Contacte
- Un 20% de la població infectada d’hepatitis C desconeix que ho està, perquè és una malaltia hepàtica silent que pot romandre asimptomàtica durant anys
- El Departament de Salut actua per reduir el diagnòstic tardà i facilitar l’accés immediat a un tractament antiviral efectiu, que permet superar la malaltia en més d’un 95% dels casos
- Les hepatitis C i B són la segona causa de mort infecciosa al nostre país per sobre de les infeccions intestinals, el VIH i la tuberculosi
Catalunya se suma, amb motiu del Dia Mundial de les Hepatitis Víriques, demà 28 de juliol, a l’esforç internacional per eliminar aquestes malalties com a problema de salut pública abans de 2030, tal i com demana l’Organització Mundial de la Salut (OMS), que igualment advoca per fer-ho apropant l’atenció a les persones que pateixen aquesta malaltia. En aquest sentit, el Pla de prevenció i control de l’hepatitis C (VHC) de la Subdirecció General d'Addiccions, VIH, ITS i Hepatitis Víriques del Departament de Salut s’alinea amb l’estratègia de l’OMS, en el marc de l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, ja que prioritza actuacions centrades en la prevenció per reduir les noves infeccions, el cribratge per al diagnòstic precoç, la cerca activa per a la recuperació d’infeccions ocultes, així com en facilitar l’accés ràpid i simplificat al tractament. En definitiva, promou accions directes que fan més eficaç la prestació dels serveis relatius a les hepatitis víriques a la població i a les comunitats afectades.
I és que a Catalunya, unes 65.000 persones (una mica més de l’1% de la població catalana major de 19 anys) tenen anticossos positius del VHC, de les quals gairebé la meitat, un 0,49%, pateix infecció activa. Un 20% d’aquestes persones desconeix que està infectada d’hepatitis C, ja que és una malaltia hepàtica silent, que pot no manifestar símptomes durant anys i, quan se’n presenten, pot ser que sigui en etapes tardanes.
La transmissió d’aquest virus és sanguínia i pot causar hepatitis aguda o crònica, que varia en funció de la gravetat, des d'una malaltia lleu fins a una malaltia greu de per vida, i pot provocar cirrosi hepàtica i càncer.
Actualment no existeix una vacuna eficaç contra l’hepatitis C (com sí que n’hi ha contra l’hepatitis A i B), però sí que es disposa d’un tractament senzill, de curta durada i molt eficaç, amb taxes de curació superiors al 95%. Per això el Departament de Salut ha fet un esforç important des del 2015 –any en què van aparèixer els antivirals d’acció directa (AAD)–, i ha ofert aquest tractament al conjunt de la població. Fins al 2021, a Catalunya s’han tractat amb AAD més de 27.000 persones afectades pel virus de l’hepatitis C, que ha resultat uns dels tractaments més cost-efectius.
L’OMS estima que hi ha 58 milions de persones al món amb infecció crònica pel virus de l'hepatitis C i cada any es produeixen al voltant d'1,5 milions de noves infeccions. A més, calcula que l’any 2019 van morir unes 290.000 persones a causa d’aquest virus. Pel que fa a Catalunya, del 2015 al 2019 es van registrar més de 8.100 morts per causes atribuïbles a l’hepatitis C i B. El 2019 la taxa va ser de 13,4 morts per 100.000 habitants, situant aquestes hepatitis com la 22a causa de mort a Catalunya, i la segona causa de mort infecciosa, per sota les pneumònies i per sobre de les infeccions intestinals, el VIH i la tuberculosi.
Donada la importància que el Departament de Salut concedeix a la detecció i tractament de les hepatitis, s’ha integrat el nou PCAVIHV (Programa de prevenció, control i atenció al VIH, infeccions de transmissió sexual i les hepatitis víriques), en el qual s’emmarcava anteriorment el Pla d’Hepatitis, dins la Subdirecció General d'Addiccions, VIH, ITS i Hepatitis Víriques (l’anterior Subdirecció General de Drogodependències) de l’Agència de Salut Pública de Catalunya.
Microelimininació: l’esforç intensiu d'equitat amb la població més vulnerable
L’evolució de persones tractades ha anat en descens des del 2015 però cada any es necessiten més recursos i estratègies innovadores per accedir a les persones que encara no s’han diagnosticat.
El Pla de prevenció i control de l’hepatitis C de Catalunya posa èmfasi en la microeliminació del virus en les poblacions més vulnerables, pel seu risc elevat de contraure la malaltia i perquè tenen més barreres d'accés i vinculació al sistema sanitari. Per això, són essencials les estratègies adaptades a les seves necessitats per al diagnòstic precoç i el disseny de circuits senzills i àgils que facilitin l´accés al tractament en el menor temps possible, a través d’intervencions comunitàries en el seu entorn.
Entre les poblacions amb més factors de risc d’infecció, destaquen les persones que s’injecten drogues (PQID), les migrades procedents de països amb altes prevalences del VHC i les que tenen pràctiques sexuals de risc sense protecció.
Les persones drogodependents, especialment aquelles que s’injecten drogues (PQID) presenten una alta prevalença d'hepatitis C, més alta que la població general. S’estima que la prevalença d’anticossos positius de VHC és del 74%, i la infecció activa seria del 54,2%. Cal aprofitar la seva bona adherència als serveis especialitzats on són ateses (centres de tractament i serveis de reducció de danys), per fer-ne el diagnòstic i el tractament del VHC en aquests mateixos centres. Amb aquesta finalitat s’ha publicat el Protocol de diagnòstic i tractament del virus de l’hepatitis C per persones drogodependents.
Cal destacar la importat tasca preventiva del VHC i altres malalties infeccioses que s’està fent al nostre país gràcies a les polítiques de reducció de danys implementades en el territori (sales de consum supervisat, PIX: Programa d’Intercanvi de xeringues, Programes de metadona i altres opiacis, etc.), i que fan que Catalunya sigui un referent nacional i internacional.
D’altra banda, a Catalunya viuen més d’1.250.000 de persones migrades, moltes d’elles provinents de països amb altes prevalences del VHC, però també del virus de l’hepatitis B (VHB). Aquestes persones sovint presenten dificultats per a accedir al sistema sanitari, associades a barreres idiomàtiques i culturals, o a la vulnerabilitat social. En aquest sentit, per potenciar el diagnòstic i la vinculació al tractament del VHC d’aquestes poblacions (i de manera oportunista, del VHB), l’any 2021 la Subdirecció General d'Addiccions, VIH, ITS i Hepatitis Víriques va posar en marxa a 4 zones de Catalunya el projecte MiCatC. S’han fet 150 intervencions en diferents poblacions migrades, basades en la participació de la pròpia comunitat, i s’han cribrat prop de 1.500 persones en els seus espais comunitaris. S’ha diagnosticat un 3,3% de persones amb anticossos positius de VHC i un 1,1% amb infecció activa. La totalitat d’aquestes s’ha derivat a l’atenció sanitària, amb un 100% d’adhesió al tractament.
Els reptes de futur
Aquest dijous 28 de juliol, la secretària de Salut Pública, Carmen Cabezas, inaugurarà la jornada virtual ‘Hepatitis C: On som?’, on el subdirector general d'Addiccions, VIH, ITS i Hepatitis Víriques, Joan Colom, presentarà la situació actual de l’hepatitis C a Catalunya i les línies de treball estratègiques al nostre país per assolir l’objectiu de l’OMS el 2030. La jornada comptarà amb la participació d’experts que estan duent a terme iniciatives innovadores en cribratge i cerca de casos ocults d’hepatitis C a Catalunya, així com també amb representants d’associacions de pacients i entitats comunitàries, que oferiran la mirada de qui pateix la malaltia i de les poblacions més vulnerables.
Us animem a fer difusió del Dia Mundial de les Hepatitis Víriques als vostres canals de comunicació:
Facebook: https://www.facebook.com/salutcat/posts/365528222417738
Twitter: https://twitter.com/salutcat/status/1552567261126443008
Telegram: https://t.me/salutcat/4397
Instagram: https://www.instagram.com/p/CgjHOYpIw1Z/
