L’abecedari de les hepatitis: de la A a la E

Tot el que necessites saber sobre la transmissió, la prevenció i el tractament de les hepatitis víriques

Cinc virus diferents, cinc vies de contagi diferents. Conèixer com es transmet cada tipus és el primer pas per prevenir-lo, detectar-lo a temps i tallar-ne la cadena de transmissió.

Les hepatitis víriques són un conjunt d'infeccions que provoquen inflamació del fetge i que sovint poden passar desapercebudes durant anys. Quan no es detecten ni es tracten a temps, poden evolucionar cap a complicacions greus, com la cirrosi o el càncer de fetge.

Tot i que actualment disposem de vacunes eficaces i de tractaments capaços de prevenir o curar algunes d'aquestes infeccions, les hepatitis víriques continuen representant un important problema de salut pública. Es calcula que cada 30 segons una persona mor per complicacions derivades d'una hepatitis crònica.

No totes les hepatitis es transmeten de la mateixa manera. Mentre que les hepatitis B, C i D es transmeten principalment pel contacte amb sang infectada o per via sexual, les hepatitis A i E estan estretament relacionades amb la higiene i la seguretat alimentària. Per aquest motiu, les mesures de prevenció també són diferents i cal adaptar-les a cada tipus d'hepatitis.

A continuació, repassem les característiques de les hepatitis A, B, C, D i E, les seves vies de transmissió i les principals mesures de prevenció.

Els cinc tipus

• HEPATITIS A

Via oro-fecal i sexual · No es cronifica

Com es transmet:

• Via fecal-oral: contacte amb la femta d'una persona infectada.
• Aliments contaminats durant la producció, la manipulació o la preparació, especialment quan no es respecten bones pràctiques d'higiene. Els aliments més associats a casos o brots són:
  • fruites i hortalisses consumides crues
  • mol·luscs bivalves procedents d'aigües contaminades
  • aliments manipulats per persones infectades
• Contacte estret amb una persona infectada que no s'ha rentat bé les mans.
• Via sexual: pràctiques amb contacte oral-anal; s'han descrit brots entre homes que tenen relacions sexuals amb homes (HSH).

Símptomes:

El període d’incubació mitja del VHA és de 28-30 dies , tot i que pot oscil·lar entre 15-50 dies. La simptomatologia més comuna és anorèxia, nàusees, vòmits, molèsties abdominals, diarrees, icterícia (coloració groga de la pel i orina fosca) i febre. A diferència d’altres hepatitis, l’hepatitis A no es cronifica, però entre les persones immunodeprimides i amb hepatopatia crònica si es pot agreujar.

Com prevenir-la :

• Vacunació: forma part del calendari de vacunacions de Catalunya, tant en la infantesa com en persones adultes de determinats grups (persones amb hepatopatia crònica, viatgers a zones endèmiques, homes que tenen relacions sexuals amb homes i persones que conviuen o tenen cura d'algú amb hepatitis A).
• Rentar-se correctament les mans, especialment després d'utilitzar el lavabo i abans de manipular aliments (consells de l'ACSA sobre el rentat de mans).
• Utilitzar aigua potable.
• Rentar adequadament les fruites i les hortalisses.
• Aplicar una cocció suficient als aliments que ho requereixin (consells sobre el tractament tèrmic dels aliments).
• Ús de mètodes de barrera en pràctiques sexuals amb risc de contacte oral-anal.

• HEPATITIS B

Sang i via sexual · Pot cronificar-se

Com es transmet:

• Contacte de sang amb sang: agulles compartides, tatuatges, pírcings o acupuntura amb material no estèril.
• Relacions sexuals sense protecció (preservatiu, barreres de làtex...).
• Compartir estris d'higiene personal (raspalls de dents, maquinetes d'afaitar, tallaungles).
• De mare a fill durant el part (transmissió vertical).

Símptomes:

La infecció pel VHB no sempre provoca simptomatologia durant la fase aguda. Quan apareix, els símptomes solen manifestar-se entre un i dos mesos després de l'exposició al virus i poden incloure febre, fatiga, anorèxia, nàusees, vòmits, dolor abdominal, diarrea, colúria i icterícia.

En una part dels casos, la infecció pot persistir i evolucionar cap a una hepatitis crònica. Sense un diagnòstic i un seguiment adequats, aquesta evolució pot comportar complicacions greus, com la cirrosi o l'hepatocarcinoma. Per això, es recomena el cribratge entre les persones no vacunades contra el VHB que complexin criteris de risc i exposició al virus.

Com prevenir-la:

• Vacunació: forma part del calendari de vacunacions de Catalunya, tant en la infantesa com en persones adultes de determinats grups.
• Ús del preservatiu en les relacions sexuals.
• No compartir agulles ni estris d'higiene personal.
• Cribratge sistemàtic de totes les persones embarassades.

• HEPATITIS C

Sang · Sense vacuna, però curable

Com es transmet:

• Compartir material d'injecció de drogues (agulles, xeringues, cullerots, filtres).
• Tatuatges, pírcings o acupuntura amb instruments contaminats.
• Excepcionalment, per via sexual sense protecció (el risc augmenta amb la coinfecció pel VIH).
• Actualment, el risc per transfusió a Catalunya és pràcticament nul gràcies al cribratge de totes les donacions.

Símptomes:

El 20% de les persones infectades eliminen el virus espontàniament durant els primers 6 mesos. La resta,  no acostumen a presentar simptomatologia durant la fase aguda, per això, és molt important dur a terme el cribratge del virus C davant de situacions de risc. Així, es podrà diagnosticar i tractar la malaltia amb un alt percentatge de curació.

En cas de presentar símptomes, es manifesten com perduda de gana, febre, cansament, dolor muscular i icterícia. A mesura que la malaltia es cronifica, en un 20% dels casos es genera una cicatrització de les fibres del fetge, i finalment una cirrosi hepàtica i/o hepatocarcinoma.

Com prevenir-la:

• No compartir mai material d'injecció; usar sempre agulla i xeringa estèrils.
• Material estèril d'un sol ús en tatuatges i pírcings.
• Fer-se la prova després d'una possible exposició de risc i consultar l'equip d'atenció primària. El diagnòstic i el tractament precoços contribueixen a interrompre la cadena de transmissió.

• HEPATITIS D (DELTA)

Només en persones amb hepatitis B

Com es transmet:

• Les mateixes vies que la hepatitis B: sang i relacions sexuals sense protecció.
• Només pot infectar persones que ja tenen el virus de l'hepatitis B.
• Pot aparèixer alhora que la B (coinfecció) o afegir-se a una hepatitis B ja existent (sobreinfecció).

Símptomes:

La coinfecció pel VHB i VHD acostuma a presentar una simptomatologia comú a la resta de les hepatitis: perduda de gana, febre, cansament, dolor muscular, vòmits, nàusees, i icterícia.

En canvi, la sobreinfecció pel VHD en casos amb VHB representa un escenari més greu, perquè accelera l’evolució cap a formes més greus de la malaltia, com la cirrosi i l’hepatocarcinoma.

Com prevenir-la:

• Vacunar-se contra l'hepatitis B, ja que la D no pot existir sense la B.
• Evitar noves exposicions a sang o pràctiques sexuals de risc si ja es conviu amb hepatitis B.

• HEPATITIS E

Via oro-fecal · Poc coneguda

Com es transmet:

• Aigua contaminada, la causa més freqüent en zones amb sanejament deficient.
• A Europa, una part important dels casos autòctons s'associa al consum de carn o vísceres crues o insuficientment cuinades d'animals infectats, especialment de porc i de senglar. Els aliments de més risc són:
  • el fetge i els productes elaborats amb fetge
  • la carn de porc insuficientment cuinada
  • la carn de caça, especialment de senglar

Símptomes:

Els signes i símptomes que pot provocar el VHE són similars als de les altres hepatitis: anorèxia, nàusees, vòmits, molèsties abdominals, diarrees, icterícia , dolor abdominal i augment de la mida del fetge. El període d’incubació del virus acostuma a ser de 2-10 setmanes i la manifestació de la simptomatologia pot durar fins 6 setmanes.

Com prevenir-la:

• Higiene de mans i aigua potable segura, especialment en viatges.
• Cuinar completament aquests aliments, assegurant que assoleixen una temperatura interna mínima de 70°C durant almenys 2 minuts, o un tractament tèrmic equivalent (consells sobre el tractament tèrmic dels aliments).
• Evitar-ne el consum cru o poc cuinat.

Cap a l'eliminació de les hepatitis víriques

L'eliminació de les hepatitis víriques és un dels objectius de salut pública establerts per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) per a l'any 2030. Per avançar cap a aquesta fita, és necessari reforçar la prevenció, el diagnòstic precoç, l'accés al tractament i la coordinació de les actuacions davant de totes les hepatitis víriques.

A Catalunya, el Pla de prevenció i control de l'hepatitis C ha permès impulsar actuacions clau per avançar en l'eliminació d'aquesta infecció. Alhora, s'està treballant en un nou pla integral que ampliï aquest abordatge a totes les hepatitis víriques, amb una estratègia coordinada de prevenció, diagnòstic, tractament i vigilància.

En aquest context, i amb motiu del Dia Mundial contra les Hepatitis Víriques, des de la Secretaria de Salut Pública, la Subdirecció General d'Addicions, VIH, ITS i Hepatitis Víriques (SGAVIHV) i l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària (ACSA) uneixen esforços per reforçar la sensibilització ciutadana i recordar les principals mesures de prevenció.