Contacte
Dia Mundial de les Zoonosis: una sola salut per protegir les persones, els animals i el medi ambient
El Dia Mundial de les Zoonosis se celebra cada 6 de juliol en commemoració del dia que Louis Pasteur va administrar amb èxit la primera dosi de la vacuna antiràbica a un nen mossegat per un gos amb la malaltia, l'any 1885. Aquesta fita històrica va marcar un abans i un després en el control de la ràbia i de les malalties transmissibles entre animals i persones.
Les zoonosis són malalties o infeccions que es transmeten de manera natural entre animals i persones, tant de forma directa com indirecta. Actualment, se n'han descrit més de 200 arreu del món i representen una part important de les malalties emergents identificades recentment: tres de cada cinc noves malalties infeccioses en humans són d'origen animal.
Aquestes malalties tenen un impacte significatiu en la salut pública, atesa l'estreta relació de les persones amb els animals en l'àmbit domèstic, el medi agrícola o l'entorn natural. Poden ser causades per diferents agents patògens, com ara virus, bacteris, paràsits, fongs i proteïnes priòniques, i es poden transmetre:
- pel contacte directe amb animals;
- a través de vectors, com ara mosquits, paparres, mosques, puces o polls;
- mitjançant aliments o aigua contaminats;
- o bé per exposició ambiental.
Una sola salut per prevenir les zoonosis
La prevenció i el control de les zoonosis requereixen aplicar un enfocament d'una sola salut (One Health). Aquest enfocament reconeix que la salut de les persones, la salut dels animals i la salut del medi ambient estan estretament relacionades. Per això, cal treballar de manera coordinada des de les ciències de la salut i del medi natural, però també des de moltes altres disciplines que intervenen en l'entorn i que poden condicionar la salut.
Diversos factors influeixen en el control de les zoonosis. Entre els més importants hi ha el canvi climàtic, el patró geogràfic i estacional dels vectors transmissors o la fauna salvatge, que poden mantenir malalties i transmetre-les a animals o persones. També hi intervenen altres aspectes aparentment desvinculats, com ara l'urbanisme, que ha de facilitar una convivència segura entre els animals domèstics i la població humana, el control de plagues urbanes o els sistemes de transport i la circulació de viatgers i mascotes.
Vigilància integrada de la salut humana i animal
La Secretaria de Salut Pública afronta aquest repte interdisciplinari des dels diferents àmbits d'actuació per donar resposta a les amenaces relacionades amb les zoonosis.
Moltes zoonosis són malalties de declaració obligatòria (MDO). En l'àmbit de la salut humana, es monitoren des de la Xarxa de Vigilància Epidemiològica de Catalunya (XVEC). En l'àmbit animal, tant en animals de companyia com de renda o salvatges, es monitoren des de la Veterinària de Salut Pública, en cooperació amb les autoritats de sanitat animal. Per això, la vigilància inclou tant la salut humana com la sanitat animal i els productes alimentaris.
Les zoonosis transmeses pels aliments
Una via freqüent de transmissió de les zoonosis és el consum d'aliments d'origen animal o d'aigua contaminada amb microorganismes patògens. A la Unió Europea, els microorganismes zoonòtics més comuns són Campylobacter, Salmonella i Escherichia coli. La contaminació es pot produir en qualsevol punt de la cadena alimentària, des de la granja fins a la taula. Per aquest motiu, les mesures de control han d'abastar totes les etapes del procés.
La Secretaria fa la vigilància d'aquestes malalties mitjançant la investigació epidemiològica dels casos i dels brots notificats a la XVEC. Aquesta vigilància inclou la recollida d'informació sobre les persones afectades i les circumstàncies concurrents, així com l'anàlisi de mostres clíniques per identificar els microorganismes causals.
També es fa vigilància dels possibles vehicles implicats en la transmissió mitjançant la recollida i l'anàlisi de mostres d'aliments i d'aigua, així com la detecció de malalties animals zoonòtiques en animals i en carns als escorxadors i als establiments de manipulació de caça.
Les zoonosis no alimentàries
Les zoonosis no alimentàries es poden transmetre per vectors o pel contacte directe o indirecte amb animals, i cada vegada són més freqüents. En són exemples la febre Q, el virus del Nil occidental, la ràbia o la toxoplasmosi.
El control d'aquestes zoonosis també requereix un treball multidisciplinari per actuar sobre els diferents factors que intervenen en la transmissió de la malaltia. De manera coordinada amb la xarxa assistencial, Salut Pública investiga els casos notificats i n'estudia els contactes i els possibles àmbits d'exposició. També duu a terme actuacions de control sobre el medi en les malalties transmeses per vectors per limitar-ne el potencial transmissor.
Compartir coneixement per prevenir
La Secretaria també desenvolupa activitats de divulgació científica per compartir coneixement amb la societat i donar a conèixer les actuacions que es duen a terme. En aquest marc, els Dijous de Salut Pública van dedicar una sessió a les zoonosis i al seu control.
Amb motiu del Dia Mundial de les Zoonosis, és important recordar que la prevenció d'aquestes malalties es basa a reduir el risc de transmissió entre animals i persones mitjançant mesures d'higiene, control veterinari, seguretat alimentària i vigilància epidemiològica. Tot plegat requereix aplicar un enfocament d'una sola salut, que integra la salut humana, la salut animal i la salut del medi ambient.