Catalunya incorpora la seqüenciació genòmica, el blockchain i la IA al control dels aliments

La seqüenciació genòmica, la traçabilitat amb eines tecnològiques blockchain i la intel·ligència artificial aplicades a la traçabilitat dels aliments i al control de les alertes alimentàries van centrar la darrera sessió dels Dijous de Salut Pública, celebrada el 26 de febrer, amb el títol “Noves eines per garantir la seguretat alimentària". La jornada se centrava en la idea de fer que el control oficial sigui “més eficaç, més ràpid i més just tant per a la salut pública com per al sector alimentari”, segons va apuntar la conductora de l’acte, Raquel Arpa, responsable de coordinació interadministrativa de l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària.

Eva Tolosa, cap del Servei de Vigilància, Control Alimentari i Gestió d’Alertes de la Secretaria de Salut Pública, va obrir el bloc tècnic explicant l’aportació de la seqüenciació genòmica al control dels aliments. “Parlem de la seqüenciació del genoma complet”, va resumir, “una tecnologia que ens permet distingir diferents microorganismes entre si amb un molt alt nivell de discriminació”. Segons va exposar, aquesta eina redueix els temps d’investigació de brots a menys d’una setmana i permet no només detectar i identificar el patogen. També arriba a caracteritzar-ne el serotip, les resistències als antimicrobians, la virulència i fins i tot si té capacitat de formar biofilms que en dificultarien l’eliminació de les instal·lacions amb els productes més habituals.

La caracterització precisa dels patògens

Tolosa va recordar que la Unió Europea ja obliga a seqüenciar soques de salmonel·la, listeria, E. coli i campylobacter associades a brots, i que Catalunya s’ha avançat: “No només seqüenciem soques vinculades a brots, sinó totes les que trobem en programes de vigilància, inspeccions i alertes”. Aquesta informació s’integra en una plataforma compartida amb l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i el Departament d’Acció Climàtica que permet detectar coincidències entre soques de diferents punts de la cadena i fins i tot amb altres comunitats autònomes.

Un brot per consum de formatges va servir per il·lustrar l’abast de l’eina. A partir de casos en dos restaurants especialitzats, el laboratori va seqüenciar formatges, mostres de llet, femtes de persones afectades i personal dels restaurants i soques d’autocontrol dels elaboradors. “Ens vam trobar que la mostra de la llet, la del formatge i la de la persona afectada coincidien. Era el ‘match’ perfecte”, va explicar Tolosa. Això va permetre seguir-ne el rastre fins a una explotació lletera i justificar mesures estrictes de control. “Aquí [el concepte] One Health deixa de ser un concepte abstracte i es converteix en una investigació col·laborativa real”, va concloure.

El repte garantista de la inspecció

La segona intervenció va entrar en el terreny de la traçabilitat. Jèssica Marín, de la Subdirecció Regional de Salut Pública a Lleida i Alt Pirineu i Aran, va presentar una prova pilot per millorar el seguiment de les mostres amb l’aplicació TRAÇA’M, basada en tecnologia blockchain. El nou Reial decret 562/2025 reforça el dret dels operadors a revisar tota la documentació de la presa de mostres, i això obliga a “ser el màxim de garantista possible durant tot el procés”, va remarcar.

Fins ara, la planificació es feia amb Excels i documents interns. Amb la prova pilot, cada mostra s’identifica amb un codi QR únic i, des del moment de la recollida fins a l’arribada al laboratori, inspectors, serveis territorials i transportistes escanegen el codi i registrant dades sobre temperatures, temps de custòdia i condicions de transport. “Mitjançant la tecnologia blockchain, tota la informació que s’introdueix ja no es pot modificar en cap moment i per ningú”, va destacar Marín.

L’experiència, aplicada a escorxadors i establiments minoristes, va evidenciar beneficis i dificultats. Entre els primers, una traçabilitat contínua amb valor jurídic i tècnic; entre els segons, problemes pràctics, com la manca de lectura en temps real de la temperatura a les neveres portàtils o els adhesius de QR que no s’enganxen bé en producte congelat. “El nou reial decret ens fa incorporar una nova manera de treballar que deixarà constància documental que la mostra s’ha pres, manipulat, condicionat i transportat de manera correcta”.

El tercer bloc va mirar cap a la intel·ligència artificial. Núria Ros, gestora de solucions de l’Àrea TIC del Departament de Salut, va situar la sessió en el context de l’estratègia Catalunya IA 2030 i del nou pla digital de Salut Pública. “L’objectiu no és substituir ningú, sinó dotar l’autoritat competent d’eines que facin la feina més eficient”, va subratllar.

La IA sobre el terreny

Una de les primeres aplicacions que es podrien utilitzar és el reconeixement de veu a les inspeccions. “Imaginem un inspector d’escorxador amb molt soroll ambiental que va parlant i l’eina li genera l’esborrany de l’acta en el mateix sistema corporatiu”, va descriure. El sistema, entrenat amb vocabulari tècnic, ajudaria a estalviar temps de redacció, homogeneïtzar termes i millorar la seguretat en permetre que l’inspector mantingui les mans lliures.

Ros va apuntar també altres línies, com “protocols d’inspecció intel·ligents” que adaptin les preguntes al risc de cada establiment, visió artificial per detectar defectes o fraus a partir d’imatges i l’explotació de grans volums de dades d’inspeccions i mostres i alertes per donar suport a la planificació. Tot amb una condició clara: “La decisió ha de ser sempre humana i el comportament de l’algoritme ha de ser traçable i auditable”.

En el torn obert, diverses intervencions van insistir en la necessitat de formació per a inspectors, laboratoris i gestors, i en el repte d’integrar dades de salut humana, animal i mediambiental en una veritable plataforma One Health. En tancar la sessió, Raquel Arpa va sintetitzar el missatge del dia: “La tecnologia només té sentit si ens ajuda a prevenir millor, investigar millor i comunicar millor. Avui hem vist que això ja està passant a la seguretat alimentària”.