Contacte
L’evidència científica mostra que l'obesitat és un trastorn complex determinat per molts factors genètics, no genètics i ambientals: lloc d'origen, entorn urbà, estatus socioeconòmic, models de criança, hàbits de son i alimentaris, ús de pantalles, activitat física, contacte amb la natura, etcètera, que interactuen entre si. L’entorn actual en què vivim agreuja les vulnerabilitats biològiques, psicològiques, socials i econòmiques de les persones, fent més fàcil optar per comportaments poc saludables.
Igualment, la literatura posa de manifest la necessitat de reduir l’estigma associat al pes i de canviar la narrativa sobre l’obesitat, així com d’analitzar els determinants socials i comercials de la salut que contribueixen a les desigualtats en salut. També, la importància de contemplar el concepte dels mil d’or, que compren des de la concepció fins als dos anys de vida de l’infant, període on prenen gran rellevància, aspectes com la criança positiva, la lactància materna i la introducció d’una alimentació saludable i el seu acompanyament.
En conjunt, els estudis recollits ofereixen una base sòlida per comprendre l’obesitat infantil com un fenomen multifactorial, útil per orientar pràctiques i polítiques que promoguin uns entorns més saludables, equitatius i respectuosos amb el desenvolupament integral i el benestar dels infants.
L'article planteja les necessitats dels primers anys de vida dels infants, els anomenats “mil dies d’or”, perquè els infants puguin créixer de forma sana i equilibrada. El text posa èmfasi en el vincle amb el bebè i en el paper que tenen les famílies i els professionals socials i sanitaris que treballen amb els infants i els seus entorns, i reflexiona sobre l’acompanyament i el suport als nuclis més vulnerabilitzats. L’article aprofundeix en la importància dels primers moments, no només en termes de salut i creixement físic, sinó també en el desenvolupament socioafectiu i cognitiu.
Aquest article, dins de la Sèrie Breastfeeding 2023 de The Lancet, analitza com diversos factors personals i socials influeixen en l’alletament matern. Subratlla que molts nadons no són alletats durant la primera hora de vida i que la falsa percepció de manca de llet continua sent una de les principals causes d’abandonament. També alerta que la indústria de les fórmules infantils aprofita aquestes preocupacions amb interessos comercials i publicitat enganyosa. Destaca que cal més suport a les famílies, polítiques actives i sensibilització social, tenint en compte la perspectiva de gènere i d’equitat, ja que l’alletament és una tasca compartida que requereix el compromís de tota la societat.
L’article analitza intervencions durant els primers mil dies de vida per tal de prevenir l’obesitat infantil en famílies en situació de vulnerabilitat socioeconòmica. També destaca la necessitat de programes inclusius, ben fonamentats i adaptats al context de les famílies.
L’article mostra com la mirada estigmatitzant està present en la pràctica diària de diferents professionals dedicats a la infància i l’adolescència. També ofereix eines per a reduir l’estigmatització al voltant de l’obesitat.
L’article aposta per un canvi en la narrativa sobre l’obesitat i destaca la necessitat de reduir l’estigma associat al pes. Proposa un enfocament integral que prioritzi la salut i el benestar de les persones, independentment de la seva mida. També fa recomanacions per promoure la inclusió i la diversitat corporal dins i fora de l’àmbit de la salut.
Aquesta revisió sistemàtica analitza si les intervencions de criança positiva, pensades per millorar la relació entre progenitors i criatures, poden disminuir la prevalença de sobrepès/obesitat pediàtriques, malgrat que la millora del pes no en sigui l'objectiu principal. L'estudi conclou que fomentar vincles afectius, establir rutines i comunicar-se millor pot contribuir a prevenir l’obesitat infantil.
L'estudi, amb més de 1.100 infants, ha analitzat la relació entre l’hora d’anar a dormir, l’ús de pantalles abans de dormir i la salut. Els resultats mostren que anar a dormir tard i utilitzar pantalles més de 30 minuts al vespre s’associa a més risc de sobrepès o obesitat, menor adherència a la dieta mediterrània i pitjor qualitat i durada del son. En canvi, els infants que van a dormir d’hora i no usen pantalles abans de dormir presenten millors hàbits de salut i benestar. Per tant, promoure rutines de descans saludables pot ser clau per prevenir l’obesitat infantil i afavorir una millor qualitat de vida.
L'article descriu l'expansió en la venda mundial de succedanis de llet materna i la seva relació amb la transformació dels sistemes alimentaris primaris (per l'augment d'ingressos, la urbanització, el treball femení, la medicalització i la globalització de la indústria d'aliments infantils). La indústria utilitza tècniques de màrqueting agressives, com la diversificació de productes, la promoció encreuada, el màrqueting digital i la cooptació de professionals de la salut. Les polítiques per protegir i promoure la lactància materna esdevenen parcialment o totalment inadequades.
L’estudi analitza l’impacte de l’obesitat infantil sobre la postura corporal i la funcionalitat. L’excés de pes altera l’equilibri i el control postural, fet que dificulta el moviment. Això pot reduir la participació en activitats físiques i afecta la qualitat de vida dels infants. Es destaca la importància d’intervencions primerenques per prevenir complicacions musculoesquelètiques.
L’estudi avalua l'activitat física d’infants amb obesitat sota atenció ambulatòria especialitzada i els seus possibles determinants. Les dades es van recollir mitjançant qüestionaris d'activitat física (PAQ) per a infants i adolescents i preguntes addicionals sobre característiques sociodemogràfiques seleccionades. L'activitat física dels infants amb obesitat és baixa, especialment en adolescents. Sembla que l'edat i el lloc de residència tenen un impacte en la pràctica d’activitat física.
Aquest treball conclou que, segons la majoria de les revisions hi ha una associació directa entre el consum de begudes ensucrades i l'augment de pes, el sobrepès i l'obesitat en infants i adolescents. Així i tot, cal millorar la qualitat metodològica dels estudis i les revisions, així com garantir una conducta responsable de la recerca i la integritat científica per a la provisió de resultats objectius.
El document de posicionament de l’American Academy of Pediatrics (AAP) assenyala que l’ecosistema digital —que inclou la televisió, internet, les xarxes socials, els videojocs, entre d’altres— pot afavorir l’aprenentatge i el benestar infantil quan es dissenya tenint en compte les necessitats pròpies del desenvolupament dels infants. Tanmateix, quan aquest ecosistema prioritza la captació i retenció de l’atenció amb finalitats comercials, tendeix a promoure un ús prolongat que desplaça hàbits saludables, com el moviment o el son, i contribueix a resultats negatius en salut. La declaració adopta un enfocament socioecològic que integra les característiques dels infants, el paper de les famílies, l’entorn digital i els sistemes socials més amplis, i formula recomanacions per avançar cap a un ecosistema digital més centrat en els infants.
L'article estudia la relació entre la contaminació de l’aire i la manca d'espais verds urbans i els casos atribuïbles d’obesitat i sobrepès infantil, a la ciutat de Barcelona. L’estudi conclou que es podria aconseguir una reducció important de l’obesitat i el sobrepès infantil si es reduís la contaminació de l’aire i s'incrementessin els espais verds urbans fins als nivells recomanats internacionalment.
L’article actualitza l’evidència sobre els beneficis emocionals de fer exercici en entorns naturals en comparació amb espais interiors. Es basa en una revisió sistemàtica d’estudis experimentals amb persones adultes publicats entre 2011 i 2020. Tot i la diversitat de les intervencions (caminar, córrer, pedalar), l’exercici en un entorn natural s’associa a més emocions positives, energia i atenció, a una reducció de l’estrès i de l’afecte negatiu. També millora la satisfacció i la intenció de continuar practicant exercici. En conjunt, els resultats suggereixen que fer activitat física en entorns naturals podria aportar un major benestar que fer-la en espais interiors.
L’article és una revisió sistemàtica d’intervencions de prevenció de l’obesitat infantil, relacionades amb els comportaments, que tenen una visió de diversitat cultural. L’estudi conclou que l’adaptació cultural d’aquestes intervencions augmenta l’acceptabilitat entre els infants de grups culturals diversos. També apunta la necessitat de fer més recerca que avaluï en el futur l’efectivitat d’aquestes intervencions.
L’article, dins de la sèrie de publicacions Commercial Determinants of Health de The Lancet, defineix què són els determinants comercials de la salut i analitza com el sistema comercial transnacional provoca danys sobre la salut i desigualtats. El text explica que les grans corporacions, cada cop més poderoses, són responsables de la creixent escalada de malalties evitables, del deteriorament de la salut planetària, així com de l’augment de desigualtats socials i de salut. Mentrestant, les forces que podrien respondre davant d’aquesta situació, com governs o les organitzacions de la societat civil, tenen menys poder i són capturades pels interessos comercials.
Liang R, Goto R, Okubo Y, Rehkopf DH, Inoue K. Poverty and Childhood Obesity: Current Evidence and Methodologies for Future Research. Curr Obes Rep. 2025 Apr 11;14(1):33. https://doi.org/10.1007/s13679-025-00627-x