Contacte
La secretària de Salut Pública va obrir l’acte de lliurament, el 22 d’abril, lloant la importància per a la salut de l’art en general, i de la poesia en concret
El jurat del II Premi Poesia a les Escales Josep Salvany ha reconegut L’aigua salada, de David Garcia Sánchez, com el millor poema presentat al certamen d’enguany. També van donar quatre accèssits per als poemes Porta oberta, de Montse Ascens; Arquitectura, de Pilar Sala; L’enyor, de Gemma Castellà i La declaració, de la mateixa Gemma Castella.
En l’acte de lliurament, Victor Panicello, escriptor especialitzat en literatura juvenil, va presentar l’obra Relats de Pandèmia, un recull de breus narracions sobre els sentiments durant el confinament escrits col·laborativament per persones vinculades al Departament de Salut. L’actriu Tilda Espluga va llegir alguns fragments d’aquests relats.
Dani Giménez, membre de la #SocietatPoèticadelesEscales i responsable de Gestió del Coneixement de l’ASPCAT, va explicar que la idea va néixer quan es va fixar que les escales de l’edifici Salvany eren poc utilitzades tot i els adhesius de la campanya A la feina fem salut: pugem escales. Per això, per intentar donar una motivació més a les persones que utilitzaven les escales, i per estimular la curiositat dels que encara no ho feien, va conversar amb altres persones que treballaven a l’edifici i van decidir que potser si penjaven poemes a les escales aquestes tindríem més atractiu. Així va néixer el Premi de Poesia a les Escales la primera edició del qual es va fer al 2019. A continuació, va presentar al Jurat d’aquesta segona edició. Estava integrat per Laia Asso, pediatra, dietista nutricionista i escriptora a temps parcial; Ester Astudillo, autora del poemari bilingüe The Semantics of the Day / La semántica del día; Cristina Castro, accèssit en la primera edició del Premi de Poesia a les Escales; Xavier Baulies, guanyador de la primera edició del Premi i director de la Camerata de Sant Cugat i de la Polifònica de Tremp i el mateix Victor Panicello.
L’actriu Tilda Espluga va fer una lectura dramatitzada dels cinc poemes que, a consideració del jurat, podien optar a finalistes. Els treballs han quedat exposats a les escales de l’edifici Salvany, seu de l’ASPCAT a Barcelona.
L’aigua salada
Encara no has vingut a visitar-me en aquest mar.
S’adormen les parpelles i amor meu, a cabina... tu i jo ja no hi cabem,
i pensar que el gos encara ens estarà buscant...
mentrestant, la Candela i la teva llum sou el Far suficient.
Saber que descobreixes la subtilesa d’una ganyota,
el teu cos-com el meu-ruixat d’aigua salada,
les nostres mans, coordinades al metacrilat... ara veig que quatre ulls eren aquest mar.
Aquesta illa, l’ampolla i la teva lletra o la sentència de no saber si encara estic somiant.
David Garcia Sánchez