• El 40% de les persones que es diagnostiquen de VIH ho fan de forma tardana. Aquests pacients tenen una sèrie de condicionants que poden afectar la seva salut negativament com per exemple, una recuperació incompleta de CD4, una major predisposició a la morbiditat i mortalitat i un risc més elevat de transmissió del virus a la resta de la comunitat pel desconeixement de la seva infecció abans del diagnòstic.
•  Aquest estudi ha identificat un marcador d’una millor fiabilitat a l’hora de predir la supervivència de la persona infectada que el recompte de cèl·lules CD4 a l’inici del tractament. L’estudi conclou que el nombre de CD4 que una persona amb VIH és capaç de recuperar en els dos primers anys des de l’inici del tractament, és un indicador molt més acurat per avaluar el seu pronòstic a llarg termini que el recompte de CD4 basal.
•  Durant l’ estudi també s’ha observat que iniciar tractament antiretroviral (TAR) amb un règim basat en inhibidors de la integrasa (INSTI) s'associa amb una millor recuperació immunològica després de dos anys i amb una millor supervivència a llarg termini.

Un estudi liderat pel Centre d’Estudis Epidemiològics sobre les ITS i Sida de Catalunya (CEEISCAT), la Fundació Lluita contra les Infeccions (FLI) i l’Odense University Hospital (OUH) realitzat en el marc de la Cohort PISCIS de persones que viuen amb el VIH a Catalunya i les Illes Balears conclou que el nombre de CD4 que una persona amb VIH és capaç de recuperar durant els dos primers anys des de l’inici del tractament és un indicador molt més acurat per avaluar el seu pronòstic a llarg termini que el recompte de CD4 basal.

L’estudi ha estat liderat per la metgessa Raquel Martin-Iguacel, metge adjunt del Departament de Malalties Infeccioses a l’Hospital Universitari d’Odense i investigadora del CEEISCAT, sota la direcció del Dr. Josep M. Llibre, Metge adjunt i investigador del Servei de Malalties Infeccioses – VIH de l’Hospital Germans Trias i Pujol i de la Fundació Lluita contra les Infeccions, i ha estat publicat a la revista eClinicalMedicine (The Lancet Discovery Science) amb un factor d’impacte de 17 punts.

«Sabem que les persones que són diagnosticades a temps i inicien el tractament antiretroviral en una fase precoç tenen una esperança de vida similar a la de la població general. El nostre estudi mostra que una gran fracció de pacients diagnosticats tardanament, experimenten una bona resposta immunològica en el primers dos anys, i aconsegueixen la mateixa supervivència a llarg termini que els diagnosticats precoçment. Alhora, l'elecció de la medicació sembla ser un paràmetre important per al pronòstic d´aquests pacients. L'estudi mostra que l'ús de règims basats en els Inhibidors de la Integrasa (INSTI) s'associa amb una recuperació immunològica significativament millor en els pacients després de dos anys i, finalment, un millor pronòstic per a la supervivència a llarg termini», apunta la metgessa Raquel Martin-Iguacel, investigadora principal de l’estudi realitzat en el marc de a seva tesi doctoral a la universitat SDU de Dinamarca.

Antecedents

La morbiditat i mortalitat associades al VIH han disminuït dràsticament des de la introducció del tractament antiretroviral (TAR) l'any 1996. Avui en dia, les persones que viuen amb VIH diagnosticades oportunament i que comencen un tractament amb un recompte de CD4 ≥350 cèl·lules/μL, sense malalties definitòries de SIDA o altres factors de risc importants, tenen una esperança de vida propera a la població general. Tot i així, malgrat els enormes avenços aconseguits en aquest camp, aproximadament la meitat de les persones a Europa es continuen diagnosticant en una fase tardana de la malaltia, definida com un recompte de cèl·lules CD4 per sota de 350 cèl·lules/μL o amb una malaltia definitòria de SIDA independentment del recompte de CD4.

Aquest diagnòstic tardà del VIH redueix significativament l'esperança de vida alhora que augmenta la freqüència de les comorbiditats relacionades amb el VIH, s'associa amb majors costos sanitaris i amb un major risc de transmissió a la població abans del diagnòstic. A més, del 10 al 29% dels casos que es presenten tard no aconsegueixen una recuperació immune satisfactòria. Aquests pacients, classificats com a “no responsius immunològics”, presenten una mortalitat més alta i un risc més elevat de desenvolupar comorbiditats.

«Sovint, la xifra de limfòcits CD4 en aquesta població diagnosticada tardanament és utilitzada com un marcador de pronòstic a llarg termini. El nostre estudi demostra que la xifra de CD4 als 2 anys constitueix un marcador pronòstic a llarg termini molt més acurat que la xifra basal. Això té implicacions  tant per a la informació pronòstica que se li dona al nou diagnosticat com per a la salut pública» afegeix el doctor Josep M. Llibre, director de la tesi doctoral de Martin-Iguacel.

Diversos estudis observacionals de presentadors tardans, persones amb un diagnòstic tardà, han reportat altes taxes de mortalitat durant el primer any després del diagnòstic de VIH, principalment a causa de les condicions avançades definitòries de sida presents en aquell moment, però aquestes taxes tendeixen a disminuir després d'aquest període. Així, el recompte de CD4 a l'inici del TAR, podria no predir amb precisió la supervivència a llarg termini d'aquests pacients, ja que l'estimació podria veure's distorsionada per aquest període inicial d'alta mortalitat. Aquest estudi explora l’eficàcia d'un predictor primerenc per a la supervivència a llarg termini després de l'inici del TAR, eliminant aquest temps inicial d'alt risc. A més, la influència del TAR inicial en el pronòstic dels presentadors tardans està poc explorat. Diversos estudis han descrit que el TAR amb règims basats en inhibidors de la integrasa (INSTI) podria estar associat amb una millor resposta immune amb un major guany de CD4, però això no s’ha avaluat específicament en presentadors tardans o si podria tenir un efecte a la supervivència a llarg termini en aquest pacients.

En el marc de la Cohort PISCIS, cohort prospectiva i multicèntrica de persones que viuen amb el VIH, s’ha investigat si el recompte de cèl·lules CD4 dos anys després de l'inici del TAR era un bon predictor precoç de supervivència a llarg termini en persones amb un diagnòstic tardà en comparació amb un grup de persones amb un diagnòstic precoç. S’ha estudiat la resposta immune als dos anys i s’ha explorat els determinants de la supervivència en aquests pacients, inclòs l'impacte potencial de l'INSTI com a règim de primera línia. Alhora, s’han avaluat els predictors de la recuperació immune adequada durant aquest període.

Estudi de la població

Es va examinar la cohort PISCIS per a persones que viuen amb el VIH majors de 18 anys sense tractament, que van iniciar el TAR entre l'1 de gener de 2005 i el 30 de juny de 2019. D'aquests, es van incloure tots els supervivents de 2 anys amb seguiment actiu i recompte de cèl·lules CD4 disponible en tots dos casos, l'inici del TAR i dos anys després de l'inici del tractament.

Resultats

A l’ estudi els investigadors troben que la recuperació del recompte de CD4 als dos anys és un bon predictor precoç de la mortalitat a llarg termini, independentment del recompte de cèl·lules CD4 a l'inici del TAR. Malgrat l'inici tardà del TAR, gairebé la meitat dels pacients diagnosticats tardanament que sobrevivien els dos primers anys van aconseguir un recompte de cèl·lules CD4 superior a 500 cèl·lules/µL als dos anys amb una supervivència comparable als diagnosticats precoçment. Alhora, l'exposició a un TAR  basat en INSTI durant els dos primers anys es va associar amb una millor recuperació immune als dos anys i una millor supervivència a llarg termini.

Els resultats de l’estudi apunten a que la recuperació immunològica primerenca és molt important per al pronòstic del presentador tardans i donen suport al posicionament d'INSTI com a TAR de primera línia en aquests pacients. És molt important senyalar també que continua existint la necessitat de sumar esforços addicionals per fer efectiu un diagnòstic precoç del VIH a tots o a la majoria dels pacients.

Aquest treball va comptar amb el suport de beques de la Universitat Southern Denmark de Dinamarca, la fundació danesa de la sida i fons regionals públics de la regió Syddanmark de Dinamarca i una beca de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS). L'estudi va ser impulsat per investigadors i, per tant, independent de qualsevol empresa farmacèutica. Les fonts de finançament no van participar en el disseny de l'estudi, la recollida de dades, les anàlisis, la redacció d'informes o la decisió d'enviar el document.

Sobre la Fundació Lluita contra les Infeccions

La Fundació Lluita contra les Infeccions és una entitat de referència en la prevenció, el diagnòstic i el tractament de les malalties infeccioses. Desenvolupa projectes de recerca clínica, compromesa amb les persones i la societat.

Més informació i entrevistes:
Comunicació Fundació Lluita contra les Infeccions
Marta Rodríguez Torras. Tel. 93 465 78 97. Ext. 8346
mrodriguez@lluita.org | www.lluita.org

Comunicació CEEISCAT
Pol Romano de Gea. Tel. 623 24 74 28
promanodg@iconcologia.net