Contacte
El dengue és una arbovirosi de declaració individual obligatòria tant al sistema MDI com al SNMC. La sospita d’un cas autòcton i, també, la sospita durant el període d’activitat vectorial d’un cas importat són, a més, de declaració urgent (MDU).
A Catalunya, la major part dels casos notificats fins l’any 2022 han estat importats, excepte dos dels casos (2018 i 2019), que han estat casos autòctons.
És important que les persones que viatgin a zones endèmiques estiguin informades del risc d’infecció, del mecanisme de transmissió, de la simptomatologia, del període d’incubació i de les mesures de protecció individual contra les picades de mosquit. També és necessari comunicar a aquests viatgers la importància d’anar al metge si presenten símptomes compatibles amb la malaltia en els quinze dies següents després d'haver abandonat la zona endèmica.
La infecció pel virus del dengue pot ser asimptomàtica. La malaltia té dues formes clíniques de presentació: febre del dengue i dengue greu.
Malaltia de declaració urgent davant la sospita d'un cas autòcton
Simptomatologia
Febre del dengue
La simptomatologia depèn de l’edat dels pacients. Els infants sovint presenten una síndrome febril indiferenciada i exantema maculopapular. En els adults, el quadre clínic es caracteritza per febre de començament abrupte, de vegades bifàsica, cefalea intensa en forma de dolor retroorbitari, miàlgies, artràlgies, nàusees i vòmits, anorèxia i exantema maculopapular.
Durant la fase febril poden aparèixer fenòmens hemorràgics lleus, com ara petèquies, epistaxi o gingivorràgia. És freqüent observar-hi leucopènia amb limfocitosi relativa i trombocitopènia. Cal vigilar l’aparició de signes d’alerta en la fase crítica, que són indicadors d’una evolució cap al dengue greu.
Dengue greu
Febre elevada, trombocitopènia moderada o marcada, manifestacions hemorràgiques (prova del torniquet positiva, petèquies, equimosi, púrpura, hematèmesi o melena), hepatomegàlia, un augment de més del 20% de l’hematòcrit o un descens després de la reposició de líquids.
Al cap d’un període de dos a set dies, la febre baixa ràpidament i va acompanyada de trastorns circulatoris; aleshores, el pacient presenta sudoració, inquietud, fredor d’extremitats i canvis en el pols i la pressió arterial. En casos menys greus, aquests canvis són mínims i es recuperen espontàniament o després d’administrar teràpia electrolítica.
La síndrome de xoc per dengue apareix ràpidament, després de la disminució de la temperatura, entre el tercer i el setè dia de l’inici de la malaltia. Els pacients presenten inquietud generalitzada, pell freda i humida, cianosi peribucal, pols dèbil i accelerat, disminució de la pressió del pols (menys de 20 mm Hg) i hipotensió. És freqüent el dolor abdominal intens abans del començament de l’estadi de xoc.
AMUNTDefinició de cas
Criteri clínic
Febre i almenys dos dels signes i símptomes següents:
- Cefalea intensa
- Dolor retroorbitari
- Vòmits o nàusees
- Exantema
- Miàlgies i artràlgies
- Leucopènia
- Prova del torniquet positiva
- Signes i símptomes d’alerta: dolor abdominal, vòmits persistents, acumulació de líquids, sagnat de mucoses, letargia, hepatomegàlia > 2 cm, augment HCT amb descens ràpid de plaquetes.
Criteris epidemiològics
- Haver estat en zones endèmiques de dengue en els quinze dies anteriors a l’aparició dels símptomes.
- Haver estat en els quinze dies anteriors a l’aparició dels símptomes en zones no endèmiques de dengue, però amb presència d’Aedes albopictus o Aedes aegypti durant el període d’activitat vectorial.
- Quan la infecció ha tingut lloc al mateix temps i a la mateixa zona que altres casos probables o confirmats de dengue.
Classificació de casos
- Cas sospitós:persona que compleix el criteri clínic amb algun criteri epidemiològic.
- Cas probable:persona amb detecció d’anticossos d’IgM al sèrum (fase aguda o convalescent sense antecedents de vacunació recent contra flavivirus), que compleix algun criteri epidemiològic i que pot complir o no els criteris clínics.
- Cas confirmat:persona que compleix almenys un criteri de laboratori per a casos confirmats.
Notificació a la XVEC
Davant la sospita d'un cas autòcton i, també, davant la sospita durant el període d’activitat vectorial d’un cas importat, cal notificar-ho immediatament −en menys de 24 h− als Serveis de Vigilància Epidemiològica territorials (SVE) corresponents o al Servei d'Urgències de Vigilància Epidemiològica de Catalunya (SUVEC) fora de l’horari laboral habitual.
(S’ha de considerar que un cas és autòcton quan no hi hagi l’antecedent d’haver viatjat a la zona endèmica els quinze dies anteriors a l’inici de símptomes.)
La declaració individualitzada s’ha de fer prioritàriament mitjançant la connexió telemàtica al Repositori epidemiològic de Catalunya (REC). Quan això no sigui tècnicament possible, la notificació es farà mitjançant la tramesa del formulari corresponent per correu electrònic encriptat, de conformitat amb els circuits de notificació que preveu el Decret 203/2015.
Els professionals dels laboratoris de microbiologia dels centres sanitaris de Catalunya de caràcter públic o privat han de notificar els microorganismes causants de malalties infeccioses al sistema de notificació microbiològica de Catalunya (SNMC).
-
* Baixeu el document a l’ordinador, empleneu les dades, imprimiu-lo com a PDF i deseu a l’ordinador el formulari emplenat.
Cal formalitzar quan no sigui possible fer la declaració mitjançant el Repositori Epidemiològic de Catalunya (REC).
Informes
Informes de casos de malaltia pels virus del chikungunya, dengue i Zika a Catalunya.