Actualització final 25/10/2024 sobre la presència de poliovirus en aigües residuals a l’àrea metropolitana de Barcelona

Actualització final 25/10/2024 sobre la presència de poliovirus en aigües residuals a l’àrea metropolitana de Barcelona

Introducció

La poliomielitis és una malaltia altament infecciosa causada pel virus de la poliomielitis que pot provocar una paràlisi irreversible en aproximadament una de cada 200 infeccions i que actualment no té cap tractament.

Des del punt de vista de la salut pública, es considera alerta de salut pública qualsevol aïllament del poliovirus salvatge (WPV) o del poliovirus derivat de la vacuna (VDPV) en persones o en mostres ambientals. Un VDPV és una soca mutada continguda originalment a la vacuna oral contra la poliomielitis (OPV) amb propagació a zones amb poca cobertura vacunal.

Antecedents

Fins al 2015, més del 90% dels casos de VDPV a escala mundial es van deure al component tipus 2 de l’OPV. Com que el WPV2 ja s’havia declarat erradicat des de l’any 2015, el component de la vacuna tipus 2 es va retirar de la immunització de rutina a tot el món el 2016 com a part d’un canvi d’OPV trivalent (tOPV) a OPV bivalent (bOPV).

A Espanya, l’últim cas endèmic de poliovirus (PV) es va produir l’any 1988, fet que va portar a la millora de la cobertura de vacunació contra la poliomielitis i a la substitució de la OPV per la vacuna intramuscular (IPV) l’any 2004. L’últim cas de detecció de VDPV2 a Espanya va ser el 2021 en un nen de sis anys procedent del Senegal.

Atès que molts països encara utilitzen OPV[1] en el seu calendari de vacunació i que la circulació de VDPV2 s’informa als països de les regions africanes i de la Mediterrània oriental, es detecten ocasionalment poliovirus de vacunes i derivats de vacunes en països lliures de poliomielitis. Per exemple, a Catalunya es va detectar el 22 de març de 2024 un poliovirus tipus 1 similar a Sabin en una persona asimptomàtica amb vincle epidemiològic amb Pakistan. Consegüentment, es pot esperar cert risc d’importació de soques de poliovirus vacunals o derivades de la vacuna.

Tanmateix, a escala mundial, des de l’1 de gener fins al 24 de setembre de 2024, s’han confirmat 165 casos de paràlisi flàccida aguda amb cVDPV2, amb sis casos addicionals de cVDPV1. Dels 165 casos del 2024, 57 (35%) s’han produït a Nigèria i 33 (20%), al Iemen. La vigilància ambiental va informar de 159 cVDPV2 addicionals aïllats, la majoria de Nigèria, Níger, Costa d’Ivori, Libèria i Sierra Leone.

L’aparició de brots circulants de poliovirus derivats de la vacuna (cVDPV), que sorgeixen i circulen a causa de la manca d’immunitat contra la poliomielitis en la població, mostra el risc potencial d’una notable propagació internacional.

Resum de l’esdeveniment actual

L’esdeveniment actual a Catalunya va implicar la identificació del poliovirus tipus 2 derivat de la vacuna (VDPV2) en una mostra d’aigües residuals de l’àrea metropolitana de Barcelona a mitjans de setembre. La depuradora d’aigües residuals afectada rep el 36% del total d’aigües residuals de l’àrea metropolitana de la ciutat i el 56% de la ciutat de Barcelona. Normalment, el control de les aigües residuals es fa cada dues setmanes i, anteriorment, totes les mostres recollides eren negatives.

No s’han detectat casos clínics de poliomielitis  a Catalunya, i les mostres d’aigües posteriors van ser negatives per al VDPV2. La Universitat de Barcelona i el Centre Nacional de Microbiologia han informat que totes les anàlisis d'aigües residuals derivades de la fase reforçada de vigilància ambiental han estat negatives. En paral·lel  s’han analitzat les dades de cobertura vacunal dels diferents districtes sanitaris de la zona i s’ha documentat que la cobertura de vacunació amb tres dosis supera el 92% a Catalunya. Per tant, s’espera que l’impacte sobre la salut pública sigui limitat.

Actuacions realitzades des de Salut Pública

• Alerta sanitària i reforç de la vigilància: Des de la detecció del VDPV2, tots els centres sanitaris de les àrees que drenen aigua a aquest col·lector han estat informats de la situació per alertar la Xarxa de vigilància epidemiològica de Catalunya de qualsevol pacient amb símptomes suggestius de poliomielitis (paràlisi flàccida aguda o meningitis asèptica). No se n’ha identificat cap amb aquestes malalties.
• Mostrejos addicionals: S’ha augmentat la periodicitat de mostreig i recollida de noves mostres de la mateixa depuradora, així com de nou col·lectors addicionals que l’alimenten per tal de delimitar la zona potencialment afectada. Actualment, tots els resultats de laboratori d’aquestes mostres addicionals (en total, més de 16) han estat negatius per al VDPV2. La vigilància de possibles casos en persones i en aigües residuals es mantindrà fins a la fi de l’alerta.
• Coordinació: Catalunya ha participat en el Grup de Suport Tècnic  (GAT) estatal, que inclou representants de la Secretaria de Salut Pública, el Centre Nacional d’Epidemiologia, el Centre Nacional de Microbiologia i el Ministeri de Salut, per compartir informació i coordinar la resposta tant a escala nacional com internacional.
• En la seva darrera reunió (22.10.2024) el GAT ha acordat que en relació a la detecció de poliovirus derivat de la vacuna tipus 2 (PVDV2) en una mostra d'aigües residuals a l'estació depuradora d'aigües residuals (EDAR) de Besòs, i davant l'absència de noves deteccions després de les quatre setmanes en què s'ha implantat la fase reforçada de vigilància ambiental,  es dona per tancat l'esdeveniment i les accions derivades de l'escenari en el qual s’havia situat l’alerta.
• En conseqüència es torna a la vigilància rutinària tant de les aigües com dels casos de PFA en menors.

[1] Les vacunes contra la poliomielitis poden ser orals (OPV) o intramusculars (IPV).

Vacuna Oral (OPV): Conté virus atenuats vius. Quan es vacuna, aquest virus pot multiplicar-se a l'intestí i excretar-se, entrant així en les aigües residuals, on es poden detectar variants del virus vacunal. L’OPV s’utilitza actualment és més comú en països amb risc elevat de poliomielitis, especialment a Àfrica i Àsia, com Afganistan, Pakistan, i determinades zones d'Àfrica subsahariana, per la seva capacitat de generar immunitat comunitària i controlar brots.

Vacuna Intramuscular (IPV): Conté virus inactivats. No pot causar infecció ni multiplicar-se, per tant, no s’excreta en les aigües residuals. Això significa que no es troben virus vius associats a l'IPV en les aigües. L'IPV és més comú en països amb un alt nivell d'immunització i en llocs on la poliomielitis ha estat erradicada, com els Estats Units, la majoria d'Europa, i països desenvolupats d'Àsia i Amèrica Llatina, per evitar casos associats a la vacuna i per garantir una protecció segura contra la poliomielitis.