Contacte
El Dia Mundial One Health convida a una mirada ampla i integradora entre salut humana, salut animal i medi ambient
La interacció i la necessitat d'anàlisis i accions coordinades entre la protecció i la promoció de la salut humana, la salut animal i la salut ambiental centren el discurs del Dia Mundial One Health que se celebra avui. El concepte “One Health”, consolidat internacionalment durant les darreres dècades, recull l’evidència que tots tres àmbits estan lligats indissolublement. Només les polítiques conjuntes poden donar resposta als desafiaments complexos d’un món interconnectat, com ho posen de manifest fenòmens diversos, com la crisi de la covid-19, l'aparició de resistències antimicrobianes i el repte que planteja a la humanitat l’emergència climàtica.
Toxiinfeccions alimentàries: cal mantenir la guàrdia alta
Segons l’informe anual sobre zoonosis de la Unió Europea “Una sola salut”, elaborat per l’Agència Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) i el Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties (ECDC), les cinc zoonosis més notificades en humans el 2023 van ser totes de transmissió alimentària: campilobacteriosi, salmonel·losi, infeccions per Escherichia coli productora de toxina Shiga (STEC), yersiniosi i listeriosi.
La listeriosi és la zoonosi alimentària més greu, amb el percentatge més alt d’hospitalitzacions i letalitat. Només a Europa, el 2023 es van registrar 1.497 hospitalitzacions i 335 morts per aquesta causa. A Catalunya, la incidència de la listeriosi és superior a la mitjana europea: el 2023 se’n van notificar 106 casos, amb una taxa d’1,3 casos per 100.000 habitants (quan la mitjana europea és de 0,62). Els aliments més implicats són els preparats per al consum, com el salmó fumat en fred, productes carnis i productes lactis.
Arborvirosis, un desafiament creixent
El factor ambiental es revela igualment determinant davant l’increment global de les malalties vectorials, un repte agreujat per la mobilitat, el canvi climàtic i l’expansió d’espècies invasores com el mosquit tigre.
Durant 2024, l’ASPCAT va rebre notificacions de 270 casos confirmats d’arbovirosis, majoritàriament d’origen importat, la gestió dels quals ha requerit la col·laboració de professionals dels diferents àmbits implicats per tal d’instaurar mesures d'intervenció immediates i evitar l’extensió a la població de Catalunya.
L’expansió del mosquit tigre així com la presència del mosquit comú a Catalunya és un dels focus d'atenció per als equips de Salut Pública. Aquestes espècies tenen capacitat vectorial de transmissió dels virus del dengue, chikungunya i zika, mentre que el mosquit comú, té capacitat vectorial per transmetre el virus del Nil occidental i el virus Usutu.
A Catalunya, la coordinació entre administracions, institucions i serveis de control de mosquits permet la detecció i contenció de casos com el virus del Nil occidental, una mostra de la necessitat d’un abordatge transversal basat en protocols i operatius conjunts. La integració de veus i accions de tots els àmbits és clau per respondre amb agilitat i eficàcia als brots i protegir la salut pública davant un escenari en contínua transformació.
A Catalunya s’ha detectat circulació del virus del Nil occidental des de l’any 2017. El primer cas detectat de febre del Nil Occidental a Catalunya va ser l’any 2018, en un èquid. L’any 2021 es va detectar el primer resultat positiu del virus en mosquits. Els anys 2022 i 2023 es van notificar 3 casos autòctons de la malaltia en humans. En l'àmbit global, en el període 2022-2024 s’han confirmat 6 casos en humans i s’han fet 16 inspeccions entomològiques relacionades amb els casos en humans i amb la notificació de casos en èquids. En aquest període s’ha detectat també la circulació del virus del Nil Occidental en aus en algunes zones del territori.
El Dia Mundial One Health ens recorda que la salut és un bé compartit, i només l’actuació conjunta, coordinada i preventiva pot garantir la resiliència davant amenaces presents i futures per a persones, animals i medi ambient.