Contacte
La "Jornada Obesitat i estigma”, organitzada pel Programa de prevenció abordatge de l’obesitat infantil (POICAT) ha reunit aquest dimarts 11 de març a 282 persones, majoritàriament dones, a l’Auditori de Cotxeres de Sants. La sessió, adreçada a professionals de la salut i d’altres àmbits que treballen amb infants, adolescents i famílies, ha abordat l’impacte negatiu de l’estigma del pes en la salut i el benestar i ha proposat estratègies per combatre la discriminació en diversos àmbits de la societat.
L’estigma del pes s’ha revelat com un determinant de l’obesitat i pot comportar conseqüències devastadores en totes les etapes de la vida, però sobretot en períodes tan sensibles com la infància i l’adolescència. La discriminació per raó del pes és present en les diferents àrees de la vida de les persones que viuen amb obesitat, tant en alguns àmbits professionals com en la societat en general. Alguns estudis han posat en relleu l’existència dels prejudicis que professionals de diferents àmbits tenen sobre la població que viu amb obesitat. Hi ha aspectes com l’ús poc acurat del llenguatge que poden resultar especialment feridors.
L’estigma, des del món professional
A través d’un diàleg inaugural, amb la participació de David Sánchez-Carracedo, doctor en psicologia clínica a la UAB, s’ha abordat l’estigma del pes des del vessant de la investigació, amb el focus en l’estigma que s’exerceix des dels diferents àmbits professionals. A continuació, el grup de teatre Impacta’t ha fet tres esquetxos evocadors que conviden a la reflexió. Seguidament, la primera taula de debat ha comptat amb la Laura Castro, investigadora i activista contra la grassofòbia, l’Albert Collet, testimoni en primera persona i la Violeta Moizé, dietista-nutricionista de la Unitat d’Obesitat de l’Hospital Clínic. Allà s’ha fet visible l’estigma en els diferents entorns i també en les diferents etapes de la vida de les persones que pateixen obesitat. La segona taula, dedicada a cercar respostes, ha comptat també amb una veu des de l’activisme, la de la periodista Sandra Gonfaus, acompanyada per l’Oscar Rebollo, sociòleg de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques, per parlar de la comunitat, l’Anna Berbel, coordinadora de coeducació i perspectiva de gènere del Departament d’Educació, en relació amb l’assetjament escolar i la Sandra González, infermera comunitària a l’Agència de Salut Pública de Barcelona, per explicar una experiència transformadora des de l’àmbit de la salut.
A tall de resum, la jornada ha deixat frases tan potents i reveladores com:
- “Com a professionals sanitaris, cal que siguem conscients dels propis prejudicis, que evitem fer suposicions i que abandonem la visió pes-centrista.” (D. Sánchez-Carracedo)
- “Mai és qüestió de temps tenir un tracte digne cap a la persona.” (V. Moizé)
- “Som molt visibles perquè som grosses, però estem invisibilitzades en els espais públics.” (L. Castro)
- “He viscut en un entorn que m’ha protegit sense sobreprotegir-me. No hauria de ser qüestió de sort no haver patit discriminació.” (A. Collet)
- “Els vincles són més potents com més diversos són; el problema no és la diversitat, sinó la desigualtat.” (O. Rebollo)
- “Cal visibilitzar i celebrar la diversitat corporal.” (A. Berbel)
- “La salut es perd per la grassofòbia, no per la grossor.” (S. Gonfaus)
- “Hem de revisar la nostra motxilla, el nostre bagatge sociocultural i treballar des de les necessitats de la persona.” (S. González)
En el marc de la jornada, la també activista contra la grassofòbia Magda Piñeyro, ha escrit un article titulat “Cuidar de la infancia sin gordofobia” amb algunes de les claus per evitar l’estigmatització d’infants i joves per raó del pes.
S’obre, doncs, un camí de reflexió col·lectiva que ha de permetre avançar cap a un model de prevenció i acompanyament de l’obesitat infantil des d’una perspectiva no estigmatitzant, és a dir, lliure de prejudicis, estereotips i plenament centrada en les necessitats d’infants, adolescents i famílies.