Contacte
No pot ser, què ha passat? Com hem permès que acabi així? On és tothom? No veig ningú, i estan aquí.
—Vull tornar enrere, on parlàvem i empatitzàvem.
No veig paraules, ni mirades, ni tan sols amics reals. I si una llàgrima rauxa, és veritat o virtual?
—Vull tornar enrere, on al voltant d’una taula amb històries i relats, rèiem plegats; on ballaves sense sentir-te jutjat, ni gravat. Sense filtres, sense còpies, amb total llibertat.
Tot és buit d’emoció, sense imaginació.
—Vull tornar enrere, però ja no sé a on. No sé en quin moment va canviar el nostre món.
Xaloca
Marta Buela Castell
2n accèssit Relats Curts. Poesia a les escales 2025
Lloc de treball: CAP Concòrdia. Sabadell
Data d'actualització:
23.04.2025