El dengue és una malaltia endèmica a més de 100 països, la major part dels països tropicals i subtropicals d’Amèrica Central, el Carib i Amèrica del Sud, el sud-est asiàtic i el sud del Pacífic i en diversos països d’Àfrica. Al voltant de 3.900 milions d’individus es troben en risc de patir dengue, i s’estima que hi ha 390 milions de nous casos de dengue anuals al món.
La malaltia es transmet generalment en un cicle que inclou humans i vectors, principalment els mosquits Aedes aegypti i l’Aedes albopictus. El virus es transmet als humans per la picada de les femelles infectades i un mosquit infectat el pot transmetre durant tot el seu cicle de vida.
Segons les dades de l’OMS, l’augment de la incidència i l'extensió geogràfica de les arbovirosis, com el dengue, constitueix actualment un important problema de salut pública a la Regió de les Amèriques i representa el gruix dels casos notificats a la regió, amb epidèmies que se succeeixen cada tres a cinc anys. Els factors que influeixen en l’emergència i re-emergència del dengue són l’expansió de la distribució geogràfica del virus ajudada pel tràfic internacional de persones i mercaderies, i l’augment de la densitat i distribució geogràfica del vector, determinat per la pobresa, el deteriorament dels programes d’eliminació dels mosquits, les inadequades condicions dels habitatges, del subministrament d’aigua i del maneig dels residus.
A la temporada d'estiu del 2022 es va observar un augment de la transmissió i l'expansió dels casos de chikungunya més enllà de les àrees històriques de transmissió. A més, el 2023 va començar amb una forta transmissió del dengue.
El total de casos de dengue notificats a les Amèriques el 2022, que va pujar a 2 809 818, amb 1290 morts, suposa el doble de casos i gairebé el triple de decessos que el 2021. En el 2022, la major incidència acumulada de casos d'aquesta malaltia es va notificar a Nicaragua amb 1455,4 casos per 100 000 habitants, seguit de Brasil amb 1104,5 casos per 100 000 habitants. Entre l'1 de gener de 2023 i el 4 de març de 2023 es van notificar en total 342.243 casos de dengue, 86 d'ells mortals. La major incidència acumulada de casos de la malaltia es va notificar a Bolívia, amb 264,4 casos per 100 000 habitants, seguida de Nicaragua amb 196,8 casos per 100 000 habitants.
A Catalunya, durant l’any 2022 la detecció de casos va augmentar gairebé als nivells d’abans de la pandèmia amb un total de 120 casos confirmats. Tots els casos van ser importats d’àrees geogràfiques endèmiques de dengue, un 76% de la regió de les Amèriques.
No obstant això, el risc d’importació de casos de les zones endèmiques cap a les zones no endèmiques on hi ha presents possibles vectors, com l’Aedes albopictus, fa que la transmissió sigui factible i això ocasioni l’aparició de casos en la població autòctona. Aquest seria el cas, per exemple, dels casos autòctons que van aparèixer durant els anys 2018 i 2019 a Espanya (2 a Catalunya) i França, dels apareguts a Itàlia i França durant el 2020 (11 i 13 casos respectivament) o dels brots detectats durant el 2022 a Eivissa, amb 6 casos, i França, amb 9 brots i 65 casos.
El període de desenvolupament del virus en el mosquit depèn sobretot de la temperatura ambiental i és, quan la temperatura ambient està entre 25 ºC i 28 ºC i quan s’apropen aquestes temperatures, s’inicia la vigilància de les arbovirosis. A Catalunya, el període d’activitat vectorial va començar el 5 de juny del 2023 i donat la durada del període més càlid de l’any, el risc de transmissió de dengue per activitat vectorial s’ha allargat i encara es manté. La vigilància dels casos d’arbovirosi pel virus del dengue s’acompanya, durant els períodes en els quals es detecta una activitat vectorial rellevant, d’inspeccions entomològiques i anàlisis virològiques dels vectors mosquits, del gènere Aedes, amb l’objectiu de donar una resposta ràpida, especialment si es detecten casos autòctons i brots, i limitar-ne la transmissió.
Durant el període d’activitat vectorial, els centres sanitaris que detecten un cas de dengue ho han de comunicar de manera urgent als serveis de vigilància epidemiològica. Quan es detecta, en qualsevol moment de l’any, un cas autòcton la notificació es fa en un termini màxim de 24 hores i es notifica de manera urgent al Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries.
A Catalunya, a principis del mes d’agost, es va detectar el primer cas de transmissió autòctona de dengue a la zona de Tarragona. El dia 11 d’octubre, es rep una segona notificació d’un altre cas probable de dengue a la zona de la Selva i Maresme que, després de la investigació epidemiològica, també es va considerar de transmissió autòctona. El primer cas va estar ingressat a l’hospital i posteriorment va estar donat d’alta a domicili, mentre que el segon no va requerir ingrés hospitalari. A banda, durant la resta del període i fins al dia 20 d’octubre, s’han detectat addicionalment 94 casos confirmats de dengue, tots ells d’origen importat.
Actualment, des de Salut Pública s’estan realitzant a la zona de la Selva i Maresme les actuacions corresponents per evitar el possible contagi d’altres persones. En concret s’està cercant de manera activa nous casos als llocs on va residir el pacient i als llocs que hagi visitat i s’estan realitzant les inspeccions entomològiques mitjançant el servei de control de mosquits de referència en les zones anteriors per detectar possibles focus de transmissió. A més a més, s’ha alertat als serveis d’atenció primària i hospitalària per detectar casos sospitosos entre les persones que hagin residit o viatjat al territori on s’ha produït el cas i s’està treballant amb els municipis on va estar la persona en període virèmic per tal d’intensificar les actuacions de prevenció i control dels mosquits i així mateix conscienciar a la població de les recomanacions de protecció enfront de la malaltia. Finalment, s’ha sol·licitat la realització de cribratges delimitats en la zona de detecció per a la donació de sang i els seus components, òrgans i teixits.