents implicats.
La Secretaria de Salut Pública manté una vigilància epidemiològica i ha activat el protocol de resposta coordinat amb el CCAES i l’OMS per a aquestes situacions.
Clínica i epidemiologia
Els hantavirus són virus transmesos per rosegadors que es poden transmetre als humans mitjançant el contacte amb femta o orina de rosegadors infectats o amb superfícies contaminades. El període d’incubació oscil·la habitualment entre dues i quatre setmanes després de l’exposició. Existeixen diversos tipus d’hantavirus, amb diferents distribucions geogràfiques, que provoquen quadres clínics variables.
Es poden distingir tres formes clíniques principals després de la infecció per hantavirus: la febre hemorràgica amb síndrome renal i la nefropatia epidèmica (una forma més lleu de l’anterior), associades a tipus d’hantavirus presents principalment a Europa central; i la síndrome cardiopulmonar produïda per tipus d’hantavirus presents al continent americà. El quadre cardiopulmonar, propi d’Amèrica, es manifesta inicialment com un quadre pseudogripal amb alteracions gastrointestinals, amb una progressió ràpida i una letalitat que pot arribar al 35–50 %. No té tractament específic i requereix vigilància intensiva i tractament de suport. No existeix un tractament curatiu, i eliminar o minimitzar el contacte amb rosegadors és la millor mesura de prevenció.
A Amèrica, durant l’any 2025, vuit països, principalment del Con Sud, van notificar casos confirmats de síndrome pulmonar per hantavirus, amb un total agregat de 229 casos i 59 defuncions. Els països notificadors van ser principalment l’Argentina, el Brasil, Bolívia, Xile, Panamà, Paraguai, els Estats Units i l’Uruguai. Cal destacar que l’Argentina continua sent el país amb el nombre més elevat de casos a la regió. Tot i que la transmissió a les Amèriques és predominantment zoonòtica, hi ha antecedents de transmissió de persona a persona associats al virus dels Andes, endèmic del Con Sud, descrits en brots anteriors a l’Argentina (1996 i 2018), en contextos d’exposició propera i prolongada, principalment en entorns domèstics.
A Europa, segons l’últim informe de l’ECDC (2023), 28 països de la Unió Europea van declarar casos d’infecció per hantavirus, amb un total anual de 1.765 casos. Alemanya i Finlàndia van concentrar el 60,5 % del total. Altres països d’Europa central i dels Balcans presenten també una incidència elevada. Ni a Espanya ni a Catalunya s’ha detectat cap cas de transmissió local.