Vigilància epidemiològica dels perfils de sensibilitat d’Enterococcus faecalis i Enterococcus faecium a Catalunya (2020-2024)

• Tant l’Enterococcus faecalis com l’Enterococcus faecium són dos bacteris amb una gran capacitat per produir infeccions invasives en la població i són uns dels principals agents causants d’infeccions associades a l’assistència sanitària (IRAS).

• A més, tots dos tenen una gran capacitat d’adquirir, generar i inclús transferir resistència als antibiòtics (RA), fet que té un impacte directe en la disminució de les opcions de tractament existents i que, en conseqüència, fa que augmenti la mortalitat associada als processos infecciosos que provoquen.

• La Subdirecció General de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública (SGVRESP) de l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) ha publicat l’informe Anàlisi de la sensibilitat als antimicrobians d’Enterococcus faecalis i Enterococcus faecium. Catalunya, 2020-2024.

• En aquest informe es mostra la sensibilitat als antibiòtics i els mecanismes de resistència d’E.faecalis i d’E. faecium invasius aïllats a Catalunya durant el període 2020-2024. Aquest informe inclou les dades facilitades pels diferents centres públics i privats que conformen el Grup de Treball de Resistències als Antibiòtics.

Durant el període d’anàlisi, s’han notificat un total de 6.779 casos invasius aïllats d’E. faecalis i 4.889 casos invasius aïllats d’E. faecium, als quals s’han realitzat un total de 22.990 i 16.444 proves de sensibilitat antimicrobiana, respectivament.

Quant a les soques d’E. faecalis, s’han observat un 0,1% de soques resistents a l’ampicil·lina; un 28,3% a l’estreptomicina; un 25,3% a la gentamicina, i un 0,1% a la vancomicina (figura 1). El mecanisme de resistència s’ha determinat en dues soques, una corresponent al fenotip VanA i una altra al fenotip VanB.

En referència als perfils de sensibilitat d’E. faecium, el 83,0% de soques han estat resistents a l’ampicil·lina; un 70,5% a l’estreptomicina; un 20,3% a la gentamicina, i un 2% a la vancomicina (figura 1). Destaca especialment l'increment de resistència a la vancomicina respecte al període anterior (2016-2022), en què la resistència era només del 0,8%. El mecanisme de resistència s’ha determinat en 74 soques, de les quals 51 han correspost al fenotip VanA i 23 al fenotip VanB.

Segons el darrer informe de la Unió Europea, al voltant d’un 19,8% (0,0% – 60,9%) de les soques d’E. faecium va mostrar resistència a la vancomicina, un antibiòtic d’especial interès per al tractament d’aquestes infeccions (Informe ECDC).

L’Organització Mundial de la Salut considera que la resistència als antibiòtics és una de les principals preocupacions en salut pública. Per tant, estableix com a prioritària la recerca urgent de noves opcions terapèutiques per fer front a aquests bacteris, i molt concretament en el cas dels enterococs resistents a la vancomicina. A Catalunya, la notificació de les RA al Sistema de notificació microbiològica (SNMC) és d’obligat compliment (Decret 203/2015) i es coordina des de l’SGVRESP.