Malgrat la important reducció de la mortalitat per cardiopatia isquèmica des de 1990, els factors de risc modificables, especialment la hipertensió, una mala alimentació, l’obesitat i la diabetis, continuen sent responsables de la majoria de morts i requereixen reforçar les estratègies de prevenció.
Canvi en el percentatge de morts per cardiopatia isquèmica atribuïbles a 12 factors de risc metabòlics, conductuals i ambientals o laborals de la Global Burden of Disease (GBD) als Estats Units del 1990 al 2023. 1. LDL indica lipoproteïna de baixa densitat.
La malaltia isquèmica del cor es manté com la causa principal de mortalitat als Estats Units, tot i haver registrat una millora en les últimes dècades. D’acord amb un article publicat a la revista JAMA Cardiology, l'anàlisi de l’evolució entre els anys 1990 i 2023 revela que la taxa de mortalitat d’aquesta malaltia s’ha reduït un 58,5%. Això ha estat possible gràcies a les millores en prevenció, l’efectivitat dels tractaments mèdics i la disminució d’ hàbits nocius i de riscos ambientals (com per exemple l’exposició al plom o la contaminació). Per exemple, les morts cardíaques associades al tabaquisme han baixat un 33,3%, i les provocades per la contaminació atmosfèrica han disminuït un 74,9%.
Això no obstant, les xifres actuals mostren que el problema encara no està resolt. De les morts que encara es produeixen avui dia, la majoria es podrien prevenir: l’any 2023, el 88,7% van estar vinculades a factors de risc modificables.
Per avaluar-ne l’impacte, la investigació va analitzar l’impacte de 12 factors de risc modificables, agrupats en tres grans categories:
- Riscos metabòlics: són els responsables de la gran majoria de morts (77,3%). Tot i que l’impacte de factors com la pressió alta i el colesterol LDL s’ha mantingut estable en els darrers anys, gràcies, en part, a l’eficàcia dels medicaments antihipertensius i les teràpies per reduir el colesterol, la influència d’altres condicionants ha crescut exponencialment. Des de 1990, les morts atribuibles a un índex de massa corporal (IMC) alt ha augmentat un 54,5% i les associades a nivells alts de glucosa en sang (diabetis) ha crescut un 38,8%.
- Riscos conductuals: dins d’aquesta categoria, el principal factor de risc és una alimentació malsana. El segueix el consum de tabac, l’impacte del qual s’ha reduït considerablement gràcies a les polítiques de salut pública, tot i que continua sent una amenaça per a la salut cardiovascular. Finalment, l’activitat física i el consum d’alcohol es mantenen en la 11a i 12a posició, respectivament, com a factors de risc de mortalitat per a la cardiopatia isquèmica.
- Riscos ambientals: inclouen l'exposició al plom, les temperatures no òptimes in la contaminació per partícules fines. Si bé s’han aconseguit avenços significatius en la reducció del plom i de la contaminació atmosfèrica gràcies a la regulació i a les polítiques de qualitat de l’aire, aquests progressos es veuen compromesos per nous reptes, com l’augment del fum dels incendis forestals i l’impacte de les temperatures extremes en certes zones.
Finalment, i malgrat les millores globals esmentades, l’estudi destaca tres factors que es mantenen de forma consistent com els principals causants de la mortalitat cardíaca:
- La pressió arterial sistòlica alta: és el factor més crític, relacionat amb el 42,7% de les morts a l’any 2023.
- Els riscos dietètics: una alimentació poc saludable està implicada en el 38,6% de les morts.
- El colesterol LDL alt: és el responsable del 28,5% de les morts.
En conclusió, la investigació ressalta que per seguir reduint les morts per atacs de cor i malalties coronàries, els medicaments i els tractaments actuals ja no són suficients; cal fer front a l’arrel del problema. Les polítiques de salut i l’atenció primària s’han de centrar a lluitar contra el sedentarisme, l’obesitat i la diabetis, així com en la reducció del consum de tabac i alcohol per protegir el nostre cor a llarg termini. A més, aquestes estratègies han d’anar acompanyades d’un esforç per reduir les desigualtats en salut i de prioritzar la detecció precoç per tal de poder frenar la malaltia abans que es manifesti.