
Les anàlisis microbiològiques rutinàries d’aigües residuals a l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals del Besòs han mostrat la presència de poliovirus circulant.
El Departament de Salut ha començat la investigació per detectar si hi ha persones infectades a la comunitat.
Detecció de poliovirus en aigües residuals
La vigilància virològica en aigües residuals es pot utilitzar com a indicador epidemiològic per a la detecció de la circulació del virus en la població. Les experiències prèvies han demostrat la seva sensibilitat, fins i tot quan la incidència de les malalties monitoritzades és molt baixa, com és el cas de la infecció per poliovirus.
El poliovirus és un virus que afecta el sistema nerviós i pot causar poliomielitis. La infecció per poliovirus es transmet a través del contacte amb aigua o aliments contaminats per femtes (transmissió fecal-oral) i pot generar paràlisi, especialment a les extremitats inferiors, però generalment és asimptomàtica en la majoria dels casos (aproximadament el 90% de les persones infectades no mostren símptomes).
A escala global, la poliomielitis no està completament erradicada, però s'han fet grans avenços cap a la seva eliminació. Gràcies a les campanyes de vacunació globals, la poliomielitis ha estat erradicada en la majoria dels països del món. No obstant això, encara es registren casos en alguns pocs països, on la transmissió del virus continua, i poden donar-se casos en poblacions fins i tot amb altes cobertures vacunals (>95%), com és el cas de Catalunya. Tot i això, el risc d’infecció per poliovirus no és nul, ja que hi ha grups vulnerables i persones escèptiques a les vacunes que no s’han vacunat, que junt amb la gran mobilitat i globalització actuals, propicia la persistència del poliovirus.
Mesures de Salut Pública
La Secretaria de Salut Pública i l’Agència de Salut Pública de Barcelona han activat el protocol per monitoritzar la circulació del poliovirus a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, amb la intensificació de les anàlisis d’aigües residuals i la identificació activa de possibles casos en els centres sanitaris. Tanmateix, s’han fet també les corresponents notificacions als organismes estatals i internacionals.
S’ha notificat al Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries (CCAES), s’han enviat mostres al Centre Nacional de Microbiologia (CNM) i s’ha iniciat la implementació de les actuacions establertes al Pla d'Acció d'Espanya per a l'Erradicació de la Poliomielitis tenint en compte el context d'alta immunitat davant de poliomielitis de la població general.
Aquestes accions inclouen, concretament:
- La cerca activa de casos als centres assistencials.
- L’anàlisi virològica periòdica en aigües residuals.
- L’avaluació de cobertures de vacunació a la recerca de població susceptible/de risc.
- La vigilància activa amb cerca prospectiva i retrospectiva de casos sospitosos.
Avaluació del risc de transmissió
La detecció del poliovirus en aigües residuals indica la contaminació d’aigües i disseminació del virus per l’excreció via fecal d’alguna persona infectada.
Cal fer constar que la qualitat higiènico-sanitària de l’aigua de consum humà (en l’àrea geogràfica afectada) no es veu compromesa de cap manera, ja que està garantida pels diferents circuits dels processos de potabilització de l’aigua de consum respecte dels processos de l'eliminació de les aigües residuals.
En l'àmbit poblacional, la cobertura vacunal a Catalunya és elevada, del 95,7% per a la primovacunació. Amb aquesta elevada cobertura vacunal en contra del virus de la poliomielitis i les bones condicions higièniques i sanitàries generals a Catalunya, es considera que de manera general hi ha un risc baix de transmissió d’aquesta malaltia.
Per altra banda, tenint en compte la persistència del poliovirus en zones endèmiques del món, especialment a l’Afganistan i el Pakistan, no es pot descartar a escala global que puguin aparèixer casos importats.
Recomanacions de Salut Pública
A partir de la situació actual i de la informació disponible, la Secretaria de Salut Pública de Catalunya emfatitza la importància de mantenir i reforçar l’estratègia vacunal, especialment en els infants, les poblacions que tenen més dificultats per accedir al sistema sanitari i entre els viatgers a països on la malaltia és encara endèmica.
Per altra banda, també destaca la importància de mantenir una vigilància epidemiològica forta amb les actuacions de vigilància de les paràlisis flàccides agudes, l’estudi dels enterovirus en humans i la vigilància mediambiental dels enterovirus utilitzant aigües residuals a fi de continuar monitorant la situació i detectar de forma precoç la circulació de poliovirus.
Més informació
- Protocol per a la vigilància de les paràlisis flàccides agudes en menors de 15 anys (Obre en una nova finestra)
- Pla d’acció a Espanya per a l'eradicació de la poliomielitis (Obre en una nova finestra)
- Sistema d’Informació per a la Vigilància de les Infeccions a Catalunya (Obre en una nova finestra)
- Manual de vacunacions de Catalunya (Obre en una nova finestra)
- Polio erradication program WHO (Obre en una nova finestra)
- Global Polio Erradication Initiative (Obre en una nova finestra)