Trencar els prejudicis que ens imposem és el primer pas per a un envelliment ple, actiu i saludable

L’1 d’octubre, Dia Internacional de les Persones Grans, establert per les Nacions Unides, és una oportunitat per posar en relleu els drets de les persones en aquesta etapa de la vida. Per avançar cap a un envelliment actiu i saludable, afavorir el manteniment de l’autonomia personal, la capacitat de decisió i la participació social és important superar els prejudicis relacionats amb l’edat.

Prendre consciència d’aquests prejudicis i de la manera com poden influir en la percepció que tenim de nosaltres mateixos és una eina per afavorir el benestar, l’autonomia i la participació de les persones grans.

L’autoedatisme: què és i com pot afectar l’envelliment

L’autoedatisme, també anomenat edatisme interioritzat, és el procés pel qual les persones incorporen i apliquen a la seva pròpia vida els prejudicis i estereotips negatius associats a l’edat i a l’envelliment.

Aquests prejudicis poden influir en la manera com una persona percep les seves capacitats, pren decisions o afronta noves activitats i situacions. També poden contribuir a limitar la participació social i afectar el benestar emocional i la salut.

D’on prové aquest fenomen?

L’autoedatisme està relacionat amb la interiorització dels prejudicis socials envers l’envelliment. Aquest procés es pot desenvolupar al llarg de la vida a través de diferents factors:

• Aprenentatge des de la infància: al llarg de la vida s’incorporen, sovint de manera inconscient, missatges culturals, publicitaris o audiovisuals que associen l’envelliment amb la malaltia, la tristesa, la dependència o la inutilitat.
• Interiorització dels estereotips: aquests prejudicis poden arribar a formar part de la percepció que una persona té de si mateixa i fer que assumeixi com a inevitables determinades limitacions relacionades amb l’edat.
• Influència de l’entorn social: les actituds edatistes, el tracte condescendent o la sobreprotecció en l’àmbit familiar, social, institucional o sanitari poden reforçar aquests estereotips i afavorir una percepció de dependència.

Superar els mites sobre l’edat per afavorir l’autonomia

Reconèixer que alguns dels prejudicis sobre l’envelliment s’aprenen i es poden qüestionar és un primer pas per contrarestar-los.

Identificar aquests pensaments limitadors en la vida quotidiana i promoure entorns basats en el respecte, l’autonomia i la participació pot contribuir a viure l’envelliment com una etapa amb oportunitats per continuar desenvolupant projectes, relacions i activitats significatives.

Com pot afectar la salut i el benestar?

L’autoedatisme pot tenir repercussions en diferents àmbits:

• Salut física: les creences negatives sobre l’edat poden desincentivar la pràctica d’activitat física o la participació en activitats que contribueixen a mantenir la salut i l’autonomia.
• Benestar emocional: la interiorització d’estereotips negatius pot afectar l’autoestima i el benestar emocional i associar-se a sentiments de tristesa, ansietat o estrès.
• Participació i relacions socials: els prejudicis sobre l’edat poden afavorir la retirada de determinades activitats socials, comunitàries o d’oci i contribuir a l’aïllament social.
• Atenció a la salut: normalitzar determinats dolors, símptomes o canvis en l’estat d’ànim com a conseqüència inevitable de l’edat pot retardar la consulta als professionals de la salut.

Com es pot detectar?

Per identificar possibles manifestacions d’autoedatisme, es pot parar atenció a determinats pensaments i conductes:

• Llenguatge autolimitant: expressions com «ja soc massa gran per aprendre això» o «a la meva edat ja no cal».
• Normalització del malestar: atribuir sistemàticament qualsevol malestar físic o emocional a l’edat.
• Retirada de les activitats: deixar de participar en activitats comunitàries, culturals o lúdiques per por de no encaixar-hi o de «fer el ridícul».
• Pèrdua d’autonomia: deixar que altres persones decideixin o facin habitualment tasques que encara es poden fer de manera autònoma.

Homes i dones: diferents experiències de l’envelliment

L’autoedatisme pot estar condicionat per les experiències i les expectatives socials associades al gènere.

Les dones poden estar més exposades a la pressió relacionada amb l’aparença física i la pèrdua de la joventut, mentre que els homes poden experimentar amb més intensitat els canvis associats a la pèrdua del rol laboral i de productivitat econòmica, especialment després de la jubilació.

També hi pot haver diferències en les xarxes socials i en la manera d’expressar el malestar o demanar ajuda. Aquestes diferències, però, no són uniformes i estan condicionades per factors personals i socials diversos.

Què podem fer per contrarestar l’autoedatisme?

Per reduir l’impacte dels prejudicis relacionats amb l’edat, és important actuar tant sobre la pròpia percepció com sobre l’entorn.

En l’àmbit individual

• Revisar el diàleg intern i els pensaments limitadors: identificar i qüestionar expressions automatitzades com «a la meva edat ja no...» o «són coses de l’edat». L’edat cronològica no determina per si mateixa els gustos, les capacitats, els aprenentatges ni els projectes personals.
• Mantenir la curiositat i continuar aprenent: descobrir noves activitats, continuar formant-se i utilitzar les tecnologies sense deixar que els prejudicis relacionats amb l’edat siguin un obstacle.
• Preservar la capacitat de decisió: participar activament en les decisions sobre la pròpia vida i evitar que la sobreprotecció familiar o social limiti innecessàriament l’autonomia.
• Expressar les necessitats i consultar els professionals de la salut: comunicar el malestar físic o emocional i no donar per fet que el dolor, la tristesa o altres símptomes són conseqüències inevitables de l’edat.
• Valorar la pròpia experiència: reconèixer els coneixements i les experiències acumulades i mantenir una participació activa en els diferents espais de la societat.

En l’entorn

• Evitar el tracte infantil o condescendent: relacionar-se amb les persones grans des de l’horitzontalitat i respectar-ne l’autonomia, el criteri i la capacitat de decisió.
• Respectar els temps i els ritmes individuals: facilitar que cada persona pugui fer les tasques que és capaç de realitzar per si mateixa, sense substituir-la innecessàriament.
• Tenir en compte la seva participació i criteri: incorporar les persones grans en els processos de presa de decisions, tant en l’àmbit familiar com en el comunitari, i valorar la seva experiència.
• Acompanyar sense prejudicis: donar suport davant de nous projectes, canvis d’estil de vida o aprenentatges sense qüestionar-ne la idoneïtat pel fet de tenir una determinada edat.
• Promoure espais d’intercanvi entre generacions: impulsar activitats que facilitin la relació entre persones de diferents edats i contribueixin a qüestionar mites i prejudicis.
• Diversificar la representació social: mostrar la diversitat de les persones grans en els mitjans de comunicació i en les campanyes institucionals, evitant associar sistemàticament la vellesa amb la dependència o la passivitat.
• Adaptar els canals d’atenció i comunicació: garantir l’accessibilitat física i digital dels serveis i dels tràmits, i oferir alternatives quan sigui necessari.

Un envelliment digne i saludable requereix entorns que afavoreixin l’equitat i permetin que cada persona desenvolupi el seu projecte vital sense prejudicis ni barreres innecessàries. Reconèixer la diversitat de les persones grans i garantir-ne l’autonomia, la participació i els drets contribueix a una societat més inclusiva al llarg de totes les etapes de la vida.