Contacte
Derivat de les actuacions de control s’ha posat de manifest que hi ha centres sanitaris que estan classificant les agulles retràctils i les llancetes de glicèmia com a residu sanitari no específic, és a dir, com a residu del grup II.
Alguns centres manifesten que aquesta pràctica és segura i que aquest tipus de material es pot llençar a la bossa destinada a recollir residus sanitaris del grup II.
Després d’haver-ho consultat als experts que formen part del Grup de Residus Sanitaris i experts en Prevenció de Riscos Laborals, s’ha arribat a les conclusions següents:
1. Que, pel principi de precaució universal, el mecanisme que protegeix l’agulla pot fallar trencant la bossa i posant en risc els professionals que la manipulen.
2. Que, una vegada aquests residus es compacten juntament amb els residus del grup I, aquesta operació pot acabar exposant l’agulla i posant en risc els professionals que manipulen els residus.
3. Que, encara que el material punxant no presenti cap risc d’infecció, cal recordar que el risc d’establir contacte directe amb els materials punxants i tallants no prové de la persona que l’hagi utilitzat prèviament ─que també!─, sinó que en un àmbit de treball on es manipulen residus de risc, punxar-se i/o tallar-se amb aquest material pot suposar una via
d’entrada per a altres patògens.
Per tant, es conclou que les agulles retràctils, llancetes de glicèmia o qualsevol material que tingui un mecanisme similar mitjançant el qual la part punxant i/o tallant quedi amagada. S’ha de descartar al recipient del grup III acreditat
degudament per a material punxant i/o tallant.
Carme Chacón Villanueva
Subdirectora General de Seguretat Alimentària i Protecció de la Salut