L’abús a les persones grans és una realitat sovint poc reconeguda i encara molt invisibilitzada. Aquest maltractament pot adoptar diverses formes —físic, psicològic, financer o per negligència— i es dona especialment en situacions d’aïllament social, on manca el suport de l’entorn o l’accés als serveis bàsics.
Promogut per l’Assemblea General de les Nacions Unides, aquest dia mundial és una jornada per visibilitzar, reconèixer i expressar el rebuig social davant qualsevol forma de violència envers les persones grans.
Sota el lema d’aquest 2026, "Més enllà de la conscienciació: fer efectiva la prevenció", Catalunya afronta la necessitat de protegir els drets d’una societat en procés d’envelliment accelerat.
Una radiografia de la longevitat a Catalunya (IDESCAT)
- Catalunya té una de les esperances de vida més altes del món: 86,9 anys en dones i 81,9 en homes.
- Aproximadament el 76% dels anys viscuts per les dones i el 81% en els homes es fan en bona salut i sense discapacitat.
- Les persones de 65 anys o més (19,54%) ja superen les de menys de 15 anys (14,85%).
- A Catalunya hi ha 256.844 persones de 85 anys o més, amb una clara feminització de la longevitat extrema: el 65,8% són dones.
- Es preveu que el 2050 el nombre de persones de més de 80 anys augmenti prop d’un 30%.
Aquest triomf de la longevitat conviu, però, amb riscos creixents d’exclusió
L’edatisme: arrel d’abusos i micromaltractaments
L’edatisme és una forma de discriminació per raó d’edat que pot afavorir situacions de maltractament, també en l’àmbit institucional. Sovint comença de manera subtil, a través de micromaltractaments quotidians normalitzats que afecten l’autoestima i l’autonomia de la persona gran.
En són exemples la infantilització verbal (expressions com “els nostres avis”, “els dependentets” o l’ús de diminutius no desitjats), la invisibilització (parlar només amb l’acompanyant) o la manca de respecte per la privacitat i les decisions quotidianes. Aquestes pràctiques poden restar reconeixement a la persona com a adult amb plena autonomia.
Aquests prejudicis es tradueixen en situacions de vulnerabilitat:
- Àmbit laboral: el 58% de les persones majors de 45 anys que busquen feina declaren haver patit discriminació per edat (Informe L’edatisme i jo, Creu Roja).
- Exclusió digital i financera: el 58% de les persones majors de 75 anys a Catalunya no utilitza internet, fet que dificulta l’autonomia en gestions bancàries i administratives (Estudi Desigualtat digital i vellesa).
- ·Vulnerabilitat climàtica: el 80% de les morts per estrès tèrmic a Barcelona corresponen a persones de 75 anys o més (Agència de Salut Pública de Barcelona).
- Bretxa econòmica: les dones representen el 60% de les pensions no contributives a Catalunya (Informe de perspectiva de gènere).
Drets i dignitat, sempre: cap a una societat més justa
El bon tracte i el respecte a la dignitat de les persones grans són una responsabilitat col·lectiva. El maltractament i l’abús es veuen afavorits pel silenci, l’aïllament i la normalització dels prejudicis.
Per això, es convida tota la comunitat, els equips professionals i el teixit associatiu a sumar esforços en la defensa dels drets de les persones grans. Una mirada atenta i compartida és clau per prevenir riscos, promoure el bon tracte i actuar a temps.
Garantir la dignitat, el respecte i la seguretat en totes les etapes de la vida és essencial per prevenir qualsevol forma d’abús o negligència.
Si sospiteu maltractament, actueu
Utilitzeu els canals oficials de la Generalitat de Catalunya:
- 112 Emergències: per a situacions de perill imminent per a la salut o la vida.
- 012 Atenció Ciutadana: informació i orientació cap als serveis socials de referència.
- 900 900 120 (Institut Català de les Dones): atenció a dones grans víctimes de violència masclista o familiar.
Més enllà de la conscienciació: fer efectiva la prevenció