Contacte
L’última sessió dels Dijous de Salut Pública debat el desafiament del control de la poliomielitis
Les alertes recents, els mecanismes de detecció i la vigilància activa davant del virus de la poliomielitis han centrat la primera sessió del nou cicle Dijous de Salut Pública, celebrat el passat 16 d’octubre. Hi han participat Ana Martínez (Servei de Control Epidemiològic i Resposta a Alertes. Subdirecció General de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública) i Tomàs Pérez (Servei de Vigilància Epidemiològica i Resposta a Emergències a Barcelona Sud), Albert Bosch (Laboratori Virus Entèrics, Universitat de Barcelona) i Carla Berengua (Laboratori de Microbiologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau), moderats per Teresa Hernández (Servei d’Estratègia i Comunicació de la Secretaria de Salut Pública), amb la presència del secretari de Salut Pública, Esteve Fernández.
Els equips de vigilància epidemiològica de la Secretaria de Salut Pública s’han mobilitzat des de finals de l’estiu arran de la detecció de poliovirus tipus vacunal (VDPV) en dues estacions depuradores del Baix Llobregat. Les tasques desplegades han pogut confirmar l’origen i delimitar el risc d’exposició al patogen, amb informació puntual destinada a la xarxa d’atenció primària i l’establiment de protocols de monitoratge i vacunació addicionals.
Les vacunes, “l’única estratègia”
Els experts subratllen que el manteniment d’altes cobertures vacunals (superiors al 95%) a Catalunya i Espanya és la principal mesura de prevenció. Ana Martínez sosté que aquesta és “l’única estratègia realment efectiva per interrompre la circulació del virus”. Així mateix, va incidir en la necessitat de mantenir “vacunals elevades i intervenir ràpidament en col·lectius amb menor protecció.”
En el decurs de la sessió, es va desgranar el funcionament del programa de monitoratge d’aigües residuals, capaç de detectar la circulació de poliovirus, incloent-hi portadors asimptomàtics. En paraules d’Albert Bosch, “només es troben casos si es busquen: la vigilància ambiental ens permet detectar circulació viral oculta i actuar abans que aparegui la malaltia”. Aquest sistema, precisament, complementa la vigilància clínica i afavoreix la resposta ràpida en cas d’alerta.
Resposta coordinada
També es va recollir la dinàmica pel que fa a la resposta coordinada, amb la complexitat de la coordinació entre laboratoris hospitalaris, organismes públics, atenció primària, institucions locals i altres actors, per gestionar tant la recollida de mostres com la comunicació efectiva amb les comunitats afectades. Tant Esteve Fernández com Tomàs Pérez van coincidir en el fet que la gestió de la informació i la coordinació entre institucions han estat “claus” per “evitar-ne la propagació”, amb un “enfocament coral”.
En el decurs de la sessió es va recordar que, segons l’OMS, cinc de les sis regions mundials estan lliures de poliomielitis, però continua havent-hi risc d’importació de virus i brots derivats de vacunes, especialment en contextos vulnerables.
Amb el sistema actual, Catalunya es posiciona com a referent estatal en monitoratge d’aigües residuals i en la capacitat de resposta davant alertes víriques. Les conclusions de la sessió alimenten la necessitat de reforçar en la població la importància de la vacunació i d’impulsar la recerca transversal i la col·laboració entre institucions.
Accediu a la gravació de la sessió: