Contacte
La sessió aborda els riscos zoonòtics emergents i la necessitat de reforçar la vigilància, la recerca i la cooperació des d’una perspectiva One Health
El passat 22 de setembre, l’Auditori de l’Edifici Salvany va acollir una nova sessió dels Seminaris de Salvany, dedicada als riscos per a la salut pública d’origen animal des d’una perspectiva One Health. La jornada va comptar amb les intervencions de Lluís Picart, cap del Servei de Veterinària de l’Agència de Salut Pública de Catalunya; Ferran Tarrés-Freixas, investigador de l’IRTA-CReSA, i Marta Hernàndez-Jover, degana de la Facultat de Ciències Veterinàries de la Charles Sturt University (Austràlia).
La sessió va reunir més de 40 persones presencialment i més de 190 de manera telemàtica, amb participació de professionals de diversos àmbits de la salut, tant de les administracions públiques com del sector privat.
La jornada va ser inaugurada per Xavier Llebaria, director de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, que va destacar la importància dels Seminaris de Salvany com a espai de trobada per compartir coneixement, experiències i evidència científica sobre qüestions estratègiques per a la salut pública.
Prevenció i predicció dels riscos d’origen animal
En la seva intervenció, Lluís Picart va remarcar la importància dels serveis veterinaris, de la cooperació entre disciplines i dels models de governança One Health impulsats per organismes internacionals com l’OMS, la FAO, l’OMSA i el PNUMA.
Igualment va assenyalar que la prevenció de futures pandèmies requereix actuar en la interfície entre la salut humana, la salut animal i la protecció dels ecosistemes, i va destacar el paper de la fauna com a font d’informació i indicador de possibles senyals de risc.
Predir el salt entre espècies
Per la seva banda, Ferran Tarrés-Freixas va aprofundir en els factors que afavoreixen el salt dels patògens entre espècies i en les eines científiques disponibles per anticipar-ne els riscos.
El ponent va recordar que una part important de les malalties infeccioses emergents tenen origen animal i que l’augment de les interaccions entre persones, animals i ecosistemes pot afavorir l’aparició de noves amenaces sanitàries. També va presentar línies innovadores de recerca basades en l’ús d’organoides animals per estudiar la susceptibilitat de diferents espècies als virus emergents. Aquesta aproximació pot contribuir a identificar de manera precoç possibles riscos zoonòtics i a reforçar la preparació davant de futures emergències sanitàries.
Una mirada global als riscos zoonòtics
Finalment, Marta Hernàndez-Jover va oferir una visió de les principals zoonosis d’importància a Austràlia i dels mecanismes de resposta desenvolupats en aquest país.
A través de diversos casos d’estudi, com el virus Hendra, el lyssavirus australià, la febre Q, l’encefalitis japonesa o la melioïdosi, la ponent va mostrar com la interacció entre fauna salvatge, animals domèstics, persones i medi ambient configura nous escenaris de risc. La seva intervenció va posar de manifest la importància de la vigilància integrada, la bioseguretat i la col·laboració entre sectors per prevenir i gestionar les malalties emergents.
Debat sobre els reptes de futur
La jornada va finalitzar amb una taula de debat entre els ponents i els assistents, moderada per Carme Chacón, subdirectora general de Seguretat Alimentària i Protecció de la Salut. Durant el debat es van analitzar les principals amenaces zoonòtiques emergents a escala global i els desafiaments que plantegen el canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat i la transformació dels ecosistemes.
Els participants van destacar la necessitat de reforçar la vigilància integrada, la recerca interdisciplinària i la cooperació internacional per millorar la capacitat d’anticipació i resposta davant de noves emergències sanitàries.