Contacte
Les persones prenen cada dia moltes decisions relacionades amb la seva salut: què menjar, sortir a caminar o quedar-se al sofà, beure una cervesa o un got d’aigua o fumar o no fumar, entre moltes d’altres. Però què determina realment aquestes decisions en la vida quotidiana?
Un estudi qualitatiu publicat recentment a Annals of Family Medicine ha analitzat com 27 persones amb multimorbiditat cardiometabòlica prenien decisions relacionades amb la seva autocura. A partir de 134 processos de decisió, l’equip d’investigació van identificar quatre patrons principals, que poden ajudar-nos a entendre millor com les persones incorporen —o no— les recomanacions de salut a la seva vida quotidiana.
Quatre maneres de prendre decisions
- Basar-se en l’experiència prèvia: davant d’una situació coneguda, la persona actua segons el que li ha funcionat anteriorment.
- Equilibrar valors i prioritats: les recomanacions de salut competeixen amb altres aspectes de la vida, com la feina, la família, les relacions socials, el temps disponible o el benestar emocional.
- Actuar de manera passiva o reactiva: el canvi es produeix principalment quan apareix un problema, empitjoren els símptomes o hi ha una indicació clara d’un professional.
- Actuar de manera proactiva i integradora: la persona busca informació, anticipa dificultats i combina els seus coneixements i experiències amb el suport professional, familiar o comunitari.
Un dels resultats més interessants és que aquests patrons no defineixen un tipus de persones concrets. Una mateixa persona pot actuar de manera molt diferent segons la conducta o el moment vital. Pot ser, per exemple, molt proactiva pel que fa a l’alimentació, però tenir més dificultats per incorporar activitat física; haver deixat de fumar però continuar consumint alcohol en determinades situacions socials. Els patrons poden canviar segons el context.
Què aporta aquesta informació a SumaSalut?
Aquesta mirada és especialment útil en la promoció dels estils de vida saludables. Les decisions sobre activitat física, alimentació, tabac i alcohol no depenen només de conèixer les recomanacions. També hi intervenen les experiències prèvies, les emocions, l’entorn, les relacions socials, els recursos disponibles i les prioritats de cada persona.
Per això, abans de donar un consell pot ser útil explorar preguntes com: Què és important per a aquesta persona? Què ha provat abans? Què li ha funcionat? Què li dificulta el canvi? En quines situacions li costa més? Quin canvi considera possible ara?
Aquesta aproximació pot ajudar els i les professionals d’atenció primària a adaptar el consell breu, acordar objectius realistes i reforçar l’autonomia i l’autoeficàcia de la persona. També permet superar una visió massa simple basada en considerar una persona “adherent” o “no adherent” a les recomanacions.
L’estudi es va realitzar amb un nombre reduït de participants d’una única regió de la Xina, de manera que els resultats no es poden generalitzar directament a altres poblacions. Tanmateix, aporta una idea rellevant per a la pràctica: promoure hàbits saludables no és només explicar què cal fer, sinó entendre com cada persona pren les seves decisions i acompanyar-la perquè pugui incorporar canvis possibles en el seu context.
Font: Paco Camarelles. Cómo toman los pacientes sus decisiones de autocuidado. Grupo de educación sanitaria y promoción de la salud PAPPS. Setembre 2026. Disponible a: https://educacionpapps.blogspot.com/2026/09/como-toman-los-pacientes-sus-decisiones.html
Per saber-ne més:
Yu J, et al. Naturalistic Decision-Making Patterns in Cardiometabolic Multimorbidity Self-Care: A Qualitative Study. Ann Fam Med. 2026;24(4):311-320.