- Les infeccions per Neisseria gonorrhoeae augmenten a Catalunya en el període 2022-23.
- Disminueixen les resistències als antibiòtics d’elecció en el seu tractament.
- Calen estratègies coordinades per combatre aquesta amenaça creixent per a la salut pública.
La Subdirecció General de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública de l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) ha publicat l’informe Epidemiologia i perfil de resistència antibiòtica de Neisseria gonorrhoeae. Catalunya, 2022-2023.
A l’informe s’analitzen les característiques epidemiològiques dels casos confirmats de Neisseria gonorrhoeae (NG) i la sensibilitat antimicrobiana dels casos declarats al Sistema de notificació microbiològica de Catalunya (SNMC).
Durant el període d’anàlisi s’han notificat 23.968 casos confirmats d’NG, en el qual s’observa un increment de la taxa d’incidència (TI) del 18,9% del 2022 (10.865 casos; 139,4 casos per 100.000 persones-any) al 2023 (13.103 casos; 165,8 casos per 100,000 persones-any). En el grup dels homes, s’han detectat 19.179 casos (TI: 248,4 casos per 100.000 persones-any), i en el de les dones 4.789 casos (TI: 60,1 casos per 100.000 persones-any). Les incidències més elevades s’han registrat en els homes d’entre 25 i 34 anys, i en les dones d’entre 15 i 24 anys. Barcelona Ciutat ha presentat la TI més alta, amb 352,1 casos per 100.000 persones-any. Les localitzacions anatòmiques més freqüents han estat la faringe en els homes (33,7%) i el tracte genital en les dones (73,0%).
Del total de casos, 5.158 (21,5%) s’han diagnosticat mitjançant cultiu, el que representa una disminució del 6,7% en el percentatge de cultius l’any 2023 (20,9%) respecte de l’any 2022 (22,3%). D’aquests, en 4.706 soques (91,3%) s’ha notificat la sensibilitat a almenys un antibiòtic. Les resistències més elevades s’han observat a la ciprofloxacina (71,9%), seguida de la tetraciclina (amb un augment notable al 2023 (53,2%) respecte el 2022 (35,3%), l’azitromicina (17,4%) i la penicil·lina (10,7%).
Per altra banda, en la cefixima (0,15%) i la ceftriaxona (0,03%), antibiòtics d’elecció pel tractament d’NG, també s’hi han observat resistències, tot i que en percentatges molt baixos. També s’han detectat resistències baixes a l’espectinomicina (0,33%).
En comparació amb el període 2018–2021, s’ha observat una disminució significativa de les resistències a la penicil·lina, la cefixima, la ceftriaxona i l’espectinomicina, mentre que han augmentat les resistències a la ciprofloxacina, la tetraciclina i l’azitromicina. Cal destacar la presència de vuit casos amb soques multiresistents diagnosticats durant el període.
Figura 1. Perfil de sensibilitat de les soques aïllades de Neisseria gonorrhoeae. Catalunya, 2022-2023.

Es posa de manifest la necessitat de disposar d'estratègies coordinades a nivell regional i global per a fer front a l'augment de la incidència i la resistència antimicrobiana d’NG. La combinació de tractaments efectius, una vigilància epidemiològica adequada i el desenvolupament de nous antibiòtics són fonamentals per combatre aquesta amenaça creixent per a la salut pública.
Per a més informació: https://salutpublica.gencat.cat/ca/ambits/vigilancia/sistemes-de-declaracio-epidemiologica/snmc