No, no és la història d’un assassinat a les escales. Però ho podria ser.
Més aviat és la d’un desig ocult, com el que podria tenir una persona enamorada platònicament.
He somiat més d’una vegada que trobo el seu cos inert a les escales, crec que entre la segona i la tercera planta. Potser més amunt.
El veig assegut i reclinat contra la paret. Passo al seu costat i, una vegada més, no em saluda.
No sé, crec que aquesta vegada tampoc somriurà.
Nié
Enric Vinuesa Alcaraz
1r accèssit Relats Curts. Poesia a les Escales 2025
Lloc de treball: Edifici Salvany. Agència de Salut Pública de Catalunya