Contacte
La Unitat de Recerca en Tuberculosi de Barcelona va organitzar, un any més, les Jornades Internacionals sobre Tuberculosi. Aquestes jornades són un espai de referència per compartir coneixement científic i experiències sobre el control, el diagnòstic i la prevenció de la malaltia. En la taula dedicada als grans brots, dos serveis de la Subdirecció Regional de Salut Pública de Barcelona van presentar experiències recents de vigilància i resposta davant brots de tuberculosi en contextos de vulnerabilitat social.
Cribratge de tuberculosi activa en un assentament en situació d’alta vulnerabilitat social
L’Elsa Plasencia, del Servei de Vigilància Epidemiològica del Barcelonès Nord i el Maresme, va explicar la intervenció realitzada arran de l’augment de casos de tuberculosi en un assentament situat en un antic institut. En aquest espai convivien o hi estaven vinculades fins a 400 persones en situació d’alta vulnerabilitat.
La resposta es va coordinar entre el Servei de Vigilància Epidemiològica, l’equip de Salut Pública i Comunitària, l’Hospital Germans Trias i Pujol i els equips d’atenció primària.
L’actuació va incloure:
- Treball comunitari previ amb líders de la comunitat, a través del projecte MACIP, per generar confiança i facilitar la participació.
- Tres intervencions de cribratge, acompanyades de xerrades informatives en castellà, francès i wòlof, per garantir la comprensió dels missatges de salut.
El conjunt d’aquestes actuacions va posar de manifest la importància de desplegar intervencions coordinades, adaptades culturalment i ajustades al context social en situacions de risc elevat.
Brots de tuberculosi en contextos de risc social extrem: un repte per a la salut pública
El Tomás Pérez, del Servei de Vigilància Epidemiològica de Barcelona Sud, va presentar l’evolució recent de la tuberculosi a Catalunya. Va destacar l’augment de casos associats a situacions d’extrema vulnerabilitat social, que generen dinàmiques de transmissió difícils de detectar amb els mètodes habituals.
En aquest context, va subratllar el valor de l’estratègia TB-SEQ, que combina l’epidemiologia genòmica de la tuberculosi amb l’anàlisi geoespacial. Aquesta aproximació permet identificar millor agrupacions de casos, entendre patrons de transmissió complexos i orientar una resposta de salut pública més eficient en entorns de risc elevat.