Un estudi recent fet en persones adultes joves amb sobrepès o obesitat aporta un missatge rellevant per a la pràctica clínica: seguir una alimentació saludable no sembla compensar l’associació entre el consum habitual moderat-alt d’alcohol i més inflamació sistèmica.
Un dels aspectes més destacables del treball és la manera com es van mesurar tant els hàbits alimentaris com el consum d’alcohol. La qualitat de la dieta es va avaluar mitjançant dos recordatoris dietètics de 24 hores, un a l’inici i un altre al final dels 21 dies de seguiment, a partir dels quals es va calcular el Healthy Eating Index-2015 (HEI-2015), un indicador que valora l’adequació global del patró alimentari. A més de la puntuació total, l’equip d’investigadors/es van analitzar específicament el consum de cereals integrals i greixos saturats com a components relacionats amb inflamació.
Pel que fa a l’alcohol, l’estudi diferencia clarament entre consum habitual i consum a curt termini. Es va classificar els participants segons el consum setmanal com a abstemis/es, consum lleuger (fins a 3 UBE per setmana), moderat i (dones: >3–7/setmana i homes: >3–14/setmana) o intens (dones ≥8/setmana i homes ≥15/setmana), que en el nostre context coincidiria amb el consum per sota del nivell de baix risc. Paral·lelament, les persones participants van registrar diàriament durant 21 dies el nombre de begudes consumides el dia anterior, fet que va permetre analitzar també la variabilitat del consum.
Els resultats mostren que va ser el consum habitual —i no tant les fluctuacions del consum diari— el que es va associar amb concentracions més elevades de marcadors inflamatoris, especialment proteïna C reactiva i TNF-α. Aquesta associació es mantenia després d’ajustar per la qualitat de la dieta, l’adipositat i el tabaquisme, i va ser especialment evident en dones.
La implicació és clara: menjar bé és important, però no substitueix el benefici potencial de reduir el consum d’alcohol. Un matís que, en prevenció, és clínicament rellevant.