L’any d’inici de la pandèmia
Recordarem aquest 2020 com l’any d’inici de la pandèmia. Una situació global que no havíem viscut mai i que ha transformat el món.
La salut pública ja no tornarà a ser igual després de la COVID-19 perquè s’ha tornat a demostrar, aquesta vegada amb una contundència i en un lapse de temps que no s’havia vist mai, que aspectes com la vigilància epidemiològica o la vacunació sistemàtica tenen un impacte crític en la vida de les persones i de les comunitats. Enlloc del món s’estava preparat per a una tempesta d’aquestes característiques i arreu s’han hagut d’adaptar estructures preexistents per respondre a la situació.
Catalunya no n’ha estat l’excepció: la Secretaria de Salut Pública ha esdevingut una de les eines clau amb què el Govern ha pogut afrontar la pandèmia. Però a la base de les institucions sempre hi ha les persones. Professionals que s’han adaptat a un entorn en canvi constant i han aplicat tot el seu bagatge científic a la presa de decisions sovint difícils, de vegades discutides i sempre amb el màxim rigor i la màxima coherència. Darrere de cada paquet de xifres hi ha individus que les recullen, les interrelacionen i les analitzen per avançar-se als esdeveniments i donar una resposta que ha d’impactar de manera positiva en la societat.
El recull de les actuacions de tot un any sempre té sentit per observar tendències i copsar tot l’exercici en perspectiva.
Aquest de 2020 és especialment valuós com a registre d’una feina que s’ha fet amb consciència i vocació absoluta de servei públic i, també, com a element de consulta imprescindible per al futur.
L’any de la pandèmia ha capgirat convencions socials, relacions personals i rutines laborals. I ha deixat eines creades especialment per fer front a la COVID-19 que ja quedaran incorporades al nostre dia a dia. La memòria del 2020 serà imprescindible per saber com s’han gestat i, també, per transformar-les i projectar-les, si cal, més enllà.