Contacte
Un estudi longitudinal en població treballadora sueca mostra una relació dosi-resposta entre la qualitat de vida relacionada amb la salut (QV) i el consum d’alcohol intensiu. La probabilitat de consum intensiu augmenta a mesura que empitjora la QV.
El nivell socioeconòmic (SEP) sembla modificar aquesta associació. Les persones amb SEP baix i una qualitat de vida moderadament afectada presenten una major vulnerabilitat tant al consum intensiu com al consum episòdic intensiu.
Entre les persones amb mala qualitat de vida, en canvi, l’associació amb el consum intensiu es va observar sobretot en aquelles amb SEP alt.
Els autors plantegen que, en persones amb SEP baix, factors com les condicions laborals més exigents, el dolor, el malestar físic o l’estrès podrien contribuir al consum d’alcohol com a mecanisme d’afrontament. El fet que l’associació sigui més evident amb una qualitat de vida moderada que amb una qualitat de vida molt baixa podria indicar una relació no lineal potencialment explicada perquè les limitacions de salut restringeixin la possibilitat de consum.
L’estudi presenta com a fortaleses el disseny longitudinal i l’anàlisi de diferents nivells de salut i consum, que permet detectar possibles relacions dosi-resposta. Entre les limitacions destaquen la impossibilitat d’establir amb certesa la direcció causal, el possible biaix de selecció i el fet d’haver estudiat exclusivament població treballadora.