Contacte
Actualment, a Catalunya es troba en estudi un brot de transmissió autòctona de dengue a la zona de Camp de Tarragona.
Dos dels casos van ingressar a l’Hospital Joan XXIII i posteriorment van ser donats d’alta a domicili, un tercer cas simptomàtic no va requerir ingrés hospitalari i dos casos més han estat asimptomàtics.
En anys anteriors ja s'havien diagnosticat casos de dengue autòctons, és a dir, no associats al moviment de persones. Per evitar possibles contagis, el procediment és el següent: quan es confirmen nous casos es fa una cerca activa de nous casos, mitjançant inspeccions per detectar possibles focus de transmissió a partir de mosquits i s’alerta als serveis d’atenció primària i hospitalària de la zona per detectar casos sospitosos. A més, es realitzen inspeccions entomològiques a les zones on viuen i es desplacen les persones afectades per identificar focus de mosquits. També es treballa directament amb els municipis de residència d’aquests casos per proporcionar recomanacions de prevenció i control de mosquits, així com mesures per prevenir les picades de mosquit. El Banc de Sang i Teixits realitza cribratges sistemàtics de dengue i d’altres malalties transmeses per mosquits en els donants de Catalunya.
Tenint en compte les mesures adoptades després de la detecció del brot d’enguany, es valora el risc d'aparició de nous casos autòctons a la zona com a moderat, si la situació es manté fins al final del període d'activitat vectorial al mes de novembre.
La malaltia es presenta després de la picada d’un mosquit en una zona on hi ha dengue. Habitualment cursa de manera asimptomàtica. La simptomatologia, quan n’hi ha, depèn de l’edat dels pacients i dura de dos a set dies. Els infants sovint presenten una síndrome febril inespecífica seguida d’exantema maculopàpular generalitzat. En els adults, el quadre clínic es caracteritza per febre d’inici abrupte, cefalea intensa amb dolor retroorbitari, miàlgies, artràlgies, nàusees i vòmits i finalment exantema maculopàpular generalitzat.
Més informació:
Pot ser una arbovirosi? Infografia
Recomanacions per a prevenir la proliferació del mosquit. Tríptic:
Situació a Catalunya
Durant l’any 2022 la detecció de casos va augmentar gairebé al nombre d’abans de la pandèmia, amb un total de 194 casos confirmats a Catalunya. L’any 2023 es van confirmar 260 casos, i fins a l’agost de 2024 s’han notificat 295 casos, la major part importats d’àrees geogràfiques endèmiques de dengue, especialment de la regió de les Amèriques.
El risc d’importació de casos de les zones endèmiques cap a les zones no endèmiques on hi ha presents possibles vectors, com l’Aedes albopictus, fa que la transmissió sigui factible i ocasioni l’aparició de casos en la població autòctona. Aquest va ser el cas, per exemple, dels casos autòctons que van aparèixer durant els anys 2018 i 2019 a Espanya (dos a Catalunya) i França, els apareguts a Itàlia i França durant el 2020 (11 i 13 casos respectivament), els brots detectats durant el 2022 a Eivissa, amb 6 casos, i França, amb 9 brots i 65 casos o els tres casos detectats a Catalunya el 2023.
El període de desenvolupament del virus en el mosquit depèn sobretot de la temperatura ambiental. Quan la temperatura ambient està entre 25 i 28oC i s’activen les mesures de vigilància de les arbovirosis. A Catalunya el Protocol per a la vigilància i el control de les arbovirosis transmeses per mosquits es va activar el 3 de juny del 2024 i es manté en funcionament segons l’evolució de les temperatures. La vigilància inclou inspeccions entomològiques de la població de mosquits i l’anàlisi dels virus en mosquits del gènere Aedes permetent una resposta ràpida, especialment en cas de detecció de casos autòctons per limitar i prevenir la transmissió.
Durant aquests períodes, els centres sanitaris que detecten un cas de dengue l’han de comunicar de manera urgent als serveis de vigilància epidemiològica. Quan es detecta un cas autòcton, en qualsevol moment de l’any, la notificació es fa en un termini màxim de 24 hores i s’alerta de manera urgent al Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries.
Context epidemiològic
El dengue és una malaltia endèmica a més de 100 països, la major part dels països tropicals i subtropicals d’Amèrica Central, el Carib i Amèrica del Sud, el sud-est asiàtic i el sud del Pacífic i en diversos països d’Àfrica. Al voltant de 3.900 milions d’individus es troben en risc de patir dengue, i s’estima que hi ha 390 milions de nous casos de dengue anuals al món.
La malaltia es transmet generalment en un cicle que inclou humans i vectors principalment els mosquits Aedes aegypti i l’Aedes albopictus. El virus es transmet als humans per la picada de les femelles infectades i un mosquit infectat el pot transmetre durant tot el seu cicle de vida.
Segons les dades de l’OMS, l’augment de la incidència i l'extensió geogràfica de les arbovirosis (malalties víriques transmeses per mosquits), com el dengue, constitueix actualment un important problema de salut pública a la Regió de les Amèriques i representa el gruix dels casos notificats a la regió, amb epidèmies que se succeeixen cada tres a cinc anys. Els factors que influeixen en l’emergència i reemergència del dengue són l’expansió de la distribució geogràfica del virus ajudada pel tràfic internacional de persones i mercaderies, i l’augment de la densitat i distribució geogràfica del vector, determinat per la pobresa, el deteriorament dels programes d’eliminació dels mosquits, les inadequades condicions dels habitatges, del subministrament d’aigua i del maneig dels residus.
A la temporada d'estiu del 2022 es va observar un augment de la transmissió i l'expansió de les arbovirosis, en general, i del dengue en particular, més enllà de les àrees històriques de transmissió. Aquesta transmissió va seguir en augment l’any 2023, quan es van notificar a tot el món més de 6 milions de casos de dengue, amb més de 6.000 defuncions relacionades. La major incidència acumulada de casos es va registrar a les zones d’Amèrica Central, Amèrica del Sud i del Sud-Est asiàtic.
Actualització de la informació